A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Mas F ]    [ Mas i C ]    [ Mas i F ]    [ Mas i Po ]    [ Masb ]    [ Mascaro ]

La brevetat és l'ànima de l'intel·ligència. (William Shakespeare)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas Febrera  (l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental Veïnat, al sud del terme.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas Fumet, el  (Castellet i la Gornal, Alt Penedès)  Caseria, situada al nord del terme, vora el de Castellví de la Marca.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas Morer, el  (el Pla del Penedès, Alt Penedès Caseria, al sud del poble, prop de Puigdàlber.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas Nadal, el  (Juià, Gironès)  Veïnat, al nord del poble.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMas Nicolau  (Viladasens, Gironès)  Veïnat, al nord-oest del poble.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas Pagès, el  (Mediona, Alt Penedès)  Veïnat, al nord-est del poble.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas Riera  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat Barri de la ciutat, conegut popularment amb el nom de Tam-tam, situat vora el Llobregat i afectat per les periòdiques inundacions d'aquest riu. Fou urbanitzat a partir del 1922, i inicialment fou destinat a cases d'habitació temporal per a actors de teatre. El travessen la línia dels Ferrocarrils Catalans (sense pas a nivell) i un branc, descobert, del canal de la Infanta.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas Savalls  (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà)  Raval, al nord-est del poble de Sant Sadurní de l'Heura.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas Seguer, el  (Juià, Gironès Raval.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas Tomàs  (Llambilles, Gironès Veïnat, a l'oest del poble, vora la riera de Bugantó.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Abat, Celestí  (Igualada, Anoia, s XIX - Madrid ?, 1883)  Polític i escriptor. Es llicencià en lleis a la Universitat de Barcelona, ciutat on exercí la professió d'advocat. Milità en la Unió Liberal, fou alcalde d'Igualada, diputat a corts, intendent de Filipines i governador civil de Granada. Entre altres obres sobre temes d'administració oficial, cal remarcar Guía de alcaldes y ayuntamientos (1844), Manual del juez de paz (1855), Diccionario jurídico administrativo (1858-64) i Legislación de la época revolucionaria de España (1871).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMas i Abril, Francesc  (Vilassar de Dalt, Maresme, 1880 – Barcelona, 1960)  Escriptor. Obrer de formació autodidàctica, formà part del grup de Cosme i Plàcid Vidal. En poesia publicà La corona anyal (1924), Musa popular (1928) i De cara a mar (1930), i en teatre, Soledats! (1917), i estrenà Imma (1950).

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Bargalló, Miquel  (Reus, Baix Camp, 1846 – Barcelona, 9/jun/1923)  Guitarrista i compositor. Deixeble de J. Brocà, féu una carrera de concertista i fou catedràtic de guitarra i mandolina a l'Escola Municipal de Música de Barcelona (1894). Escriví, especialment, peces per a piano, guitarra i mandolina i fundà les associacions musicals La Lira Barcelonesa i La Lira Española.

13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mas i Bauzà, Joan  (Deià, Mallorca, 8/feb/1930 - Palma de Mallorca, 18/ago/1992)  Escriptor. Autor d'obres de teatre popular com ara Sa padrina (1953), En Tià Taleca (1955), El món per un forat (1961) i Un senyor damunt un ruc (1963). Posteriorment, escriví obres de més modernitat, tant en la intenció com en el llenguatge teatral emprat: Escàndol a Camp de Mar (1966, premi Ciutat de Palma), la segona edició, modificada, d'El món per un forat (1974), Una dona és per a un rei (1975) i Molta feina i pocs doblers (1981), entre d'altres.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mas i Candela, Manuel  (Crevillent, Baix Vinalopó, 1829 – s XIX)  Músic. Autodidacte, fou un excel·lent bandurrista. Constituí el 1864 una banda de guitarres i bandúrries, que de primer tingué quinze instruments i després trenta-cinc, amb la qual triomfà a Madrid i a Barcelona. Després refermà el seu èxit a diverses ciutats d'Espanya i Portugal i a la seva presentació a París (1878).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Casanoves, Josep  (Barcelona, 1870 – s XX)  Escriptor. Col·laborà al "Missatger del Sagrat Cor de Jesús". Conreà la poesia religiosa. És autor d'obres teatrals, com les titulades Pere Nolasc i Los molinos.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMas i Casas, Josep Maria  (Manresa, Bages, 1803 – 1883)  Escriptor i periodista. Edità a Manresa els periòdics "El Lacetano" i "La Correspondencia Periódica" i fou corresponsal del diari madrileny "El Heraldo". Alcalde de Manresa el 1869. Autor, entre altres obres, dels estudis erudits Ensayos históricos sobre Manresa (1836 i 1882) i de la Memoria histórica de los hebreos y de los árabes en Manresa (1837).

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Casas, Valeri  (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 22/mai/1894 - Lissac, Occitània, 19/jul/1973)  Anarco-sindicalista. Un dels representants de la CNT en el comitè de proveïments els primers mesos de la guerra civil de 1936-39, substituí Marià R. Vázquez en la secretaria del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (nov/1936-mai/1937). Arran dels Fets de Maig del 1937, passà a formar part del govern provisional de la Generalitat (5/mai-28/jun/1937) com a conseller de serveis públics, economia i sanitat i assistència social. Posteriorment, fou un dels creadors del consell del Moviment Llibertari Espanyol (Perpinyà, mar/1939).

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Casellas, Josep  (Sallent del Llobregat, Bages, s XVIII - Manresa, Bages, 1807)  Escriptor. És autor de l'estudi Philosophiae casus i del Tratado del cómputo eclesiástico o Calendario. Les dues obres han restat inèdites.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas Casellas i Enrich, Josep Maria  (Manresa, Bages, 1767 – 1815)  Escriptor. Fou escrivà de Girona. És autor de poesies i comèdies en castellà i també de la Comèdia nova en dos actes de la resurrecció del canonge Molet, editada sense data a Manresa. És una mostra curiosa del teatre català prerenaixentista.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Castanyeda, Pelagi  (Barcelona, 1891 – 1954)  Fotògraf. Fill d'Adolf Mas i Ginestà, amb el qual col·laborà des de l'edat de divuit anys, i després en coninuà l'obra fotogràfica, la qual es conserva a l'Institut Amatller de Barcelona.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMas i Collellmir, Bartomeu  (les Preses, Garrotxa, 1900 - Olot, Garrotxa, 1980)  Pintor. Deixeble de Melcior Domenge, de l'Acadèmia Baixas de Barcelona i de Llotja, on ensenyà des del 1929. Instal·lat més tard a Olot, fou professor de l'Escola de Belles Arts, que dirigí del 1951 al 1969; durant la seva direcció concedí molta importància a la formació tècnica, creà l'aula de ceràmica i revitalitzà la de gravat. Publicà un tractat de perspectiva. Com a creador, bàsicament figurista, es caracteritza per un pulcre tecnicisme.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Conde, Salvador  (Barcelona, 27/feb/1951 - )  Director d'orquestra. Fou director del Teatre Municipal de l'Òpera de Magüncia (1977), de l'Orquestra Ciutat de Barcelona (1978-79) i de l'Orfeó Català (1983-85), el 1985 fou nomenat director de l'Orquestra Simfònica de Baden Württenberg.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i de Vedruna, Joaquima de  Veure> Vedruna i Vidal, Joaquima de.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Domènech, Josep  (Premià de Dalt, Maresme, 1/ago/1860 - Vilassar de Dalt, Maresme, 16/mai/1942)  Erudit. De formació autodidàctica quant a les seves activitats historico-arxivístiques, es lliurà de jove a escorcollar arxius, sobretot a la seu de Barcelona, de la qual fou nomenat beneficiat arxiver el 1900. També investigà l'Arxiu Diocesà, el de la Corona d'Aragó i l'Històric de la Ciutat. Posà generosament les seves fitxes inèdites a disposició dels investigadors. Aquestes, aplegades en 27 volums a l'Arxiu Històric de la Ciutat, versen sobre la història dels pobles i les esglésies del bisbat de Barcelona. Entre els seus tres-cents cinquanta treballs, cal remarcar Notes sobre antics pintors a Catalunya (1911-12), Notes d'escultors antics a Catalunya (1913), Guía itinerario de la catedral de Barcelona (1916), Efemèrides de l'arxiprestat de Mataró (1923) i les cèlebres Notes històriques del bisbat de Barcelona (13 volums, 1906-21).

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMas i Dordal, Josep  (Catalunya, 1724/25 – Barcelona, 1808)  Arquitecte. Fou mestre de cases i fonts de Barcelona des del 1758. Projectà la nova façana de l'església de la Mercè (construïda entre el 1765 i el 1775), féu el palau Moja de la Rambla (1774-86) i el nou palau episcopal (1782-86) que dóna a la plaça Nova. Dirigí l'ampliació de l'església parroquial d'Arenys de Mar (1774-84) i la construcció de la de Sant Vicenç de Sarrià (1781-83). Totes aquestes obres les féu amb la col·laboració del seu germà Pau Mas i Dordal com a constructor. Dirigí la demolició de la torre medieval de la Portaferrissa (1774) i féu el projecte de la nova taula de comuns dipòsits a la plaça de Sant Jaume, així com el de la reforma del port de Palamós. Fou autor de l'interessant projecte urbanístic d'Almacelles (Segrià), que constituí el més important intent urbanístic fet per iniciativa particular al temps de la Il·lustració a Catalunya, i on Mas rebé una parcel·la del poble. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències de Barcelona. El seu estil era ponderadament barroc i molt correcte.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Dordal, Pau  (Catalunya, 1731/32 - 1808)  Constructor. Germà de Josep. Construí moltes de les obres projectades pel seu germà, entre les quals el palau Moja. Fou arquitecte municipal de Barcelona (1750-1808).

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Duran, Eudald  (Barcelona, s XVII – Viena, Àustria, 1732)  Militar. Germà de Francesc. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. El 1713 fou nomenat sergent major del regiment de Santa Eulàlia. La seva muller era captiva dels borbònics, i Villarroel procurà incloure-la en algun bescanvi. Com un dels oficials més competents durant el setge de Barcelona fou ascendit a tinent coronel. El 30/jul/1714 sobresortí a la defensa del camí cobert. El 12/ago manava el reforç tramés al baluard de Santa Clara. Durant la batalla de l'11/set lluità per la part del convent de Sant Agustí, on era un dels caps superiors que sostingueren els duríssims combats en aquest sector, fins que arribaren els reforços dels defensors, als quals s'hi sumà per participar al contraatac de la part de Sant Pere i del Portal Nou, després anà a combatré al pla de Palau, on caigué ferit a la defensa del Carnalatge. Després de la capitulació fou detingut amb enganys i conduït alInici página presidi d'Alacant i l'11/gen/1715 ingressà al castell de Sant Antoni de la Corunya. El 1719, juntament amb els seus companys, foren traslladats a l'alcàsser de Segòvia. Fou posat en llibertat el 1725, arran de la pau entre Espanya i l'Imperi, i es traslladà a Viena.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Duran, Francesc  (Barcelona, s XVII – 11/set/1714)  Ciutadà de Barcelona. Germà d'Eudald. Actuà com a capità de la Coronela el 1706, durant el setge frustrat de Felip V contra Barcelona. El 1709 era capità de granaders del regiment que defensà el front de Vic davant l'ofensiva francesa. Pel jul/1711 fou nomenat coadjutor del mestre racional de Catalunya. Durant el setge de la capital del 1713-14 fou capità de la Coronela i encarregat d'un pla per a dur falses notícies als borbònics per propiciar un assalt general que pogués ésser rebutjat desastrosament, pla que finalment fou suspés. El 26/jul/1714 fou ferit de metralla quan era de servei a primera línia. Morí durant els ferotges combats per la possessió del convent de Sant Pere.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Enric, Josep Maria  (Manresa, Bages, 1767 – 1815)  Escrivà de Ripoll. És autor d'obres teatrals en castellà, i en català escriví la Comèdia nova en dos actes de la resurrecció del canonge Molet, impressa possiblement a Manresa.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Ferratges, Ramon  (Barcelona, 1888 - Buenos Aires, Argentina, 21/mar/1948)  Director de teatre. Dirigent del Casal Català i del Comitè Llibertat de Buenos Aires. Fundà i dirigí la publicació mensual "Catalònia" (1923), i fundà el primer Esbart Dansaire Català a l'Argentina.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arcadi Mas i FontdevilaMas i Fontdevila, Arcadi  (Gràcia, Barcelona, 12/nov/1852 - Sitges, Garraf, 31/gen/1934)  Pintor. Després dels seus estudis a Llotja marxà a Itàlia, on residí del 1874 al 1886. Abandonà els quadres de gènere, que substituí per la tendència naturalista. Fou un dels artistes que "descobrí" Sitges i ajudà a convertir aquesta ciutat en un gran centre artístic del postimpressionisme. Fou un pintor molt apreciat en el retrat, i realitzà nombrosos paisatges de remarcable lluminositat. És un delsInici página autors dels plafons decoratius del saló de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1928). Entre les seves obres cal esmentar La fugida a Egipte, La plaça de Sant Marc a Venècia i La Verema. Fou distingit amb nombrosos premis, com una primera medalla a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Artur Mas i GavarróMas i Gavarró, Artur  (Barcelona, 31/gen/1956 - )  Polític. Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials, s'afilià a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) l'any 1977 i en 1982-92 treballà en empreses comercials i ocupà també (1982-88) diversos càrrecs al departament de comerç, consum i turisme de la Generalitat de Catalunya. Regidor de CiU a l'ajuntament de Barcelona (1987, 1991 i 1995), hi fou portaveu d'afers econòmics del seu grup (1988-91), el 1991 passà a ésser-ne portaveu i el 1993 president fins l'any 1995. Diputat a la diputació de Barcelona (1991) i al Parlament de Catalunya (1995), president de la Federació de Barcelona de CDC (1996), conseller de política territorial i obres públiques (1995-97) i, posteriorment, d'economia i finances (fins el 2001). Membre (1998) del secretariat permanent de CDC i portaveu del govern de la Generalitat (2000), aquest any fou elegit secretari general de CDC. L'any següent fou nomenat conseller en cap del govern...  Segueix... 

No es pot tornar als despatxos allò que ja és de la gent perquè s'ho ha guanyat (Artur Mas)

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mas i Gil, Lluís  (Elx, Baix Vinalopó, 1902 - 1980)  Historiador. Membre de l'Academia de la Historia i de l'Institut d'Estudis Alacantins. Publicà, entre altres obres erudites, Bibliografía de Pego (1957), El condado-marquesado de Denia (1964), La provincia de Alicante y sus antiguos partidos judiciales (1974) i Toponímia alicantina en la nobiliaria espanyola (1979).

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Adolf Mas i GinestàMas i Ginestà, Adolf  (Solsona, Solsonès, 1861 – Barcelona, 1936)  Fotògraf. Les primeres mostres de la seva obra -fotografies d'obres d'art- que es conserven daten del 1900-02. Freqüenta les tertúlies d'Els Quatre Gats, s'interessà per les tendències de totes les manifestacions artístiques d'avantguarda i pel modernisme i el noucentisme. Interessat per l'arqueologia, l'edat mitjana i el Renaixement, inicià i organitzà l'Arxiu Mas. Començà una campanya fotogràfica per Catalunya, que li fou encomanada per la Mancomunitat i l'Institut d'Estudis Catalans. En empreses culturalsInici página nord-americanes, amplià, després del 1920, les seves activitats per tot Espanya. Tingué una visió molt clara de la utilitat que podia tenir un arxiu fotogràfic per a l'estudi de monuments i obres d'art, molts d'ells ja desapareguts avui. La seva obra, continuada en part pel seu fill, Pelagi Mas i Castanyeda, es conserva a l'Institut Amatller de Barcelona.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Gomeri, Josep  (Barcelona, 1890 ? – 1940)  Dibuixant i pintor. Féu moltes caricatures d'actors per a la revista "El Teatre Català", que signà Daniel. Amb aquest nom i els de Niel i Masgoumieri, publicà al setmanari infantil "En Titella", a les revistes "Avenir" i "Mundo Ibérico" i a altres periòdics. Il·lustrà l'opuscle Dos-cents aforismes, de Joan Uson. Pintà en miniatura escenes costumistes barcelonines del vuit-cents, i també féu agradables natures mortes i flors.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Jornet, Claudi  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1874 - Sitges, Garraf, 1915)  Escriptor. Es llicencià en dret. Fou un dels fundadors del Centre Català Vilafranquí i del Penedès Nou i membre del Centre Catalanista. Escriví a "Les Quatre Barres" i a "Joventut". Per raons professionals s'instal·là a Sitges i publicà monografies penedesenques, com Notes sobre el moviment intel·lectual i artístic del Penedès en el segle XIX (1902) i dos llibres de poemes: Dos mons i Sàtires morals.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mas i Magro, Francesc  (Crevillent, Baix Vinalopó, 1879 – Alacant, 1958)  Metge. És autor de l'estudi La leucemia (1952) i de nombrosos treballs monogràfics, referents en bona part a hematologia.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Regí Mas i MaríMas i Marí, Regí  (Benifaió, Ribera Alta, 7/set/1899 – Benicalap, València, 31/mai/1968)  Artista faller. De petit es traslladà amb la seva família a València i començà de treballar-hi com a ajudant d'escenògraf per a diverses companyies teatrals, mentre estudiava dibuix a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Treballà amb Tadeu Villalba en la construcció de carrosses i falles. Construí la seva primera falla el 1918 i en féu més de setanta, amb les quals obtingué diversos premis. FouInici página contractat pel productor Samuel Bronston per a la realització dels decorats de 55 Days at Peking (1962), de N. Ray, i de The Fall of the Roman Empire (1964), d'A. Mann. Fou un dels promotors de la creació de la Ciutat Fallera a València.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Mascaró, Joan  (Vilassar de Mar, Maresme, 2/nov/1892 - Figaró-Montmany, Vallès Oriental, 28/oct/1954)  Gravador, dibuixant i pintor. Estudià a Llotja i s'especialitzà en el gravat. Gravà moltes vistes de Barcelona i també de Palma de Mallorca. Una planxa, feta en colors, de Santa Maria del Mar, és considerada com la primera d'aquest tipus a Espanya.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Masdefiol, Natàlia  (Terrassa, Vallès Occidental, 11/ago/1963 - )  Nedadora. Formada en el Club de Natació Terrassa, s'especialitzà en l'estil lliure. Fou la primera nedadora de l'estat que baixà del minut (l'any 1978) en la prova de 100 m. Campiona de l'estat en 100 m lliures (1973 i 1979), 200 m lliures (1977, 1978 i 1979), 400 m lliures (1977, 1978 i 1979), 800 m lliures (1978 i 1979). Medalla d'or a Splitz (1979) en 200 m lliures, a la final olímpica de relleus de Moscou (1980) aconseguí el rècord espanyol en els 100 m. L'any 1982 s'incorporà al Club de Natació Montjuïc.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Morell, Ignasi  (Barcelona, 1881 – 1953)  Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1907. Sota la influència del modernisme, projectà la casa Planiolas i les escoles de Sant Pol de Mar, el 1910, i, aquell mateix any, la casa Auriga de Sant Joan Despí. És autor de l'edifici-garatge Casa David, de Barcelona, on fou introduïda la pista helicoïdal d'ascensió de cotxes. Així mateix, reformà la plaça de toros Monumental de Barcelona.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Oliver, Francesc de Paula  (Mataró, Maresme, 1860 – 1920)  Prelat. S'ordenà en 1884. Excel·lí com a predicador. En 1909 fou canonge del capítol de Barcelona. Fou promogut a bisbe de Girona en 1915.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMas i Otzet, Francesc  (Manresa, Bages, 1838 – Barcelona, 1874)  Escriptor. Els seus primers poemes són aplegats al llibre Flors boscanes, aparegut en 1867.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Peñas, Tomàs  (Reus, Baix Camp, 1834 – Mèxic, 1913)  Religiós jesuïta. Fou missioner a les illes Filipines, on assolí un gran prestigi. Fruit de les seves observacions foren unes Cartas edificantes de las Misiones de la Compañía de Jesús en la isla de Mindanao (1879-82). El 1879 fou destinat a Mèxic.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Mas i PereraMas i Perera, Pere  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 4/mar/1901 - Buenos Aires, Argentina, 6/abr/1977)  Escriptor. Fill de Claudi Mas i Jornet. Fou director de la "Gaseta de Vilafranca". Militant d'Acció Catalana, fou nomenat comissari general de banca i borsa (1936), director general de finances (1936) i de crèdit i tresoreria (1937) i cap de la Caixa Central del Crèdit Agrícola (1937). Ha publicat Els valors borsaris (1932), Vilafranca del Penedès (1932) i Perspectiva històrica del Penedès (1935). Exiliat el 1939 a Buenos Aires, col·laborà amb treballs historico-polítics en les revistes "Ressorgiment", "Catalunya", "Pont Blau", "Xaloc", "La Nostra Revista", i fou el promotor de la celebració dels Jocs Florals a l'exili.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Pi, Joan  (Catalunya, s XIX – Argentina ?, 1918)  Escriptor. Residí a l'Argentina, on fou periodista molt actiu i director de "Renacimiento". Publicà en castellà el recull poètic Canciones de vida (1905), les narracions Cuentos extraños (1907), i diversos assaigs.

48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mas i Porcel, Jaume  (Palma de Mallorca, 5/set/1909 - Alacant, 1993)  Compositor. Estudià a Madrid amb Josep Tragó i a l'École Normale de Musique de París. És autor, entre altres obres, de Tonades i balls de Mallorca, de Suite mallorquina, Sis sonatines, Cançó de bressol, Hommage à Maurice Ravel i Cantada lul·liana, així com de l'òpera El castell d'iràs i no tornaràs (1953), amb text de Miquel Forteza i Pinya.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMas i Porcell, Caterina  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1887)  Cantatriu. Havia obtingut bons èxits cantant òpera. Dirigí els cors dels teatres de Mont-Sió i del Liceu.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Pouvida, Lluís de  (Catalunya, s XIX - 1895)  Militar. Participà a les tres guerres carlines a favor dels insurrectes. Assolí el grau de tinent coronel i fou cap dels enginyers carlins. És autor de Curso completo de dibujo topográfico.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Regàs, Miquel de  (Roda de Ter, Osona, s XVII - s XVIII)  Polític "Miquel Mas de Roda". Fill de Josep Mas i Torre. Fou diputat del general de Catalunya i col·laborà, com ell, a la causa austriacista. Fou capità (amb grau honorífic de coronel) de la Reial Guàrdia Catalana de Barcelona i defensà la ciutat el 1706. El 1709 reclutà homes per a l'exèrcit a la plana de Vic.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Ros, Francesc  (Caldes de Malavella, Selva, 1901 – 1985)  Músic. Autor de sardanes populars en la línia de Vicenç Bou, com Pastora. Ha escrit un centenar de composicions, alguna de les quals, com Tossa bonica, d'extraordinària difusió.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Samora, Carles  (Barcelona, 8/des/1957 - )  Motociclista. Fou un dels pilots amb millor palmarès en proves de camp a través i un dels més destacats del món en carreres africanes. Campió d'Espanya d'Enduro (de l'any 1979 al 1985), guanyà el ral·li de Tunísia (1987) i el del Baix Aragó (1987). Fou quart classificat a la París-Dakar del 1988 i segon a l'edició del 1990.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Sans, Sinibald de  (Barcelona, 4/nov/1809 – Madrid, 1868)  Viatger, diplomàtic, escriptor, lingüista i pintor. Coneixedor de moltes llengües, viatjà per Orient del 1834 al 1851. Fou agent diplomàtic del govern espanyol a la Xina (1848-51) i durant el seu pelegrinatge pels països orientals trameté a Madrid importantsInici página treballs i dades estadístiques d'interès comercial i polític. Va publicar obres sobre impressions dels seus viatges, i el 1844 publicà a Macau L'Idéographie, en que propugnava un llenguatge universal que servís per a tots els països; un dels seus millors estudis fou Sistema musical de la lengua castellana (1832).

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Sardà, Francesc  (Barcelona, s XIX – 1905)  Financer. El 1854 fundà, amb el seu soci J. Vilalta, la Banca Vilalta i Mas; mort el soci (1860), l'entitat es denominà Francesc Mas i Sardà, i el 1894 F. Mas i Sardà i Fills, convertida finalment en Banca Mas-Sardà (1949). El seu nét Josep M. Mas-Sardà i Sells (Barcelona, 1918 - ) fou president d'aquesta banca des del 1962.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Serracant, Domènec  (Barcelona, 1/gen/1870 – 1945)  Compositor. Deixeble de Felip Pedrell i d'Enric Morera, es dedicà a la dignificació de la música religiosa. Fundà i dirigí la publicació "España Sacro-Musical" (1930-36). És autor d'obres religioses corals i d'una col·lecció de peces per a veus i orgue; realitzà també harmonitzacions de cançons tradicionals. Publicà, entre altres obres, El cançoner popular religiós, amb texts de Jacint Verdaguer.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Soldevila, Manuel  (Barcelona, s XVII – 1748)  Jurista i escriptor. Professor de lleis a la universitat de Barcelona. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona i formà part d'un organisme del govern provisional durant el setge de 1713-14. Hom publicà versos seus en castellà i en català en les Festives demostracions del 1691. Participà en el certamen de sant Oleguer (1702), on guanyà el primer premi de composicions catalanes, i en altres solemnitats de Barcelona. Es conserva el seu manuscrit Desperdicios del Parnaso, amb una introducció en castellà, però amb composicions -d'una relativa qualitat- generalment en català, de to calderonià. També escriví un romanç català sobre sant Francesc de Paula (possiblement editat a Barcelona el 1739). Traduí en dístics llatins i en vers català el Llibre de bons amonstenaments d'Anselm Turmeda.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMas i Torre, Josep  (Roda de Ter, Osona, s XVII – s XVIII)  Polític i guerriller. Ciutadà honrat de Barcelona. Conegut amb el nom de Josep Mas de Roda, lluità en la darrera guerra contra Lluís XIV, a la Garrotxa. El 1695 li fou concedit el privilegi de cavaller del Principat. Amb Bac de Roda preparà la insurrecció austriacista del 1704. Confinat a Lleida pel virrei filipista Fernández de Velasco, es posà al servei del rei arxiduc Carles III així que aquest arribà davant de Barcelona (1705). Rebé el privilegi de noble a les corts de Barcelona (1706) i defensà la ciutat durant el setge del 1706. Participà en operacions bèl·liques posteriors, i el 1713 resistí a la plana de Vic, però el general castellà Bracamonte l'obligà a deposar les armes. Fou pare de Miquel de Mas i Regàs.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas i Vila, Josep  (Catalunya, 1779 – Barcelona, 1855)  Arquitecte. Nomenat el 1808 "mestre d'obres de la ciutat de Barcelona", emparant-se amb aquest càrrec, i emportat per una febre de renovament neoclàssic, portà a cap en aquesta ciutat un gran nombre d'enderrocaments d'edificis antics. En aquest sentit féu abatre (1823) la galeria gòtica i la façana quatrecentista de la Casa de la Ciutat, i elaborà els plànols neoclàssics (1845) de l'actual. L'opinió pública condemnà aquest fet, i aixó féu que no s'enderroqués la part de la façana gòtica que dóna al carrer de la Ciutat. És el constructor dels mercats de Sant Josep i de Santa Caterina de Barcelona. La seva actuació com a arquitecte municipal fou molt criticada.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andreu Mas-ColellMas-Colell, Andreu  (Barcelona, 29/jun/1944 - )  Economista. Estudià Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de Valladolid. Després continuà els estudis a la Universitat de Minnesota, on es doctorà el 1972. Treballà com a professor a la Universitat de California, Berkeley del 1972 al 1981, després a la de Harvard fins el 1995, quan es traslladà a la Universitat Pompeu Fabra. Coautor de Microeconomic Theory (1995), que és el manual de referència sobre microeconomia a les universitats de tot el món. Els seus treballs científics han girat entorn de l'equilibri neo-walrasià. L'any 1998 rebé el premi Rei Joan Carles I d'Economia. El 1993 fou president de laInici página Econometric Society. Ha estat editor, entre d'altres, de la revista científica "Econometrica", una de les més influents en economia, entre 1988 i 1992. Des del 2005 és membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Entre l'abr/2000 i des/2003 fou conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya durant l'últim govern presidit per Jordi Pujol. Artur Mas el va nomenar conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat, a partir del 29/des/2010. L'any 2006 obtingué la Creu de Sant Jordi.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masachs i Alavedra, Valentí  (Manresa, Bages, 1915 – 1980)  Geòleg. Catedràtic de l'institut de Manresa. Llicenciat en ciències naturals, treballà sobre la geologia de la Depressió Central Catalana, i aviat s'especialitzà en hidrologia (estudi sobre les variacions estacionals en el règim dels rius catalans). Es doctorà amb la tesi El régimen de los ríos peninsulare (1948). Ha publicat treballs de síntesi, com la part del clima i les aigües a la Geografía de España y Portuga (1954), dirigida per Terán, o del clima i els rius a la Geografia de Catalunya (1958), dirigida per Solé i Sabarís. El seu mestre, Maurice Pardé, que resumí la seva tesi (1949), ha contribuït al seu prestigi internacional. Ha treballat en el mapa geológic d'Espanya a escala 1:50.000.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masana  Veure> Massana (altra forma del cognom).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masana i Mercadé, Salvador  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1924 - 4/des/2009)  Pintor i gravador. Fou deixeble de Joaquim Mir. Féu la primera exposició individual a Barcelona el 1940. Ha practicat especialment elInici página paisatge. El seu mestratge sobre els pintors més joves de Vilanova ha resultat molt positiva.

61 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàMasarac  (Alt Empordà Municipi: 12,56 km2, 85 m alt, 284 hab (2014). Situat entre el riu d'Anyet i el riu de Masarac, subafluents de la Muga, a la zona de contacte entre la plana i la muntanya, al sector dels terraprims, al nord de Figueres. El relleu és accidentat pel turó de l'Altrera, un dels darrers contraforts meridionals de la serra de l'Albera, amb suredes i arbres de ribera. L'explotació forestal, amb l'agricultura de secà (el principal és la vinya, seguit per les oliveres) i la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví), són les bases de l'economia local. El poble domina per la dreta la riera d'Anyet; l'església de Sant Martí és pre-romànica (s VIII-IX), reformada al s XII (adoptà una aparenca romanica), i també posteriorment. L'església parroquial és la de l'antic monestir de Santa Maria de l'Om, a llevant del poble. Dins el terme hi ha el poble de Vilarnadal i el veïnat del Priorat. Area comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masarbonès  (Masllorenç, Baix Penedès Poble (ant: Masnarbonès) Situat al sector oriental del terme. L'església de Sant Bartomeu depèn de la de Masllorenç. Hi ha estiueig.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masats, Ramon  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1931 - )  Fotògraf. Són seves les fotografies de coneguts llibres de crítica social com ara Neutral Corner (1962), la sèrie sobre els sanfermins o Un paseo por Madrid (1985), de Ll. Carandell. Fou distinguit amb el premi de Fotografia d'Avantguarda del 1957 i el Negtor del 1960. S'ha especialitzat, també, en la direcció de documentals cinematogràfics (El que enseña, 1965; Topical Spanish, 1970) i de sèries (Conozca usted España, Raíces i Vísperas de nuestro tiempo).

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMasats i Villalta, Pere  (Anglès, Selva, 24/mar/1894 - 27/abr/1988)  Compositor. Féu els primers estudis musicals a Girona i a França. A la seva producció destaquen les sardanes Una tendresa, Dolls d'estimació, Gales d'Anglès i Lloança.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masbarrat  (Aiguamúrcia, Alt Camp Caseria, uns 2 km a l'est de Santes Creus. Formava part de l'antic terme de l'Albà.

66 CATALUNYA - HISTÒRIA

Masbrú  (Oliola, Noguera)  Antic lloc i masia (o Torre de Bru), a l'esquerra del Llobregós, a l'antic terme de Plandogau.

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Masbrú  (Salomó, Tarragonès Antiga quadra.

68 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mascabrers  (l'Aleixar, Baix Camp Despoblat, al sector septentrional del terme. Fou abandonat al començament del s. XX. És esmentat ja el 1328. S'hi refereix Ventura Gassol en el seu drama La cançó del vell Cabrés (1924).

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mascalbó  (Reus, Baix Camp)  Partida i antic terme, al sud de la ciutat, al límit amb el terme de Vila-seca de Solcina; és centrat pel mas Calbó, donat el 1169 per l'arquebisbe Hug de Cervelló a la família Calbó i en el qual nasqué, el 1180, el qui després fou sant Bernat Calbó. L'edifici, que conserva elements gòtics, ha estat molt restaurat modernament. Incialment formà part del terme de Porpres, i després, del territori de Tarragona. El 1591, la vila de Reus el comprà a Elisabet de Sacirera, però se'n desprengué el 1852. Eclesiàsticament pertany a Vila-seca.

70 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMascalbó, baronia de  (Catalunya Títol, atorgat el 1803 a Manuel de Godoy y Álvarez de Feria, pel fet d'ésser el regidor degà perpetú de Reus. Fou suprimit el 1870.

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mascançà, el  (Catalunya Antic nom del pla d'Urgell.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mascar  (Alfara dels Ports, Baix Ebre Caseria, situada a la vall de Mascar, capçalera del barranc de la Figuera o de la Cervera, al vessant septentrional del Caro, prop del refugi de la UEC del Caro. Els antics masos han estat convertits en llocs d'estiueig.

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mascarat, gorja del  (Altea, Marina Baixa Fenedura profunda (300 m) de la serra de Bèrnia, formada pel barranc de Mascarat, que desemboca a la mar prop del morro Toix. La carretera de València a Alacant i el ferrocarril de Dénia a Alacant el travessen per ponts espectaculars.

74 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mascarbó, castell de  (Sant Hilari Sacalm, Selva Veure> Mas Carbó, castell de.

75 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Mascarda, torre  (Mosset, Conflent Antiga bastida o torre de defensa (848 m alt) de planta quadrada, situada a la vall de la Castellana, vora el riu, que domina l'antic camí de Carcassona a Prada pel coll de Jau. El 1330 fou donada per Jaume III de Mallorca a Ademar de Mosset, juntament amb la baronia de Mosset.

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mascarell  (Nules, Plana Baixa Vila (11 m alt), un quilòmetre al nord-est del cap del municipi, vora la carretera de Borriana. L'església parroquial (els Àngels) depèn de la de Nules. Conserva les antigues muralles. Era lloc mixt de cristians vells (101 focs el 1609) i de moriscs (30 focs el 1602), aquests localitzats en un raval i dependents de la fillola de la Vall d'Uixó. Fou cap del marquesat de Mascarell, i fins a la segonaInici página meitat del s XIX formà un municipi.

77 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Mascarell de Sant Joan, marquesat de  (Franja de Ponent ?)  Títol concedit per Felip V el 1717 al tinent general Manuel Jeroni Mascarell i de Pertusa, batlliu de Casp i ambaixador de l'orde de Sant Joan a Madrid. Passà als Sanç de Vallès i als Trenor.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mascarell i Calvet, Manuel  (Mataró, Maresme, 1900 – Courbevoie, Illa de França, 1953)  Anarco-sindicalista. Vidrier, treballà a la Cooperativa del Vidre de Mataró, i fou molt amic de Joan Peiró, l'opinió del qual representà en certes ocasions. Formà part del grup Solidaritat (1928), i, posteriorment, de la Federació Sindicalista Llibertària (1932). En escindir-se els sindicats d'oposició, s'ocupà de llur secretaria dins el comitè regional (agost de 1933), i els representà dins l'Aliança Obrera de Catalunya, el 1934. Com a secretari del comitè nacional dels sindicats d'oposició, assistí al congrés confederal de Saragossa (maig de 1936) i acceptà el reingrés en la CNT.

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mascarell i Cosp, Josep  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1910 - València, 1977)  Escriptor. Ceramista de professió. Fou crític de cinema a "El Camí". A part d'alguns contes esparsos i diverses col·laboracions a publicacions periòdiques, és autor dels reculls poètics Verd i blau (1949) i Baladre (1959), de les narracions per a infants Joaquim i els seus amics (1953), de les narracions De la vall al cim (1958) i Romeu, un camarada (1991). Destacà també com a divulgador (La vall de la Safor, 1977), i el curiós llibre Amics de Muntanya (1960), amb textos d'excursionisme i comentaris sobre plantes medicinals indígenes.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMascarell i Rubí, Ramon  (València, 1661 – s XVIII)  Eclesiàstic. Era doctor en teologia. En 1686 fou nomenat canonge capitular. Sobresortí com a predicador i tembé com a bon músic. És autor d'una traducció de l'italià.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mascarell i Rubí, Vicent  (València, 1660 – Valladolid, Castella, 1730)  Jesuïta. Germà de Ramon. Fou excel·lent teòleg. Ensenyà la seva especialitat a Salamanca, Àvila, Lleó i Valladolid. Publicà les obres Tractatus theologicus dogmaticus et canonicus, de libertate actus divinae fidei (1719) i Sacre disertationes praesertim chronologicae in Divinam Scripturam, aquesta en quatre volums (1721-29).

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mascarida, serra  (Pallars Sobirà Continuació vers el nord de la serra de Campirme, que separa les valls d'Unarre i de Cardós.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mascaró, Carles  (Breda, Selva, 1703 – Montserrat, Bages, 1793)  Organista i frare benedictí. És autor d'alguns escrits literaris.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mascaró, Francesc  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Polític. Era mercader i pertanyia al Consell de Cent de Barcelona. El 1706 rebé el títol de ciutadà honrat pel rei Carles III. El 1713 participà a la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V, i cooperà en la defensa durant el setge de Barcelona (1713-14). Rebé diverses missions especials, com la d'encarregar-se de la venda pública de bacallà i d'altres comestibles arribats de Mallorca (29/oct/1713). Pel des/1713 s'ocupà de la distribució de municions a l'estol naval format a la capital. Amb Salvador Feliu de la Penya tingué amplis poders per a ocupar-se del servei de proveïments de Barcelona. Assistí a les principals reunions del govern, i l'11/set participà a l'última reunió celebrada abansInici página de la crida a capitulació. Els borbònics li confiscaren els béns.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mascaró, Joan  Veure> Mascaró i Fornés, Joan.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mascaró, Pere  (Catalunya, s XIX - Barcelona, s XX)  Orfebre i argenter. Juntament amb Masriera, fou un dels representants més característics de l'orfebreria modernista. És seu el Sant Jordi, de caire goticista, donat per la Unió Catalana a l'Orfeó Català.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mascaró i Capella, Josep  (Barcelona, 1838 – 1905)  Metge. Cursà la carrera a Barcelona i amplià estudis a l'estranger. Tingué molta anomenada en l'especialitat d'obstetricia i es dedicà també a la ginecologia i a la pediatria. Autor de Las nodrizas en relación con la mortalidad en la primera infancia (1887), discurs d'ingrés en l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. En 1894-95 fou president de l'Ateneu Barcelonès.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mascaró i Castanyer, Josep Maria  (Banyoles, Pla de l'Estany, 24/oct/1869 - 1916)  Metge. Pertanyia a l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Fou un bon especialista en hidrologia. Publicà diversos treballs de vàlua sobre aquella matèria i una Topografía médica de Bañolas (1914).

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mascaró i Cos, Anicet  (Lledó d'Empordà, Alt Empordà, 1842 - Lisboa, Portugal, 1906)  Metge. Fou oftalmòleg excel·lent. Es distingí per la seva abnegació durant l'epidèmia de còlera de 1865. Residí per un temps a Amèrica. Passà després a Portugal, on fundà l'Institut de Cecs. Aportà innovacions quirúrgiques a laInici página seva especialitat. Publicà un Metodo para la enseñanza de lectura y escritura para ciegos.

90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Joan Mascaró i FornésMascaró i Fornés, Joan  (Santa Margalida, Mallorca, 8/des/1897 - Coberton, Anglaterra, 19/mar/1987)  Orientalista. Especialitzat en llengua i en cultura sànscrites. Després de graduar-se a Cambridge en literatura anglesa i llengües orientals, fou lector a Oxford, on s'encarregà d'un curs sobre místics espanyols. Ocupà el vicerectorat del Parameshava College al Jaffna, de Ceilan. A Barcelona, fou professor d'anglès a l'Institut Escola i de sànscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona. Autor de la versió catalana d'una part del Bhagavad-Gita, que fou editada i representada el 1935. L'any 1939 anà a Cambridge. Ha publicat Làmpares de foc (1958) i estudis i versions a l'anglès d'obres sànscrites i del pal (els Upanishads, el Bhamapada i el Bhagavad-Gita, especialment).

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mascaró i Franquesa, Ròmul  (Lleida, s XIX - Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1893)  Polític. Era advocat. Fou membre de la Junta de Barcelona durant la revolució de set/1868. Presidí la diputació provincial de Barcelona i fou governador interí de la capital, i més tard ho fou titular, successivament, de les províncies de Saragossa i Tarragona.

92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mascaró i Passarius, Josep  (Alaior, Menorca, 1923 - Palma de Mallorca, 11/mai/1996)  Cartògraf i arqueòleg. Autor dels mapes generals de Menorca (1947-51) i de Mallorca (1952-62). Ha publicat nombroses treballs sobre arqueologia, entre altres, Els monuments megalítics de l'illa de Menorca (1958), Prehistoria de las Baleares (1968), Geografía e historia de Menorca (1979) i Prehistoria de Menorca (1980). Amb la col·laboració dels erudits locals publicà també Corpus de toponimia de Mallorca (1962-67) i Historia de Mallorca (1970-75).

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMascarós, Teòfil  (València, s XVI - Bay, Filipines, 1644)  Frare agustí. Fou prior del convent de Mallorca. Actuà intensament a les illes Filipines, de primer en diverses parròquies i més tard com a prior de Bay i de Manila. Féu la versió en llengua tagala de dues obres pietoses.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mascias i Òdena, Josep Maria  (Reus, Baix Camp, 1841 - París ?, França, s. XX)  Financer. Emigrà a Amèrica, i treballà en empreses bancàries argentines. Fou un dels promotors de la Industrial Agrícola i director del Banco Inmobiliario de Buenos Aires. Fundà l'Hospital Español i el poble colònia de Saavedra. Cal remarcar la seva promoció d'obres benèfiques, que continuà a partir del 1905 a París, ciutat on possiblement morí.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masclans i Girvés, Francesc  (Barcelona, 4/mar/1905 – 18/gen/2000)  Botànic i pedagog. Ha exercit la carrera del magisteri. Autor de dues obres divulgadores molt reeixides: Guia per a conèixer els arbres (1958), i Guia per a conèxier els arbusts i les lianes (1963). Ha publicat Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes (1954) -que complementà notòriament en una segona edició (1981) intitulada Els noms de les plantes als Països Catalans-, Flora del Segrià i de l'Urgell (1966), Els noms catalans dels bolets (1975), i monografies sobre la flora de les muntanyes de Prades i els gèneres Rosa i Coris en la regió mediterrània occidental.

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mascó, Domènec  (País Valencià, s XIV - València ?, v 1427)  Cavaller i jurat de València. Gaudí d'un gran prestigi com a jurista. Joan I el nomenà vicecanceller (1387) i assessor jurídic. L'any següent assistí a les Corts generals de Montsó. Martí l'Humà el nomenà conseller reial. Considerat un humanista de gran cultura, deixà escrits alguns tractats de caràcter jurídic i d'altres de diversa índole; li és atribuïda una traducció al català del tractat De Amore (s XII).

97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMascó, Gaspar  (València, s XV – s XVI)  Cronista i cavaller. Tingué una intervenció important a la guerra de les Germanies, formant el bàndol dels nobles. Era membre del consell municipal de València nomenat per restablir a la ciutat el poder reial, i assistí a diverses accions militars, com la batalla de Gandia. Deixà escrita una crònica sobre els fets esdevinguts a València de 1492 a 1503, i continuà el catàleg iniciat per Guillem Mir dels governants de la ciutat.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mascó, Jaume  (Catalunya, s XIV)  Prelat. Fou arquebisbe de Neopàtria almenys des del 1345. Sembla que no residí a Grècia. Es relacionà amb Pere III el Cerimoniós per alguns serveis diplomàtics. El 1356, sota el patronatge del rei, féu esforços per obtenir una altra mitra i tractà de passada de fer alçar l'entredit papal sobre la Grècia catalana. El 1361 ja figurava un altre personatge com a arquebisbe de Neopàtria.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mascort i Galibern, Josep Maria  (Barcelona, 3/mar/1890 – 20/mai/1947)  Pintor. Fou deixeble de Joaquim Sorolla i de Feliu Mestres. Era paisatgista notable.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mascou  (Santa Pau, Garrotxa Veïnat que forma un raval o carrer, al llarg de la carretera vella d'Olot, al nord de la vila.

Anar a:    Mas F ]    [ Mas i C ]    [ Mas i F ]    [ Mas i Po ]    [ Masb ]    [ Mascaro ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -