A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    May ]    [ Mayo ]    [ Me ]    [ Medi ]    [ Medio ]    [ Mei ]

Una religió basada en la por i el pecat no pot ésser bona per al desenvolupament de les persones. (Ramon Piera)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

May, Joan  (Barcelona, s XV)  Cavaller. Fou conseller de Pere de Portugal, el rei efímer dels catalans, i regent de la seva cancelleria.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

May, Joan  (Barcelona, s XV)  Cavaller. Fill de l'homònim. Fou regent de la cancelleria de Ferran II el Catòlic. Era el pare de Climent, abat de Ripoll; Joan, abat de Sant Salvador de la Platja (Sicília); Isabel, casada amb Bernat Galceran de Pinós, i Miquel May.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

May, Miquel  (Tremp, Pallars Jussà, s XVI – Madrid, 1545)  Polític. Fill del regent la cancelleria Joan Mai i d'Elisabet Rovira, nét del també regent la cancelleria Joan Mai i besnét de Ramon Mai, mestre de medicina a Tremp. Dos germans seus, Climent i Joan, foren, respectivament, abats de Ripoll i de San Benet de Bages.Inici página Fou doctor en drets. Regent la cancelleria de Sardenya (1512-17), ho fou després (1519-33) del Consell d'Aragó. El 1528 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa Climent VII, i preparà la solemne coronació de Carles per part del papa, a Bolonya. El 1533 fou ascendit a vicecanceller de la corona catalano-aragonesa, càrrec que tingué fins a la mort. El 1535 acompanyà el rei a Tunis; intervingué a les corts de Montsó del 1542, que prorrogà, i fou present, a Barcelona, a l'entrevista entre els consellers i el duc...  Segueix... 

4 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Maya González, José Luis  (Albacete, Castella, 1/mar/1949 - Barcelona, 22/jun/2001)  Arqueòleg i prehistoriador. Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (1975), fou professor de prehistòria de la Universitat de Barcelona. Centrà la seva investigació en l'estudi de l'edat del bronze i l'edat del ferro a Astúries i a Catalunya, especialment a l'àrea lleidatana. Entre les seves publicacions cal destacar Lérida prehistórica (1977), Genó: un poblado del Bronce final en el Bajo Segre (Lleida) (1998, amb F. Cuesta i J. López), Celtas e iberos en la Península Ibérica (1999) i Los castros en Asturias (1999).

5 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA

Mayalde, comtat de  (Castella)  Títol atorgat el 1596 a Joan de Borja i de Castro, passà als Pimentel, comtes ducs de Benavente, als Téllez-Girón, ducs d'Osona, i als Finat.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mayans y Enríquez de Navarra, Luis  (Requena, Plana d'Utiel, 1805 – Madrid, 1880)  Polític moderat i advocat. Fou diputat a corts en diverses legislatures i ministre de gràcia i justícia als gabinets González Bravo i Narváez. Ocupà diversos càrrecs públics i fou el qui preparà el Concordat del 1851. Retirat de la política activa d'ençà de l'any 1868, es reservà la investidura de diputat a corts.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mayans i Siscar, Gregori  Veure> Maians i Siscar, Gregori.

8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mayayo  (Dolores, Baix Segura Caseria, vora l'assarb de Mayayo.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMayer i Olivé, Marc  (Barcelona, 21/des/1947 - )  Epigrafista i filòleg. Doctor per la Universitat de Barcelona (1972), ha estat professor, i més tard catedràtic, en aquesta universitat i a la Universitat Autònoma de Barcelona, professor a la universitat de Múrcia i catedràtic a la d'Alacant. Des del 1992 fou director del departament de filologia llatina de la Universitat de Barcelona. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de l'Acadèmia de Bones Lletres, de l'Acadèmia Europea i d'altres institucions catalanes, espanyoles i europees. Ha fundat i dirigit la revista "Faventia" i pertanyè al consell de redacció d'altres revistes d'estudis clàssics. És autor, amb col·laboració, d'Inscriptions romaines de Catalogne (quatre volums, del 1984 al 1997), coordinador de Roma a Cataluny (1992) i editor d'un volum del Corpus Inscriptionum Latinarum (1994), amb G. Alföldy i A.U. Stylow.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mayer i Serra, Otto  (Barcelona, 1904 – Mèxic DF, Mèxic, 1967)  Musicòleg. Deixeble de Kurt Sachs i de Johannes Wolf. Exercí la crítica musical a Barcelona. Residí a Mèxic a partir del 1939, on escriví El romanticismo musical (1940), Panorama de la música mexicana (1941), Panorama de la música hispanoamericana (1944) i Música y músicos de Latinoamerica (1947). Col·laborà en diferents obres col·lectives.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mayet i Perelló, Nicolau  (Barcelona, 1769 – 1835)  Eclesiàstic i erudit. Ingressà en l'orde augustinià, i fou lector de filosofia i de teologia al convent de Sant Agustí de la Seu d'Urgell. El 1799 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs sobre temes històrics i una Censura de la reseña histórica de los idiomas que se hablan en Cataluña'.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maymó, Carles Francesc  (Barcelona, 1877 – 1908)  Advocat. En la seva curta vida desplegà una forta activitat al servei dels ideals catalanistes. Sobresortí ja de jove en la defensa jurídica de processats polítics. Participà al Congrés de la Llengua Catalana. Al Congrés Universitari fou el principal impulsor de la constitució dels Estudis Universitaris Catalans. En fou secretari.

13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMaymó, Jeroni Vicenç  (Felanitx, Mallorca, 1608 - Palma de Mallorca, 1666)  Frare dominicà. Fou procurador general de l'orde a la província de San Antonio, en territoris de Nueva Granada (Amèrica). El 1647 negocià la concessió del cardenalat a Antoni de Cardona. Fou canceller i jutge de competències de Mallorca, per nomenament del rei Felip IV. Escriví treballs històrics relatius a l'orde de Predicadors.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maymó, Marià  (Barcelona, 1818 - s XIX)  Científic. D'origen humil -el seu pare era espardenyer-, estudià a Barcelona. Fou professor de primer ensenyament a Torroella de Montgrí (1843-45), i el 1846 ingressà a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, on ocupà una càtedra de matemàtiques. Escriví una Guía dels industrials (1858) i un Manual de mecánica aplicada (1872), que tingué quatre edicions.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maynés i Calvet, Ramon  (Barcelona, 1825 – 1886)  Músic. Fou contrabaix de l'oquestra del Liceu i a la del Teatre Italià de París. Treballà després a Londres i a Sant Petersburg, abans de reprendre la seva plaça al Liceu barceloní.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maynés i Gaspar, Climent  (Barcelona, 1894 - 1981)  Arquitecte. Obtingué el títol el 1921. Fou arquitecte municipal d'Esparreguera i d'Esplugues de Llobregat. Alguns dels seus projectes foren premiats. Fou publicista sobre temes d'arquitectura. Obres seves són els ajuntaments de Sant Feliu i d'Esplugues de Llobregat, i la Biblioteca Pública d'Esparreguera.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maynés i Gaspar, Enric  (Barcelona, 1883 – 1951)  Polític i advocat. Membre del partit nacionalista republicà, posteriorment s'afilià a la Lliga Regionalista, i fou elegit diputat provincial el 1917. Va ésser regidor de Barcelona el 1920 i tinent d'alcalde diverses vegades fins a l'adveniment de la República.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMayo, Alfredo (Alfredo Fernández Martínez)  (Barcelona, 17/mai/1911 - Palma de Mallorca, 19/mai/1985)  Actor cinematogràfic. Es popularitzà durant els primers anys de la postguerra, amb el paper de galant sovint militar heroic, com en el cas de Raza (1941), A mi la legión (1942), Malvaloca (1942) i El último cuplé (1957). Ja a la maduresa, i a partir de La caza (1965), treballà per a alguns cineastes joves per construir una intel·ligent crítica del seu mateix personatge juvenil.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mayo, Phesio  Pseudònim de l'escriptor Josep Moià.

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mayol, Martí  (Illes Balears, s XIV)  Pintor. Un dels primers documentats a Mallorca: Pertany a la primera fase de la pintura gòtica mallorquina, d'influència italiana. Pintor decorador d'escuts per a armadures, fou força considerat a la fi del segle. Col·laborà amb Cavaller a les pintures de Bellver, el 1309. Decorà la catedral de Mallorca (1328-29). Els seus fills Pere, Bernat i Martí dit el Jove, foren també pintors. La seva filla es casà amb el pintor Daurer.

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mayol, Pere Antoni  (Illes Balears, s XVII – 1687)  Escriptor. Era teòleg destacat. Escriví algunes obres devotes, com la Doctrina mística, en vers.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mayol i Fernández, Carme  (Barcelona, 1937 - )  Professora i bibliotecària. Llicenciada en llengua i literatura castellanes, acabà els estudis a l'Escola de Bibliotecàries l'any 1959. Treballà a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona fins el 1980, i des del 1976, a l'Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació, de la qual, a més, fou directora entre els anys 1985 i 1991. Membre del Consell de Biblioteques de Catalunya, des de la seva creació el 1988. En 1995-2000 fou presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya. El 1998, la seva trajectòria fou premiada per la FESABIDInici página (Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía y Documentación), que li concedí el premi IWE-Asedie.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mayol i Ferrer, Manuel Maria (o Mayol)  (Barcelona, 1899 – 1929)  Arquitecte. Amb Josep Maria Ribas treballà per a l'Exposició Internacional barcelonina de 1929. Una de les seves obres, en unió de Ribas, fou el palau d'Agricultura i s'encarregà de la construcció del palau de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis. La seva mort en plena joventut frustrà una carrera molt prometedora.

25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mayol i Moragues, Martí  (Palma de Mallorca, 1916 - 1997)  Autor teatral. Llicenciat en filosofia i lletres. Ha conreat un teatre de caràcter regional, al qual ha incorporat el món de l'aristocràcia mallorquina contraposada als nous corrents del món actual. Ha estrenat nombroses obres, de les quals cal destacar Can

22 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Miquel Mayol i RaynalMayol i Raynal, Miquel  (Perpinyà, 11/ago/1941 - )  Polític. Estudià dret a París, dret penal a Alger i dret públic a Montpeller. Ha estat professor de dret a Nantes i a Perpinyà. Començà la carrera política a París, dins de moviments cristians d'avantguarda. Retornat a Perpinyà l'any 1968, s'adherí al Grup Cultural de Joventut Catalana i al Parti Socialiste Unifié. Juntament amb Llorenç Planes i altres fundà el Comitat Rossellonès d'Estudis i Animació (CREA) (1970), embrió de l'Esquerra Catalana dels Treballadors (1972), de la qual ha estat el principal dirigent fins el 1981, en què l'abandonà. Candidat a diputat diverses vegades pel seu partit, ha participat en iniciatives de promoció catalana: Universitat Catalana d'Estiu, Grup Pirienne Rossellonès, Grup d'Animació Cultural Guillem de Cabestany, Escola Popular Catalana, La Bressola, etc. Ha publicat nombrosos articles a "La Falç". Reinald Dedies li ha musicat algunes poesies de combat. Fou secretari de la Unió per una Regió Catalana i directiu delInici página Col·legi d'Advocats de Perpinyà.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mayor, Miquel  (Catalunya, s XVII)  LVII abat de Poblet, III dels quadriennals. Fou nomenat, el 1632, com a successor de Domènec Quiles. Cessà el 1636, en que fou succeït per Jaume Pallarès, en el primer quadrienni d'aquest.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mayor, Tomàs  (Xàtiva, Costera, s XVI – s XVII)  Frare dominicà. Fou missioner a les Filipines. No aconseguí l'establiment d'una missió a la Xina. Anys després tornà al país. És autor d'obres religioses, entre elles un catecisme elemental en xinès.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pere Mayor i PenadésMayor i Penadés, Pere  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1959 - )  Polític. Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València. Vinculat de ben jove al nacionalisme cultural i polític, entre el 1987 i el 1991 fou diputat a les Corts Valencianes, i entre el 1991 i el 1995, tinent d'alcalde a l'ajuntament d'Ontinyent i conseller de la mancomunitat de municipis de la Vall d'Albaida. El 1989 fou nomenat secretari general de la Unitat del Poble Valencià, càrrec que mantingué fins a la creació del Bloc Nacionalista Valencià (BNV). El 1998, en crear-se aquesta organització, fou elegit portaveu i

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mayor i Zaragoza, Frederic  (Barcelona, 27/gen/1934 - )  Bioquímic i polític. Catedràtic de bioquímica, rector de la Universitat de Granada i investigador del CSIC. Fou elegit diputat per UCD a les eleccions de 1977, però va renunciar al seu escó per incorporar-se a la Unesco, d'on fou director adjunt (1978-81) i, després d'un parèntesi com a ministre d'Educació i Ciència (1981-82), va ser nomenat director general deInici página l'organització (1987-99).

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mayral i Doz, Marià  (Saragossa, Aragó, 1878 - Barcelona, 1962)  Compositor. Pare de Ricard Mayral i Vidal.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mayral i Vidal, Ricard  (Barcelona, 1907 – 27/des/1975)  Tenor. Fill de Marià Mayral i Doz. Estudià al Conservatori del Liceu. El 1931 debutà a Barcelona. Fou solista de l'Orfeó Goya, de Barcelona, i esdevingué molt popular com a tenor d'opereta i de sarsuela els anys 1935-50. Posteriorment dirigí grups corals. Enregistrà alguns discs.

31 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Mazdalï, Muhammad al-  (Sàhara, Àfrica, s XI - Mastana, Còrdova, 1115)  Conqueridor almoràvit. Mort el Cid, assetjà València (1101), i, després de derrotar Alfons VI de Castella -que hi acudí en socors de Ximena- a Cullera, s'emparà de la ciutat (1102), el govern de la qual fou encomanat a 'Abd Alläh ibn Fätima.

32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Meanes  (Atzeneta del Maestrat, Alcalatén Caseria, situada al sector nord-oriental del terme, a l'esquerra del riu de Montlleó.

34 ANDORRA - HISTÒRIA

Meca, la  (Sant Julià de Lòria, Andorra)  Indret més o menys imaginari, que hom ha volgut identificar amb una antiga fortificació d'Ordino (la Seca).

35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Meca, puntal de  (Vall de Cofrents Petit planell (1.058 m alt) encinglerat que forma un contrafort septentrional de la serra del Mugró, la qual limita per l'oest la foia d'Aiora (al límit amb Múrcia). Damunt seu hi ha les restes d'un antic poblat ibèric, amb mostres notables de ceràmica.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMeca i Cardona, Ramon  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Cavaller. Fill de Josep Meca i Caçador i germà d'Antoni. Durant el setge de Barcelona establert per Felip V el 1706 serví de voluntari agregat al regiment de Guàrdies Catalans. Assistí a la Junta de Braços de Barcelona de 1713, en què fou decidida la continuació de la resistència contra Felip V.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

David Meca i MedinaMeca i Medina, David  (Sabadell, Vallès Occidental, 1/feb/1974 - )  Nedador. Especialitzat en curses de llarga distància. Es formà al Club Natació Sabadell, al qual pertany, encara que competí als Estats Units durant la seva etapa d'estudiant d'Art Dramàtic a la Universitat de Carolina del Sud. Obtingué la copa del món de llarga distància el 1997 en guanyar cinc de les set proves, i el Campionat del món en aigües obertes en 10 kms a Honolulu el 2000 i a Montreal el 2005 en 25 kms; la segona posició a Perth (1998) en 25 kms, a Honolulu (2000) en 5 i 25 kms, a Barcelona (2003) en 25 kms i la tercera posició en 10 kms també en aquest campionat. Ha estat també dos cops subcampió d'Europa de l'especialitat en 25 kms (2000, i 2005). El 1998 fou suspès per la Federació Internacional de Natació per un possible consum de nandrolona detectat en un control antidopatge després de la prova de la copa del món de Rio de Janeiro. El nedador defensà sempre la seva innocència i, després de 16 mesos...  Segueix... 

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Meca-Caçador i de Cartellà, Josep de  (Barcelona ?, s XVII – s XVIII)  Militar. Defensor de Barcelona, com a diputat militar de la Generalitat, a l'atac francès del 1697. Felip V el féu marquès de Ciutadilla (1702), però el 1705 es pasà al bàndol austriacista. L'arxiduc Carles el nomenà comte (1706) i marquès (1707). El 1713 es refugià al seu castell de Castellar del Vallès, renunciant a la defensa de Barcelona, que creia inútil.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Meca-Caçador-Cardona i de Beatrin, Antoni de  (Barcelona, 1726 – 1788)  Botànic i quart marquès de Ciutadilla. Féu dessecat l'estany de Bellcaire. Interessat per la botànica, cedí a la ciutat de Barcelona, enInici página morir, terrenys per a la creació d'un jardí botànic.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Méchain, Pierre-François André  (Laon, França, 1744 - Castelló de la Plana, 1804)  Astrònom. Descobrí onze cometes i en calculà les òrbites. Determinà les posicions de nombrosos estels i planetes i estudià els eclipsis de Sol. Entre el 1792 i el 1798 mesurà, amb Delambre, l'arc de meridià comprès entre Dunkerque i Barcelona, per tal d'establir la longitud del metre patró. Però troba una diferència de 3' entre el valor geodèsic i el valor astronòmic de la longitud de Barcelona, i, creient que es tractava d'un error experimental, intentà d'augmentar la precisió de les mesures perllongant el meridià fins a les Balears, però morí mentre feia aquesta tasca.

40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Meclí  (Tibi, Alcoià Caseria, uns 2 km a l'oest de la vila.

41 CATALUNYA - HISTÒRIA

Meda, castell de  (Navès, Solsonès Antic castell (o de Sameda).

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Meda, castell de la  (Folgueroles, Osona Veure> Sameda, castell de.

43 ANDORRA / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Medacorba, pic de  (Andorra / Pallars Sobirà Cim (2.907 m alt) dels Pirineus axials, a llevant del  port de Medacorba (2.745 m alt), que forma la divisòria d'aigües de la vall Ferrera i les conques de l'Arieja (País de Foix) i de la Valira, termenal entre els estats francès i espanyol i Andorra.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mèder, riu  (Osona Subafluent del Ter, Inici página Muntanyola i desguassa al Gurri per l'esquerra, a la sortida de Vic. És molt aprofitat per les adoberies vigatanes. És citat al s X amb el nom de rivo Meritabile, que ha donat el nom Mèder, com a vegades ha estat escrit. És important la seva tasca d'erosió a la plana de Vic, a causa de l'existència de margues eocèniques.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Medes, illes  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)  Arxipèlag, situat davant l'Estartit, uns 900 m al sud-est de la punta Guixera. La Meda Gran i la Meda Xica són les dues principals; la primera no arriba a 1 km de longitud, té aproximadament 0,50 km d'amplada i una altura màxima de 78 m. Són constituïdes per materials calcaris (com el massís de Montgrí, del qual són prolongació). A partir del 1983 és un espai natural protegit.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Medes, les  (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa Veïnat, a la capçalera de la riera de Llémena, al vessant oriental de la serra de les Medes, alineació muntanyosa de direcció nord-oest - sud-est, entre la serra de Finestres i el lloc de les Encies, que separa les valls d'Hostoles i de Llémena.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

illes Medes (Baix Empordà)Medes, zona marítima protegida de les illes  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)  Espai natural protegit. Comprèn els ecosistemes marins adjacents a les illes Medes, inclosos en l'àrea delimitada entre la punta de les Salines i la punta del Molinet (o la costa del Montgrí) i tres punts situats en les aigües que envolten l'arxipèlag. A l'interior de l'àrea delimitada es declara una zona estrictament protegida que s'estén 200 m cap endins a partir dels límits de la reserva. L'any 1983, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca va prohibir la pesca i l'extracció dels recursos marins vius del litoral de les illes Medes. L'objectiu d'aquesta disposició era evitar l'acció degradadora de les activitats de l'home i salvaguardar les espècies qie es mouen en aquell entorn, així com l'ecosistema que els és propi. No obstant això, l'afluència de visitants a les illes va augmentar considerablement a final de la dècada de 1980, i va ser aleshores quan, tenint...  Segueix... 

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMediases  (la Vila Joiosa, Marina Baixa Caseria, situada al nord del cap del municipi.

48 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Medicina Catalana, La  (Barcelona, oct/1933 – set/1938)  Revista. Fundada a iniciativa de Leandre Cervera. El primer número constituí un homenatge a Fabra. Defensava el català com a llengua científica. Amb el subtítol "Portaveu de l'Occitània Mèdica", publicava treballs d'una gran vàlua científica alhora que constituïa un òrgan de promoció de l'amistat catalano-occitana. L'últim número aparegut fou el 60.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Medina, Asbert de  Veure> Mediona, Asbert de.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Medina, Casimir  (Xàtiva, Costera, 1671 – 1743)  Pintor i arquitecte. En restar vidu s'ordenà sacerdot. Treballà professionalment per a diversos establiments religiosos.

51 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Medina, Gil de  (Castella, s XVI)  Escultor. Establert a Catalunya. Tenia l'obrador a Sarral. L'any 1540 contractà un retaule d'alabastre per a l'església del Carme de Perpinyà, i el 1545, les imatges de la Verge i de sant Cristòfor, del mateix material, per a la parròquia de Sant Miquel de Barcelona. També obrà les columnes i els capitells clàssics (1540) de les lògies del pati dels Tarongers del palau de la Generalitat, a Barcelona.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Medina, Josep  (Terrassa, Vallès Occidental, s XVII – s XVIII)  Frare franciscà. Fou provincial de l'orde. Ocupà altres càrrecs. És autor del tractat Directorio de prelados, editat a Barcelona el 1705.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Medina i Arciso, Josep Benet de  (València, 1548 – 1615)  Eclesiàstic. Era mestre en arts i notari reial. Escriví, entre d'altres obres, la titulada Rhetoricae Prolegomena.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMedina i Campeny, Xavier  (Barcelona, 1943 - )  Escultor. Nét de Josep Campeny i besnét de Damià Campeny. Autodidacte. Ha exposat a Mataró, Lió, Barcelona i Madrid, en exposicions col·lectives a Madrid, Basilea, Legnano, etc. Adoptà la tècnica constructivista (1963-65), i la seva obra acusà després influències de l'onirisme i del pop-art (fins el 1970). Posteriorment, trobà un estil plenament personal, en el qual representacions figuratives sense expressivitat són manipulades com formes pures, a la recerca d'una bellesa plàstica. Des del 1974 residí a Nova York.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Medina i Casanovas, Jaume  (Vic, Osona, 6/abr/1949 - )  Poeta, estudiós de la literatura i traductor. Estudià filologia romànica i es doctorà amb una tesi sobre Carles Riba, escriptor sobre el qual posteriorment ha publicat altres obres. També ha escrit i ha publicat diversos llibres de poesia. Per la traducció de l'obra cabdal d'Erasme de Rotterdam, Elogi de la follia, rebé el premi de Literatura Catalana de la Generalitat en la modalitat de traducció, el 1983. Ha estat un dels col·laboradors de la Història de la Literatura Catalana.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Medina i del Pomar, Bernat  (País Valencià, s XVIII – s XIX)  Pintor. Conreà la pintura floral i els temes històrics. El 1779 fou premiat per l'Acadèmia de Sant Carles, de la qual fou nomenat individu de mèrit el 1784.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Medina i Queralt, Candi  (Barcelona, s XIX – s XX)  Pintor. Fou paisatgista estimable.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Medinabeitia, Maria Josepa  (Barcelona, 1797 – s XIX)  Escriptora. Traduí dues obres de teatre de l'italià al castellà.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMedinyà  (Sant Julià de Ramis, Gironès Poble (84 m alt), situat prop de la carretera de Barcelona a França. El nucli antic és al voltant del castell de Medinyà i de l'església parroquial, situats dalt d'un petit turó. El lloc és documentat des del 1017. Foren senyors del castell els Medinyà i, des del s XIV, els Xatmar. Es conserva l'antic hospital (1398), amb la capella de Sant Jaume. El 1698 era lloc reial. Fou municipi independent fins l'any 1972. L'antic terme comprenia, a més, els veïnats de Santa Fe de la Serra (antic

60 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PenedèsMediona  (Alt Penedès Municipi: 47,61 km2, 430 m alt, 2.311 hab (2014). Situat a la vall de Mediona, al peu de la serra de Puigfred, al límit amb l'Anoia. El terme és drenat per diversos torrents que formen la capçalera de la riera de Mediona, o riu de Bitlles. Hi abunden les pinedes de pi blanc. La base de l'economia local és l'agricultura de secà, on predomina el conreu de la vinya, també hi ha ametllers i cereals; complementada per la ramaderia i l'avicultura. Entre les activitats industrials cal destacar la tèxtil (fabricació de teixits de cotó). Darrerament s'hi ha desenvolupat l'estiueig, que ha frenat el descens demogràfic dels darrers decennis. El cap municipal és el poble de Sant Joan de Mediona. El municipi conserva part de l'antic castell de Mediona; al costat hi ha l'església i santuari de Santa Maria. El terme comprèn també, entre altres nuclis, el poble de Sant Pere Sacarrera. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Castell - Gegants

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mediona, Asbert de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Diplomàtic. Senyor de Pierola (1286) i d'altres indrets del Penedès. Actuà d'ambaixador a França (1274) de part de l'infant Pere (II), i al Marroc (1293) de part de Jaume II. Acompanyà Pere II el Gran a Perpinyà (1285) en l'expedició de captura contra Jaume II de Mallorca. Intervingué al coll de Panissars contra els croats de Felip III i excel·lí en la defensa de Besalú. Juntament amb Conrat Llança (1285), acompanyà l'infant Alfons a l'expedició contra l'illa de Mallorca, d'on fou fet lloctinent (1286). S'encarregà més tard de les negociacions diplomàtiques (1293) entre Jaume II i elInici página soldà del Marroc. El 1309 acudí amb Jaume II a l'expedició contra Almeria.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mediona, Guillem de  (Santa Maria d'Oló, Bages, s X - Argençola, Anoia, 1034)  Magnat. Senyor d'extensos territoris que comprenien castells com el de Mediona i Clariana (Penedès). Es preocupà de la repoblació de la comarca de l'Anoia. Pels seus mèrits l'abat Oliba li concedí nous castells i terres. El 1032 féu incursions per terra sarraïna i el 1034 fou objecte d'atacs de represàlia, centrats a la rodalia d'Anglesola, i morí lluitant-hi en contra.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mediona, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic el darrer temps del seu regnat. Aquest pot ser l'homònim que bastants anys després, el 1229, participava a la conquesta de Mallorca. A la batalla de la serra de Portopí fou ferit per una pedra a la boca, i es retirà sagnant. Deturat pel rei Jaume I, les paraules del monarca, no exemptes de sarcasme, el feren tornar a la lluita. Segons la Crònica del Conqueridor, Guillem de Mediona era bon home d'armes, el qui junyia millor de tot Catalunya.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mediona, monestir de  (Alt Penedès Veure> Sant Quintí de Mediona.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mediona, Narcís  (Catalunya, s XVII)  Frare servita. Fou provincial de l'orde. És autor d'algunes obres pietoses.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mediona, Pere Asbert de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, formant a les forces de Ramon Berenguer IV de Barcelona que actuaren combinades amb les d'Ermengol VI d'Urgell.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMediona, Ramon de  (Catalunya, s XI)  Magnat. Fill de Guillem. Col·laborà amb el turbulent Mir Geribert a les lluites d'aquest contra Ramon Berenguer I de Barcelona.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Medir  (Catalunya, s VII)  Sant llegendari. Segons la llegenda, era un pagès català que estava en un mas situat vora el camí de Sant Cugat del Vallès a Barcelona. Sever, bisbe de Barcelona, en passar, fugitiu dels seus perseguidors, per les terres de Medir, féu que florissin i granessin sobtadament les faveres que plantava Medir. Aquest, interrogat pels perseguidors, contestà que el bisbe havia passat per allà quan ell plantava les faves. Els perseguidors, creient-se que Medir se'n burlava, el martiritzaren. És venerat a la capella de Sant Medir, del terme de Sant Cugat del Vallès, visitada cada any, el dia 3/mar, per les colles de Gràcia i d'altres pobles dels voltants, les quals després recorren els carrers de la vila llançant caramels als vianants.

69 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Mediterráneo  (Castelló de la Plana, 1938 - )  Diari. Depengué de la Cadena de Premsa y Radio del Movimiento, posteriorment dels Medios de Comunicación del Estado i el 1983 fou adquirit per l'editorial Pecsa. El 1985 assolia una mitjana de tiratge de 7.800 exemplars i era dirigit per Tomás Álvarez.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mediterrani Català, Sistema  (CatalunyaVeure> Serralada Litoral Catalana / Serralada Pre-litoral Catalana.

71 CATALUNYA NORD - ART

Mediterrània, escultura de MaillolMediterrània  (Catalunya Nord, 1901)  Escultura d'Aristides Maillol. Inicialment anomenada El pensament. Nasqué d'una terracotta el 1900 i fou realitzada l'any següent. Hom l'ha definida com a "dona asseguda, equilibrada, arcaica, d'una plenitud somàtica i d'una pau mental perfecta". N'hi ha de diverses versions: en marbre, al jardí de les Tulleries de París, de pedra, a Winterthur, i de bronze, a la casa de la vila de Perpinyà. També hi ha la versió de bronze sobre la tomba de l'artista a la seva casa nadiua de Banyuls de la Marenda. Encara s'hi nota una influència de Rodin,Inici página però ja indica el retorn de Maillol a les constants d'un art mediterrani.

72 PAÏSOS CATALANS - GEOGRAFIA

Mediterrània, mar  (Països Catalans Mar continental, bressol de tots els països de parla catalana. La corona Catalano-aragonesa inicià amb Jaume I el Conqueridor la seva política d'expansió a la Mediterrània amb la conquesta de Mallorca (1229) i València (1238), després Pere II conquerí Sicília (1282) i Jaume II, Sardenya (1321), i arribà fins a Grècia amb la campanya dels almogàvers, mentre, al sud de la conca, eren oberts consolats a Tunis i a Alexandria. Finalment (1442-43), Alfons el Magnànim conquerí Nàpols.

73 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mèdol, el  (Tarragona, Tarragonès Antiga pedrera, prop de la costa, davant la punta de la Móra, a les terres del mas del Mèdol, a l'antic terme de Tamarit, explotada en època romana. El clot té uns 100 m de llargària per 50 m d'amplària; al centre s'alça una agulla de pedra no excavada com a testimoniatge. Situat en

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon de Meer i KindelánMeer i Kindelán, Ramon de  (Barcelona, 11/gen/1787 - s XIX)  Militar i baró de Meer. Liberal, fou nomenat capità general de Catalunya (1837), i mostrà de bon principi la seva tendència favorable als elements moderats. Fou combatut pels membres progressistes de la Diputació. Comandà les forces armades reialistes de la primera guerra carlina i, després de la pèrdua de Berga, promogué la creació d'un Consell Superior Central de Catalunya (ago/1837). Durant les eleccions d'octubre, a causa de l'agitació del Principat, declarà l'estat de setge (set/1837); ocupà Barcelona el 14/oct, episodi que representà el triomf del partit moderat i la seva candidatura.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMegia, Francesc  (País Valencià, s XVI – 1570)  Frare dominicà. Fundà el convent d'Aiora (1555), en fou prior. Fou vicari general de l'orde a Sardenya. És autor de les obres Diálogo del soldado (1555), Manual de Quaresma (1555) i Coloquio devoto de la cofradía del Santo Rosario (1567, reeditat diverses vegades).

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Megirondah, Moisès  (Girona, s XIV)  Escriptor hebreu. Membre de l'aljama de Girona. És autor d'un Disceptatorium.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mei, Joan  (Oprech, Flandes, França, s XVI – València, 1556)  Impressor. S'establí i obrí un taller a València l'any 1553. Casat amb Jerònima Galès, fou el cap d'una dinastia d'impressors valencians molt anomenada. Signava les seves produccions amb el nom de Joan Mey Flandro. En morir, regentà el taller la seva vídua, ajudada pels seus fills Pere Patrici i Felip.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mei i Galès, Joan Felip  (València, s XVI – 1612)  Impressor i poeta. Fill de Joan Mei i Gerònima Galès. Treballà al taller de la seva mare on dirigí, de molt jove, la impressió de la Crònica de Ramon Muntaner (1557) i en redactà la dedicatòria. L'any 1577 s'establí com a impressor a Tarragona, on el protegí l'arquebisbe Antoni Agustín. Hi imprimí una traducció al castellà de les Metamorfosis d'Ovidi feta per ell mateix, que incloïa texts seus i de l'arquebisbe Agustín (1586). En morir la seva mare (1587), tornà a València. Des del 1589 fou professor de la Universitat de València, i a partir del 1592, catedràtic de retòrica; des del 1604 fou, a més, catedràtic de grec. Poesies seves figuren en Flor de varios y nuevos romances (1593) i en les publicacions de les festes de canonització de Ramon de Penyafort (1602) i de Lluís Bertran (1608). Edità també els seus propis texts, per a ús universitari: Prosodia (1594), que tingué una gran difusió, Selectae e clarissimis poetis (1603), M.T. Ciceronis epistolarum (1611) i texts, alguns dels quals adaptats per ell, de Pere Joan Nunyes. El 1627 fou editada, a Barcelona, la seva Ortografía llatino-castellana. El succeí en la impremta el seu fill, Francesc Felip Mei i Llagostera.

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMei i Galès, Pere Patrici  (València, s XVI - 1623)  Impressor. Fill de Joan Mei i Jerònima Galès. Treballà al taller familiar dirigit per la seva mare. Després de morir el seu padrastre, Pedro de Huete (1581), continuà la impremta, associat amb la seva mare, i, quan morí aquesta (1588), la regentà ell tot sol. Va imprimir les millors obres que foren publicades a València al seu temps, entre altres, la Crónica de Beuter (1604), les Décadas d'Escolano (1610-11) i els Anales de Diago (1613) i nombroses obres literàries, així com pragmàtiques i fulls solts. Va fer diversos treballs per al municipi de València, que el subvencionà, així com per a la diputació i l'arquebisbat.

80 CATALUNYA - HISTÒRIA

Meià  (Vilanova de Meià, Noguera)  Antic poble i castell, que és l'origen de la vila. Les ruïnes són a l'extrem est del puig de Meià (909 m alt), contrafort sud-oriental del Montsec, on hi ha el santuari del Puig de Meià, que domina la vila de Vilanova, on sembla que es traslladà la població després d'haver estat destruïda, probablement durant alguns fets bèl·lics. El castell fou centre de la conca de Meià, funció que després exercí el priorat de Santa Maria de Meià.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Meià, conca de  (Noguera Vall monoclina de la comarca, entre la serra de Sant Mamet i el Montsec de Rúbies; és una depressió sinclinal formada pel desdoblament en falles de l'anticlinal del Montsec. El principal nucli de població és Artesa de Segre, per on la conca troba sortida al Segre. L'economia es basa en l'agricultura, que es destina als conreus mediterranis de secà.

82 CATALUNYA - LITERATURA

Meià, Genealogies de  Nom donat a les Genealogies de Roda, quan hom creia que el còdex que les contenia procedia del priorat de Santa Maria de Meià, perquè havia estat en poder del seu prior, Manuel Abad yInici página Lasierra, vers la fi del s XVIII.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eliseu Meifrèn i RoigMeifrèn i Roig, Eliseu  (Barcelona, 24/des/1857 – 5/feb/1940)  Pintor. Deixeble d'Antoni Caba, no s'ajustà a les normes del mestre ni va acusar-ne la influència. Després d'una estada a París, exposà amb freqüència a Madrid i a Barcelona i participà en certàmens nacionals i estrangers. A més d'alguns quadres de gènere dels primers temps, la major part de la seva obra consisteix en paisatges i marines, especialment de la Costa Brava i de les Balears. Fou membre del grup modernista i freqüentà Els Quatre Gats. És considerat un dels introductors de l'impressionisme a Catalunya, encara que la seva obra és més colorista que no pas impressionista.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Meir ibn Sabara, Josep ben  (Catalunya, s XIV)  Escriptor hebreu. És autor del Llibre d'ensenyaments delectables.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Meix, Bernat  Sobrenom del poeta i pintor Josep Maria Martín i Gassó.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mejà  (Torrefeta i Florejacs, Segarra Veure> Castellmeià.

87 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mejà  (Sant Mateu de Bages, Bages)  Antiga quadra, al sector septentrional del terme. El s XIX, amb Salo i Claret dels Cavallers, formà un municipi.

88 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaMejía de Molina, Francisco  (Molina de Aragón, Castella, s XVI – València, 16/oct/1573)  Eclesiàstic dominicà. Mestre de teologia del convent de Xàtiva i predicador de Ferran d'Aragó, virrei de València. Per encàrrec del comte d'Oliva, predicà als moriscs d'Aiora, on fundà un convent de dominics. Nomenat l'any 1556 vicari general dels convents de Sardenya, hi fundà convents i hi introduí la reforma tridentina. És autor de Diálogo del soldado (1555), Manual de Cuaresma... (1555) i Coloquio devoto de la cofradía del Santo Rosario (1567).

89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Melany, Pere de  (Rosselló, s XIV)  Cavaller. Abraçà la causa de Pere III i abandonà la del seu senyor natural, Jaume III de Mallorca. En 1342 fou testimoni a les diligències del procès contra el rei Jaume. Després de reunir-se amb el rei Pere entrà ja al Rosselló amb l'exèrcit d'aquell, a la primera campanya per desposseir el rei Jaume del territori. Fou requerit pel rei Pere perquè auxiliés contra Jaume III el vescomte d'Illa Pere (VII) de Fenollet. Posteriorment seria nomenat capità d'Elna (1344). Més tard formà part del grup de consellers rossellonesos de Pere III. En 1347 l'acompanyà al regne de València, durant les primeres turbulències de la Unió. Fou un dels consellers que hagueren de separar-se del monarca com a resultat dels aldarulls que es produïren a Morvedre. Un homònim serví anys després Pere III a la guerra contra Castella, i figurava entre els reforços tramesos a Aragó en 1363, després de la caiguda de Carinyena.

90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Melany, Ramon de  (Rosselló, s XIV)  Diplomàtic i cavaller. Ambaixador d'Alfons III que s'entrevistà amb Felip IV de França (1329) i amb Joan, rei de Bohemia i de Polónia, per tal d'organitzar una croada internacional contra Granada. L'actitud ambigua d'Alfons XI de Castella i el pacte d'aquest amb el rei moro de Granada feren fracassar l'empresa.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMelcior, Carles Josep  (Almenara, Urgell, 1785 – Agramunt, Urgell, 1868)  Militar i músic. Compongué himnes i marxes militars que obtingueren una gran difusió. Publicà un Diccionario enciclopédico de la música (1859), amb dades i exemples musicals de gran interès.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Melcior de Tivissa  (Tivissa, Ribera d'Ebre, 1848 - Arenys de Mar, Maresme, 1920)  Missioner caputxí. Ingressà a l'orde a Guatemala; per raons polítiques es traslladà a l'Equador, on treballà, durant vint anys, com a missioner. Fou comissari general de Colòmbia-Equador i, de retorn a Catalunya, fou elegit ministre provincial d'Aragó i Catalunya. Publicà una memòria sobre les Misiones de los capuchinos españoles en el Ecuador (1887).

Anar a:    May ]    [ Mayo ]    [ Me ]    [ Medi ]    [ Medio ]    [ Mei ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -