A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Gava ]    [ Gavas ]    [ Gavina ]    [ Gayana ]    [ Gec ]    [ Gelabert i R ]

Fet i fet , la rauxa és necessària per assolir el seny; el foc amb foc s'apaga. (Tertul·lià)

1 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatGavà  (Baix Llobregat Municipi: 30,8 km2, 9 m alt, 46.326 hab (2014). Situat a la costa, al sector meridional del delta del Llobregat. El terme és accidentat: al nord-oest, pels darrers contraforts del massís de Garraf, al sud és ocupat per pinedes. Té 4 km de platja, des de l'estay de la Murtra, important reserva ecològica, fins a la platja de Castelldefels. Els dos grans motors de l'economia local i causes de l'espectacular creixement demogràfic dels darrers anys són la indústria, molt diversificada, i l'estiueig i el turisme, concentrats sobretot en el nucli de Gavamar, antic barri marítim. L'agricultura és dedicada sobretot a les hortalisses (destaquen els anomenats espàrrecs de Gava). El poble es troba cap a l'interior, al peu del sector muntanyós, i actualment forma un continu urbà amb Viladecans. Dins el terme, a la vora oriental del massís de Garraf, hi ha el santuari de la Mare de Déu de Bruguers, situat sota les ruïnes del castell d'Eramprunyà. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Ràdio - Televisió

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGavadà  (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp)  Llogaret, vora el límit amb el terme de Tivissa (Ribera d'Ebre), als vessants meridionals de la mola de Genessies. Hi ha restes d'una antiga torre circular medieval.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gavadons  (Collsuspina, Osona Veure> Sant Cugat de Gavadons.

4 EUROPA - HISTÒRIA

Gavaldà, comtat de  (Occitània, França)  Territori situat entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc. Gilbert I tingué dues filles, i, en morir (v1110), la seva dona Gerberga casa l'hereva, Dolça de Provença, amb Ramon Berenguer III, fet que uní el vescomtat de Gavaldà al patrimoni dels comtes barcelonins. Alfons I de Catalunya-Aragó el cedí al seu fill segon, Alfons II de Provença. Fou inclós entre els territoris als quals renuncià Jaume I de Catalunya-Aragó pel tractat de Corbeil, el 1258.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gavaldà, Francesc  (València, 1618 – 1668)  Eclesiàstic i escriptor. Dominicà (1633), fou professor de teologia, teòleg, consultor del bisbe de Vic Francesc Crespí de Valldaura i prior del convent de València (1666). Publicà, en castellà, una Memoria de la pesta de 1647-48 al Regne de València (1651), una Memoria de l'auxili de València a Tortosa contra el setge dels francesos (1651) i una Vida de sant Vicent Ferrer (1668).

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gavaldà i Guasch, Francesc  (Cabanes de l'Arc, Plana Alta, 1559 – València, 1660)  Prelat. Pertanyia a l'orde dels jerònims, en la qual tingué càrrecs importants. El 1651 fou elegit general de l'orde. Felip IV el nomenà bisbe de Sogorb (1652).

7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaGavaldor, serra de  (Serrans Contrafort de la serra d'Alèdua, que encaixen el Túria entre els municipis de Xestalgar, Xera, Sot de Xera, Bugarra i Pedralba i, a mesura que s'acosten al Camp de Túria, perden altura i són menys abruptes.

8 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gavamar  (Gavà, Baix Llobregat)  Antic barri marítim. Amb motiu de l'expansió de l'estiueig i del turisme s'hi ha desenvolupat notablement des del anys seixanta la construcció de xalets i d'apartaments. El projecte de Ciutat de Repòs i de Vacances incloïa, també, el sector costaner de Gavà.

9 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaGavarda  (Ribera Alta Municipi: 7,83 km2, 40 m alt, 1.125 hab (2014). Situat a l'inici de la plana al·luvial de la Ribera, a l'esquerra del Xúquer, prop de la confluència amb el riu d'Albaida, al nord-oest de Xàtiva. El relleu és accidentat, al nord, pel vessant sud de la muntanya d'Alberic, amb algunes hectàrees de pins i pastures. La base de l'economia local és l'agricultura, amb gran predomini del regadiu, alimentat per la sèquia reial del Xúquer; el conreu predominant són les taronges, també hi ha arròs, fruiters i hortalisses. Al secà s'hi conreen ametllers i garrofers. Hi ha pedreres de calç. El poble, antiga alqueria islàmica, és prop del Xúquer, es va veure molt afectat el 1982 per l'esfondrament de la presa de Tous, que en va assolar una part de les edificacions i a la darreria del 1985 era previst l'inici de la construcció del poble en un nou emplaçament més segur. L'actual església parroquial de Sant Antoni va ésser construïda el 1735. Àrea comercial d'Alzira. Ajuntament

10 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Gavarda, comtat de  (País Valencià Títol concedit el 1898 al coronel Joaquín Cavero Sichar, nét dels comtes de Sobradiel. Continua en la mateixa família.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gavarda, Mestre de  (País Valencià, s XV – s XVI)  Pintor. Fou l'autor del retaule del Villar (Serrans) -encarregat per Joan Gavarda, fundador d'un benefici a l'església parroquial cap al 1527- i que el defineixInici página com un pintor renaixentista del cercle del Mestre de Martínez Vallejo, influït en algun aspecte, també, per Antoni de Cabanyes. Acusa una reiterada tendència pels efectes arcaïtzants, com els ja desusats fons daurats. Hom li atribueix també un retaule de la col·lecció Lemaire de París, i el del Judici Final de l'església de la Sang a Onda.

12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gavarial  (Càrcer, Ribera Alta Partida, al nord del terme, regada per la sèquia de Gavarial, braçal de la sèquia de Beneixida, derivada del riu de Sallent.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gavarra  (Coll de Nargó, Alt Urgell Poble (1.123 m alt), aturonat en un contrafort de la serra d'Aubenç; esmentat ja el 1095 dins el comtat d'Urgell, pertangué a la senyoria del capítol d'Urgell. L'església parroquial és dedicada a sant Sadurní. Fou municipi independent fins el 1969. L'antic terme comprenia, a més, les antigues masies i quadres de Galleuda i de Carreu.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gavarra, la  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat Barri de Cornellà de Dalt, entre la carretera de Fogars de Tordera i el barri de Sant Ildefons. Es començà a formar durant el primer terç del s XX en forma de ciutat jardí. Actualment és totalment ocupat i densificat per la construcció de cases de pisos en els espais lliures.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

massís de les GavarresGavarres, les  (Catalunya Massís del Sistema Mediterrani Català que constitueix l'extrem septentrional de la Serralada Litoral Catalana; delimita mitjançant falles amb la depressió de la Selva (sud-oest), amb la del Baix Empordà (nord) i amb la plana gironina (oest). És separat del massís de Begur, a l'extrem nord-est, per la fossa de Palafrugell, i limita pels contraforts septentrionals amb la vall del Ter, i per la part meridional, amb la vall d'Aro. S'estén en direcció nord-oest - sud-est, amb una altitud entre els 300-500 m, i arriba als 535 m al puig d'Arques. Està constituït per materials paleozoics, pissarres silurianes i afloraments de calcàries devonianes. el relleu és suau, de formes arrodonides, a causa d'una intensa erosió, només el nivell de base dels rius (que,Inici página com el Daró i alguns subafluents del Ter, neixen al massís), així com la duresa d'alguns afloraments, contribueixen a donar-li formes més acusades. La influència d'aquest relleu es revela a la...  Segueix... 

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gavarresa, riera  (Catalunya Riu, afluent esquerrà del Llobregat. Neix prop del pic de Griells, al sector nord-occidental de la comarca, que travessa de nord a sud, en direcció conseqüent a la inclinació dels estrats, excavant en els relleus tabulars oligocènics l'altiplà del Lluçanés, on rep la riera d'aquest nom. En introduir-se al Bages, per la zona oriental, gira cap a l'oest i erosiona els materials tendres i horitzontals de la part septentrional de l'altiplà del Moianès i, després de rebre la riera d'Oló, s'obre al pla de Bages, on vessa les seves aigües al Llobregat, entre Sallent i Navarcles. Salva un desnivell aproximat d'uns 700 m (500 m dintre d'Osona), i forma la vall homònima, ampla i de vessants suaus. Zona poblada des del neolític, ha estat una via de comunicacions cap a Barcelona.

17 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Gavarret  (Bonansa, Alta Ribagorça Llogaret, situat en un coster, al vessant esquerre de la vall del barranc de Sirès. Depenia de la parròquia de Sirès.

18 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Gavarret, congost de  (Ribagorça i Alta Ribagorça Veure> Ovarra, congost d'.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gavarrós  (Guardiola de Berguedà, Berguedà)  Poble (1.362 m alt), a la capçalera de la vall del riu Tort (afluent del Llobregat per l'esquerra), al vessant meridional del Puigllançada. Fins al començament del s XX formà un municipi amb Gréixer i Brocà. L'església parroquial és dedicada a sant Genís.

20 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaGavàs  (Bissaürri, Alta Ribagorça Poble, a la vall de Múria, a l'esquerra del riu de Gavàs; aquest riu neix al massís del Turbó, al port de les Ares (la capçalera és anomenada riu de les Ares), drena la vall de la Múria i aflueix a l'Éssera per l'esquerra, a l'entrada del congost de Ventamillo. La muntanyeta de Gavàs (2.069 m alt) separa les valls de la Múria i de Bardaixí. La parròquia és dedicada a sant Jaume.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gavàs  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà Poble (1.380 m alt) de l'antic mun. d'Unarre, al nord-est d'aquestl poble. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve.

22 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Gavasa  (Peralta i Calassanç, Llitera Poble (644 m alt), situat a la dreta del barranc de Gavasa, afluent de la Sosa de Peralta, per l'esquerra, al peu de la muralla calcària que tanca la vall. De la parròquia depèn el monestir de Vilet, centre d'una antiga quadra. Fou municipi independent fins el 1970. L'antic terme comprenia, a més, l'antic poble de Llavassui.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gavella, Guillem  (Catalunya, s XIV – s XV)  Diplomàtic. En 1411-12 fou un dels ambaixadors a Sicília del Parlament de Catalunya. Informà de la seva missió amb una correspondència molt estimable. De tornada, comparegué a Tortosa davant el Parlament, per informar, el 28/jun/1412.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gàver  (Estaràs, Segarra Poble, a la dreta del Sió, aigua amunt del cap del municipi. De fet, hom considera que el Sió neix prop d'aquest lloc, a la font de Gàver, d'on parteix la sèquia del Sió. L'església parroquial és dedicada a santa Maria.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gàver, Jeroni de  (Catalunya, s XVII)  Polític i donzell. Era membre del Consell de Cent de Barcelona. El 1625 fou elegit conseller segon de la ciutat. Era una figura molt activa de la política municipal. Representà sovint el Consell de Cent, d'on era el prohom més antic ja el 1638, fet que l'obligava a figurar en lloc destacatInici página en moltes cerimònies. Durant el bienni 1640-42 fou clavari de la capital, al període en que es refermà la guerra dels Segadors. El 1643 era enviat a París com a ambaixador del Consell de Cent. En tornà sense permís explícit i després d'haver acceptat de la cort francesa una pensió anual. El síndic de la ciutat li obrí procés i fou condemnat a reintegrar el sou d'ambaixador, a pagar cent lliures barcelonines al Consell i a ser tret d'aquest. El 1647 tornava a pertànyer, en tot cas, a la institució municipal, i la representava novament en ocasions diverses. Resultà elegit conseller en cap el 30/nov/1648. El 1651 era designat obrer de la ciutat. A la seva mort instituí un dot de vint-i-cinc lliures a una donzella de l'hospital de la Misericòrdia.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gàver, Joan  (Catalunya, s XVI - Poblet, Conca de Barberà, s XVI)  Músic. Monjo del monestir de Montserrat, on destacà com a organista i cantaire major de l'escolania.

27 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gàver, marquesat de  (Catalunya Títol, atorgat per Carles III el 1710 a Pere de Muntaner i de Ramon, únic titular.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gàver, Nadal  (Barcelona, s XV – 1474)  Frare mercedari. Mestre en arts i en teologia. Actuà d'ambaixador d'Alfons IV a la cort pontifícia. Fou prior (1429) i mestre general (1442) del convent de la Mercè de Barcelona. Escriví, entre altres obres, que no es conserven, uns annals del seu orde titulats Speculum fratrum Sacri Ordinis Sanctae Mariae de Mercede....

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gàver i Fluvià, Bernat de  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Noble. Fou partidari de Carles d'Àustria, el qual li atorgà títol de noble el 1706. En 1713-14 pertanyia al Consell de Cent de Barcelona. Un Bernat de Gàver era també per aquest temps capità del regiment de la Diputació. Morí a la batalla final, als combats per la possessió del convent de Sant Pere.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGavet, Pere  (Lleida, s XIV - v 1345)  Metge. Fou professor de medicina de l'Estudi General de Lleida abans del 1320, data que passa a ésser-ho de l'Estudi General de Barcelona, ciutat on fou metge de Violant de Ventimiglia, baronessa d'Ayerbe. Prestà diversos serveis a la cort i àdhuc diners per armar galeres per a la conquesta de Sardenya. Fou també examinador de jueus.

32 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars JussàGavet de la Conca  (Pallars Jussà Municipi: 90,93 km2, 421 m alt, 303 hab (2014). Estès a l'esquerra del riu de Gavet, afluent per l'esquerra de la Noguera Pallaresa, fins als estreps septentrionals del Montsec de Rúbies i format per un conjunt d'antics pobles de la conca de Tremp. Hi ha boscos de roures i alzines, i també hi abunden els boixos. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (cereals, farratges i llegums) i la ramaderia ovina i porcina. El canal de Gavet duu aigua del pantà de Talarn a la central de Gavet, a la vora esquerra de la Noguera Pallaresa, vora Sant Serni. El poble es troba a l'esquerra del riu de Gavet; l'església parroquial és dedicada a sant Pere. El 1970 li foren incorporats els antics termes municipals d'Aransís, Sant Salvador de Toló i Sant Serni. El municipi comprèn, a més, el poble de Fontsagrada i la caseria de Terrassa. Àrea comercial de Tremp. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gavilà, Felip Antoni  (Dénia, Marina Alta, 1667 – Lisboa, Portugal, 1751)  Militar i escriptor. Partidari de Carles d'Àustria durant la guerra de Successió. Fou governador de Dénia, ciutat que lliurà (1705) a Carles III i la defensà contra els setges filipistes. Després de la guerra, passà al servei del rei de Portugal, on esdevingué coronel d'enginyers. Vers el 1740 escriví tractats tècnics de fortificació militar, d'artilleria i de navegació d'altura.

34 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaGavín, arxiu  (Catalunya, s XX - )  Arxiu fotogràfic d'esglésies de Catalunya, creat per Josep Maria Gavín. Aplega unes 243.000 fotografies i es pot considerar el més important del món del seu gènere.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gavín i Barceló, Josep Maria  (Barcelona, 1930 - )  Col·leccionista i fotògraf. Ha format un arxiu fotogràfic important complementat per un ampli recull documental d'esglésies i ha creat l'Arxiu Gavín, amb documents procedents de la premsa sobre temes culturals catalans, i que des del 1993 és gestionat per la Generalitat de Catalunya. Ha publicat, en col·laboració, Les esglésies romàniques de planta circular i triangular de Catalunya (1974), els fascicles Les comarques catalanes (des del 1972) i des del 1977 publica l'Inventari d'Esglésies de Catalunya, obra que consta de més de vint volums. Membre de la Unió Excursionista de Catalunya i ha estat president de la societat Amics de l'Art Romànic.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gavina, N.  Nom identificat amb Miquel Llavina, arquitecte barroc.

37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gavina, punta de sa  (Formentera, Eivissa Extrem occidental de l'illa, amb una antiga torre de defensa.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gavíria, Crispí  (Barcelona, s XIX)  Venedor ambulant. Es distingí entre els més extremistes a l'alçament de 1842, sufocat pel brutal bombardeig del general Espartero. Fou president de la Junta Revolucionària que es féu càrrec del poder als darrers dies de la revolta.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gay, Maria  Nom artístic de la cantant Maria Pichot i Gironès.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gay, Narcís  (Figueres, Alt Empordà, s XVIII - Catalunya, s XIX)  Guerriller. Era secretari del jutjat de primera instància de Figueres. Durant la guerra del Francès (1808-14) fou secretari de la Junta de Defensa de Figueres. Creà la Companyia dels Almogàvers (1810), i en fou nomenat comandant. Va ésser designat cap delInici página regiment d'infanteria anomenat dels Lleials Manresans, i fou vocal del Consell de guerra permanent del Principat de Catalunya.

41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gay, Simona  (Illa, Rosselló, 1898 – 1969)  Poetessa. Nom amb que és coneguda Simona Pons, germana de Josep Sebastià Pons. Residí molts anys a París; obtingué la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Perpinyà del 1964. Publicà els reculls de poemes Aigües vives (1932), Lluita amb l'àngel (1938) i La gerra al sol (1965) i col·laborà a la revista "Tramontane" (1956-65). Deixà un llibre, inèdit, sobre texts populars del Rosselló, poemes en prosa i una biografia inacabada sobre el seu germà.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rafael Gay de MontellàGay de Montellà, Rafael  (Vic, Osona, 15/nov/1882 – Barcelona, 1969)  Advocat i jurisconsult. Membre de les joventuts de la Lliga Catalana. Especialista en dret mercantil. Fou membre numerari de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i ocupà diversos càrrecs en la junta del Col·legi d'Advocats de Barcelona. De la seva obra, són rellevants: Prontuario de la jurisprudencia mercantil (1924), La vida financera de les societats mercantils (1978), Tratado de la legislació comercial española (1930), Código de Comercio español comentado (1936), Autarquía (1940) i Valoración hispánica del Mediterráneo (1952). Escriví també algunes obres narratives sobre la Cerdanya i el Rosselló i records de viatge, així com la novel·la Girona 1900 (1966).

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gay i Beyà, Narcís  (Figueres, Alt Empordà, 1819 – Barcelona, 1872)  Advocat, assagista i frenòleg. Deixeble de Martí d'Eixalà, fou professor de religió i de moral de l'institut de Figueres i de l'Associació Obrera de Barcelona. Els seus escrits tracten de temes socials, enfocats des d'una perspectiva conservadora, i abunden en atacs contra les ideologies socialitzants. Obres principals: La propiedad individual y el comunismo (1848), Rápidas consideraciones en vindicación de les ataques dirigidos contra la sociedad actual (1857), La mujer: su pasado, su presente y su porvenir (1857), Veladas del obrero (1857), El corazón humano o lasInici página cuatro estaciones de la vida (1864) i Estudio sobre las clases proletarias (1864).

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gay i Coll, Francesc  (Calella, Maresme, 1889 - la Pinya, Garrotxa, 1936)  Escriptor teatral. Rector de la Pinya. En iniciar-se la guerra civil fou assassinat. Deixà moltes obres teatrals, sovint musicades per autors catalans, com Asprors de joventut (1911), Guspires socials (1912), Enigmes tràgics (1914), L'estrella de la felicitat (1925), Rostos avall (1926), etc.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gay i Forner, Vicent  (València, 1876 – Madrid, 1949)  Publicista i polític. Catedràtic d'economia política a Valladolid i a Madrid. Publicà cròniques i comentaris sobre l'Amèrica Llatina, com Impresiones de la América española (1915), i estudis de tema polític i econòmic, com El imperialismo y la guerra europea (1915). D'ideologia conservadora, col·laborà amb la Dictadura de Primo de Rivera i fou el primer delegat de premsa del govern del general Franco en esclatar la guerra civil.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gay i Montalvo, Eugeni  (Barcelona, 1946 - )  Advocat. Especialitzat en dret civil i mercantil, fou president de la Federació de Col·legis d'Advocats d'Europa i del Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalunya (1992-93). Fou director i membre fundador de l'Institut de Drets Humans de Catalunya i membre de la International Association of Lawyers. Del 1989 al 1997 fou degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona i, des del 1993, fou president del Consell General de l'Advocacia Espanyola (reelegit el 1996) i conseller de l'estat.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gay i Planella, Joan  (Barcelona, 1867 - Buenos Aires, Argentina, 1926)  Músic. Estudià amb Carles G.Vidiella, F.Alió i M. Rodríguez de Alcàntara. El 1896 fundà la Institució Catalana de Música i dirigí la societat coral Catalunya Nova (1901-02). El 1911 es traslladà a Cuba, on fundà l'Orfeó Català de l'Havana. Més tard dirigí l'acadèmia de belles arts de Corrientes (Argentina) i s'instal·là el 1924 a Buenos Aires. Escriví l'operetaInici página Cors joves (1901) de Josep M. Jordà, del qual també musicà l'obra en un acte La nit de Nadal. També compongué música per a les obres d'Eduard Marquina El llop pastor (1901) i Agua mansa (1903), per a la de Joaquim Dicenta Ramon Llull (1902) i per a la de Santiago Rusiñol El jardí abandonat (1900). És autor de Sis valsos romàntics, per a piano, i vuit cançons per a cant i piano, amb text francès. Publicà a París un recull de cançons populars catalanes per a piano i cant, amb original català i versió francesa. Era casat amb la cantatriu Maria Pichot, més coneguda per Maria Gay.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gay i Tibau, Maria  (Llagostera, Gironès, 1813 – Girona, 1884)  Religiosa. Es 1850 es traslladà a Girona i serví al Dr. Ros, cirurgià de l'Hospital de Santa Catalina. El 1870 fundà, amb Carme Esteve, l'Institut de les Religioses de Sant Josep, dedicat a l'atenció dels malalts tant a les cases particulars com als hospitals. El 1880 la congregació inaugurà el noviciat i els anys següents fundà noves comunitats en diverses poblacions catalanes (la Bisbal, Banyoles, Lloret de Mar, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols, Blanes). El 1928, el papa Pius XI concedí l'aprovació pontifícia i el Decretum Laudis a la congregació, i l'aprovació definitiva del Vaticà tingué lloc al jun/1936. L'any 1998 es clogué l'etapa diocesana del seu procés de beatificació. Actualment, les congregacions de les religioses de Sant Josep de Girona són presents a l'estat espanyol, França, Itàlia i en diversos països d'Amèrica i de l'Àfrica central.

49 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Gay Saber, Lo  Veure> Gai Saber, Lo.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gaya i Busquets, Joan  (Reus, Baix Camp, 1898 - Catalunya, s XX)  Escriptor. Es llicencià en dret. Publicà No fué posible (1916), La font de les flors (1917) i El bon cavaller caigut (1920).

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGaya i Cendra, Josep  (Montblanc, Conca de Barberà, 1881 – Lleida, 1922)  Eclesiàstic i publicista. Doctor en teologia i remarcable predicador. Fou canonge magistral de Tortosa (1907) i canonge arxiver de Lleida (1908), on desplegà la seva activitat com a ordenador de l'arxiu i desvetllà, amb conferències i articles, l'interès per l'abandonada Seu Vella a partir de l'any 1913.

52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gayà i Estelrich, Jordi  (Sant Joan de Sineu, Mallorca, 1948 - )  Medievalista i sacerdot. Féu estudis al seminari de Mallorca i a la universitat de Friburg de Brisgòvia (RFA), on s'interessà pel lul·lisme i on es doctorà en teologia (1975) amb una tesi sobre la teoria lul·liana dels correlatius (1979). Ha editat l'Ars Notatoria i l'Astronomia de Ramon Llull. Secretari d'"Estudios Lulianos" i de l'Institut d'Estudis Baleàrics, fou professor del Centre d'Estudis Teològics de Mallorca.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gaya i Massot, Ramon  (Lleida, 1896 - Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1959)  Historiador. Estudià al seminari de Lleida i es llicencià en dret a Barcelona. Instal·lat a Cornellà de Llobregat, inicià els seus treballs sobre l'antiga universitat de Lleida: Comentarios al período preparatorio de la fundación del Estudio de Lérida (1949), Los valencianos en el Estudio General de Lérida (1950), Cancilleres y Redactores del Estudio de Lérida (1951) i Los jesuitas en la universidad de Lérida (1954).

54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gayà i Sitjar, Miquel  (Sant Joan de Sineu, Mallorca, 3/abr/1917 - Palma de Mallorca, 1998)  Escriptor. Blauet del Lluc del 1927 al 1930 i deixeble fidel de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, ha publicat diversos llibres de poesia adscrits a l'Escola Mallorquina: L'atzur il·luminat (1944), Breviari d'amor (1946), Ruta dels cims (1951), Poema de l'Ave Maria (1953) i Miratges del record (1975). Col·laborador assidu de la revista "Lluch", el 1962 aconseguí d'introduir-hi una secció en català i, després de moltes dificultats, el 1968 la convertí en "Lluc", redactada totalment en català; en fou secretari -i pràcticament director- fins al 1972. Com a historiador de la literatura, cal esmentar La poesia de Miquel Ferrà (1960), Contribució a l'epistolari de Miquel Costa i Llobera (1956), Contribució a l'epistolari de Joan Alcover (1964), L'intimisme poètic de Guillem Colom (1978), La lletra i l'esperit (1978), Històries i memòries (1986) i Epistolari de Miquel Ferrà a MariaInici página Antònia Salvà (1998). Ha traduït Vuit poemes d'André Riviore (1946).

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gaya i Tomàs, Manuel  (Maldà, Urgell, 1851 – Lleida, 1912)  Escriptor. Pare de Ramon Gaya i Massot. Notari, exercí a les Borges Blanques (1882-84) i a Lleida (1884-1912), on fou un dels propulsors dels jocs florals. Escriví narracions curtes de caràcter costumista i popular (Gent del carrer, La mula jove, La banqueta), recollides en el volum Fruita de Lleida.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gayano i Lluch, Rafael  (València, 1890 – 1954)  Escriptor. Publicà cent set obres teatrals, la majoria en català: De més verdes se'n maduren (1906), La glòria del poble (1926), Noblesa de raça (1927), Els reixos dels pobres (1927), S'hem salvat (1927), etc. Fundà els setmanaris "La Veu del Poble" i 'El Motiló" (1912) i "Teatro Valencià" (1925). Aplegà una valuosa col·lecció de fulls solts i de literatura popular valenciana. Publicà el llibre de poemes Brots de la terra (1928), un recull d'Els furs de València (1929) i obres de folklore i costums de la ciutat de València.

57 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Gayato, El  (València, abr/1915 – jul/1915)  Periòdic humorístic setmanal. Dirigit per Gaspar Thous, hi col·laboraren Francesc Ombuena, Constantí Piquer, Manuel Millàs, Ramon Díaz i Enric Blay.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gays, Joan  (País Valencià, s XVI)  Prelat. Fou arquebisbe de València durant el regnat de Felip II.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gazan, Francesc  (Catalunya, s XVII – Barcelona, s XVIII)  Gravador. És autor d'obres molt notables. Després visqué a Madrid. Es dedicà a estudis heràldics. Publicà l'estudi Baraja nueva (1714).

60 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaGazanyola i Bou, Joan de  (Perpinyà, 1766 – 1854)  Historiador. Estudià dret a Perpinyà i ingressà a l'escola d'artilleria de Metz. En produir-se la Revolució Francesa emigrà, i lluità a favor dels reialistes. Restaurats els Borbó, ocupà càrrecs polítics. Contribuí a la creació d'un Museu de Perpinyà. Escriví una Histoire du Roussillon (1857).

61 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Gazeta de Barcelona  (Barcelona, final s XVII – 1879)  Periòdic setmanal en castellà. Publicat (almenys des del 1695 per l'impressor Rafael Figueró) amb títols diversos. La publicació s'interrompé el 1714. El 1716 obtingué el privilegi d'edició Josep Teixidor, que la titulà "Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona". Des del 1750 es titulà novament "Gazeta". Des del 1763 la publicació fou continuada per Tomàs Piferrer i els seus successors. Al començament del s XIX era bisetmanal. La seva publicació degué suspendre's amb motiu de la guerra del Francès. A mitjan s XIX fou publicat un diari amb el nom de "Gaceta de Barcelona" (del 1853 al 1879).

62 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Gazeta de Mallorca  (Palma de Mallorca, 4/abr/1903 - 8/ago/1903)  Publicació setmanal d'arts, lletres i notícies en català. Hi col·laboraren Antoni M. Alcover, Mateu Obrador, Josep M. Tous i Maroto, Maria Antònia Salvà i Miquel Costa i Llobera.

63 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Gazeta de Valencia  (València, mai/1808 – gen/1815)  Publicació quinzenal en castellà que fou publicat amb diversos títols. Va ésser el primer periòdic polític del País Valencià i l'òrgan de la Junta Suprema de València durant la guerra del Francès.

64 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Gazeta de Vich  (Vic, Osona, 1914 – 1931)  Publicació trimestral creada per Jaume Collell. Continuació de la "Gazeta Vigatana" (1904-05) i la "Gazeta Montanyesa" (1905-14). Féu campanyes regionalistes,Inici página religioses i en defensa de l'ortografia sense normes, bé que acabà acceptant-les.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gaziel  Pseudònim de l'escriptor i periodista Agustí Calvet i Pascual.

66 CATALUNYA - HISTÒRIA

GE  (CatalunyaAntiga sigla en la placa de la matrícula dels vehícles de les comarques de Girona.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gea, Rufí  (Oriola, Baix Segura, s XIX – s XX)  Historiador. Fou cronista de la seva ciutat natal. És autor de les obres Páginas de la historia de Orihuela i El pleito del Obispado (1383-1564).

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gea i Miquel, Gregori  (Mislata, Horta, 1832 – València, 1886)  Propagandista cristià. Fuster d'ofici, introduí a Mislata les Conferències de Sant Vicenç de Paül, a València (1861) la Germandat del Santíssim Sagrament, una casa de vocacions eclesiàstiques i, el 1884, el Patronat de la Joventut Obrera, encara en activitat.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gebellí i Puig, Jordi  (Reus, Baix Camp, 5/gen/1932 - )  Escriptor. És autor del recull poètic Cercant el tu (1961).

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gebhardt i Coll, Víctor  (Barcelona, 1830 – 1894)  Historiador i escriptor. Es llicencià en dret a Barcelona (1853). Col·laborà en els principals diaris carlins de Barcelona i fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Entre les seves obres històriques cal esmentar: Historia general de España y de sus Indias (1864), Lo siti de Girona en l'any 1809 (1868) i Los dioses de Grecia y Roma (1880-81) i un gran nombre de traduccions al castellà.

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaGebut  (Soses, Segrià Despoblat i antic castell, al límit amb Aitona. Figura entre els castells que l'alcaid de Lleida empenyorà a Ramon Berenguer III el 1120. Fou dels Cervera de Juneda, i al s XIV passà als Ayerbe i als Cornell. El 1168 era parròquia, adscrita a Sant Llorenç de Lleida. El 1398 rebé carta de veinatge de Lleida.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gecselí i Roig, Domènec  (Barcelona ?, s XVIII – Barcelona, s XIX)  Físic. Era doctor en teologia. El 1764 ingressà a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. S'ocupà de la secció de pneumàtica i acústica, de la qual fou director i revisor (1766-d1801).

73 CATALUNYA - CULTURA

gegant –a  (Catalunya)  FOLK Personatge tradicional. Ninot de fusta i cartó de grans proporcions, que duu una persona que hi va a l'interior. Ja apareix documentats a Catalunya des del s. XIV en la processó de Corpus de Barcelona. Inicialment era representat per un home enfilat en xanques i més tard adoptà l'aspecte de guerrer. Fins al s XVI no aparegué la geganta com a dama abillada a la moda. Desfilen sobretot en les festes populars, com ara la festa major, celebracions, etc, dels pobles i viles. Tingué una gran revifalla a Catalunya des del 1980 amb la construcció amb materials més lleugers i la proliferació de trobades de gegants. El 1984 es constituí l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya. L'any 1997 hi havia a Catalunya més de 1.800 gegants.

74 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Gegant, pic del  (Ripollès / Conflent Veure> Bastiments, puig de.

75 CATALUNYA - ESPORT

GEiGE  Sigla del Grup Excursionista i Esportiu Gironí.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGeis i Parragueras, Camil  (Girona, 1902 – Sabadell, Vallès Occidental, 1986)  Escriptor i compositor. Fou organista i mestre de capella de l'església de Sant Feliu de Sabadell. Publicà aplecs de nadales, música religiosa i goigs. Poeta acurat, influït per Carner, publicà poesies seves a Balades i cançons (1931), Horitzons i rutes (1936), Rosa mística (1942, primer llibre publicat legalment en català després de la guerra civil), Poemes de Nadal (1946), Fulles d'heura (1948), Georgiques eucarístiques (1952), etc, reunides a De primavera a reravera (1975), i Els que he trobat pel camí (1986). En prosa va publicar Pas i repàs (1981) i El nostre pa de cada festa (1985).

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gelabert, Francesc  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Polític. Era ciutadà honrat de Barcelona. En 1713-14 formà part de la junta agregada al govern provisional català. Participà a les reunions governatives durant el setge borbònic. A la primeria de set/1714, amb Josep Ribera, fou l'encarregat de comunicar a Villarroel la decisió de les autoritats de rebutjar la proposta de rendició formulada per l'enemic. Caiguda Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns i li cremaren el títol de ciutadà honrat.

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gelabert, Josep  (Illes Balears, 1622 – s XVII)  Mestre de cases. Escriví en català Vertaderes traces de l'art de picapedrer, acabat de redactar el 1653.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gelabert, Josep  (Catalunya, s XVII - Vic, Osona, s XVII)  Forjador. Realitzà la reixa de la capella de Sant Bernat, a la seu vigatana.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gelabert, Martí  (Barcelona, s XVII)  Impressor. És autor d'obres remarcables.

81 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaGelabert, Melcior  (Ribesaltes, Rosselló, 1709 – 1757)  Escriptor. Eclesiàstic, estudià filosofia i teologia a Perpinyà. A Illa conegué Simó Salamó, amb qui escriví diverses obres en llatí, com Compendiosa regula cleri (1753), Praeparatio proxima ad mortem (1756) i Regula cleri ex sacris litteris (1757), en català publicaren una interessant Regla de vida... (1755), d'estil i de llenguatge molt acurats, que fou complementada amb un Manual de càntics que es canten en les missions que es fan en lo bisbat d'Elna (1755), primer intent d'adaptació del vers alexandrí a la poesia catalana.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gelabert, Pere Vicent  (València, 1757 - 1825)  Economista. Estudià a França i viatjà per Holanda, Anglaterra i Itàlia. Intentà de construir un port mercantil a Cullera (1784), segons un projecte del marquès de la Romana. Fou sots-director de la Caixa d'Amortització (1798), comptador del Tribunal de la Comptadoria Major de Comptes i director econòmic dels Reales Canales de Desagüe y Riego de Albacete. El 1797 féu el Memoria sobre la desecación de la laguna del cabo de Oropesa, que presentà a Godoy. Membre de la Societat Econòmica d'Amics del País, hi presentà diverses memòries. Altres obres són: Cartas político-económicas subscritas por D. J.A. Talens escritas en el año 1810 y presentadas a las Cortes en 1811 (1813) i Memoria sobre los principios e importantes objetos de una contribución directa (1813).

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gelabert i Alart, Antoni  (Barcelona, s XIX – 1930)  Pintor. Destacà en l'ensenyament, que exercí a diversos centres públics i privats. Col·laborà amb eficàcia a l'obra de les colònies escolars de l'ajuntament de Barcelona. Realitzà notables pintures murals al palau de la Generalitat.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gelabert i Alart, Concordi  (Barcelona, 1882 – 1944)  Crític musical. Professor de l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Escriví Una teoría elemental de la música. És autor de la música de Mundo, demonio yInici página carne (1902) i de l'opereta El desterrado. Fou director artístic de la companyia Gramophon.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fructuós Gelabert i BadiellaGelabert i Badiella, Fructuós  (Gràcia, Barcelona, 15/gen/1874 – Barcelona, 27/feb/1955)  Director de cinema. Fill d'un ebenista mallorquí, continuà l'ofici patern. El 1897 construí la seva pròpia càmera de cinema segons un model original de Lumière. D'aquesta època cal destacar: Baralla en un cafè (1897), Sortida dels treballadors de La Espanya Industrial (1897) i la primera pel·lícula d'argument Dorotea (1899). El seu reportatge sobre una anada d'Alfons XIII a Barcelona (1898) esdevingué el primer film espanyol que fou exportat. Realitzà altres pel·lícules de ficció d'èxit a l'inici del cinema, com Els pinxos de la vaqueria del Parc (1905), Terra Baixa (1907), Maria Rosa (1908), Amor que mata (1911), Ana Kadowa (1912), Mala Raça (1912), La filla del mar (1915) i La puntaire (1928). El 1916 fundà els estudis Boreal Films. Amb l'arribada del sonor es retirà i es dedicà a la construcció d'aparells amb la marca pròpia ("Frugel") i n'experimentà d'altres, entre els quals un projector en relleu. És considerat pioner de la indústria cinematogràfica a Espanya i un dels grans capdavanters del cinema mundial.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gelabert i Buxó, Alfons  (Girona, s XIX – 1897)  Pintor. Es formà a París amb Couture. De jove col·laborà en revistes espanyoles i europees com a corresponsal de guerra. Fou professor de dibuix a Girona, on ocupà càrrecs d'importància, com el de president de l'Associació per al Foment de les Belles Arts, i hi fundà l'Ateneu Gironí, del qual fou president. Fou també regidor de l'ajuntament i cònsol de França (1885-97). Les seves obres Plaça de Sant Marc de Venècia, Novici caputxí en estudi i Tipus del país són al Museu Provincial de Girona.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gelabert i Casas, Antoni  (Barcelona, 1911 – 1980)  Artista gravador. Excel·lí en les xilografies. Autor d'uns tres-cents ex-libris i de llibres de bibliòfil, com el Llibre de la Mare de Déu de Montserrat (1962), Els set pecats capitals (1963), Històries de les bruixes d'Altafulla (1971) i Ninots i rodolins (1972). Mestre de pedagogia artística i creador de les escoles de gravat Xiloforum, d'Altafulla, i la Torre de l'Encenall, deInici página Torredembarra.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gelabert i Crosa, Joan  (Palamós, Baix Empordà, 1897 - Molinos, Pallars Jussà, 1979)  Mestre i escriptor. Practicà el magisteri i el compaginà amb les afeccions literàries, destacant en el conreu de la poesia i la redacció de texts gramaticals: Resum d'ortografia catalana i vocabulari ortogràfic (1931), Poemes de vida senzilla (1977), Els pronoms febles (1979), etc.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gelabert i Guardiola, Joan  (Catalunya, s XIX – Madrid ?, 1894)  Filòleg. Fou catedràtic de sànscrit a Madrid i escriví una gramàtica d'aquella llengua.

90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gelabert i Llabrés, Pere Josep  (Palma de Mallorca, s XIX)  Editor i director d'"El Genio de la Libertad" i d'"El Isleño" (1857-98), òrgans del partit progressista de Mallorca. Fou pare de Pere Josep Gelabert i Pol, el qual heretà i continuà el negoci.

91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gelabert i Massot, Antoni  (Palma de Mallorca, 1877 - Deià, Mallorca, 1932)  Pintor. Autodidacte. Formà part del corrent modernista i conreà especialment el paisatge i la marina de Deià. En les seves obres, d'una tonalitat més aviat fosca, es nota la influència de Santiago Rusiñol. Participà en la V i VI Exposicions Internacionals d'Art de Barcelona (1907 i 1911). Visqué una vida solitària i una sensibilitat malaltisa que el portà finalment al suicidi.

92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gelabert i Pol, Pere Josep  (Palma de Mallorca, 1832 – 1884)  Impressor i llibreter. Fill de Pere Josep Gelabert i Llabrés, del qual heretà la direcció del periòdic progressista "El Isleño" (1857-98) i edità diversesInici página publicacions ("Calendario de las Islas Baleares", "Almanaque Balear", etc.).

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gelabert i Riera, Francesc  (Girona, s XIX)  Metge. Batxiller en filosofia a la Universitat de Cervera. Estudià medicina a Montpeller. És autor d'un Essai sur la topographie médicale de Gerone (Montpeller 1801). A la "Revista de Gerona" en fou publicada la versió castellana.

94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gelabert i Riera, Sebastià  (Manacor, Mallorca, 1715 – 1768)  Escriptor i artista popular. Des de la infantessa treballà al camp. Personatge de vida agitada, conegut per En Tià de Sa Real. La seva habilitat de glossador i els seus dots per pronosticar fets futurs li ocasionaren alguns conflictes amb la Inquisició, que l'acusà de bruixeria. Entre altres obres, escriví una Descripció de la temporada de l'any 1744 i sigüents fins a 1750 (1846), comèdies religioses Vida de Santa Bàrbara, Comèdies de Sant Antoni de Viana i Comèdia de Sant Sebastià, i diversos entremesos, entre els quals l'Entremès de mosson Pitja, conservat per tradició popular. A Mallorca, encara avui hom n'explica nombroses anècdotes.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gelabert i Rincón, Josep  (el Morell, Tarragonès, 1859 - Llagostera, Gironès, 1936)  Geòleg, pintor i eclesiàstic. De petit anà a residir a Olot, on estudià belles arts amb Joaquim Vayreda i Josep Berga. Estudià al seminari de Girona i fou beneficiat d'Olot i rector de Llagostera (1900-36). Com a geòleg, aplegà un gran nombre de materials geològics, que es conserven al Museu-Biblioteca d'Olot. Publicà Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona, 1904, una Guia il·lustrada d'Olot i ses valls (1908) i articles científics. Com a pintor, conreà el paisatge. Fundà el museu-biblioteca de Llagostera.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gelabert i Roig, Ramon  (Girona, s XIX)  Metge. Doctorat a Montpeller. És autor de dues obres mèdiques escrites en francès.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGelabert i Usle, Francesc "Cesc Gelabert"  (Barcelona, 1952 - )  Coreògraf i ballarí. Autodidacte, s'inicià en la dansa en el grup d'A. Maleras, i ja el 1972 presentà les seves primeres coreografies. Amb la ballarina L. Azzopardi formà la companyia Gelabert/Azzopardi (1986). També ha realitzat coreografies per a diverses òperes i obres de teatre. El 1996 obtingué el premi Nacional de Dansa.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gelabert Udalard  (Catalunya, 1076 - 1126)  Vescomte de Barcelona. Fill d'Udalard I i de Guisla de Balsareny. A la mort del seu pare (v 1077), el succeí. Fou partidari de Ramon Berenguer II Cap d'Estopes, enfront de Berenguer Ramon II el Fratricida. Durant el temps de Ramon Berenguer III, l'envigoriment del poder comtal es reflectí en un progressiu afebliment de la influència dels vescomtes. A la seva mort fou succeït pel seu fill Reverter.

99 CATALUNYA - CULTURA

Gelabert/Azzopardi, companyia de dansa  (Catalunya, 1986 - )  Companyia de dansa i coreografia. Creada per Francesc Gelabert i Lydia Azzopardi, els quals començaren a treballar junts el 1980 i presentaren diverses obres coreogràfiques. A partir de la seva creació, ha realitzat els espectacles Desfigurat (1986), Rèquiem (1987) i Belmonte (1986), que ha representat a l'estat espanyol i a l'estranger. També ha realitzat coreografies per a òperes: La Vera Storia (París i Florència, 1986), Salomé (Zuric, 1986), Mefistòfeles (Madrid i Barcelona, 1987) i teatre: El público (Milà, 1986).

100 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Gelada, pic de  (Alta Ribagorça Cim (2.452 m alt) de la serra de Cardet, que separa les valls de Barravés i de Boí, al sud del port de Gelada (2.075 m alt), al camí de Senet a Barruera.

101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gelada, serra  (l'Alfàs / Benidorm, Marina Baixa)  Alineació muntanyosa (432 m alt) subbètica. És la part emergida d'un anticlinal costaner. Encara que l'altitud és modesta, origina una llarga costa espadadaInici página anomenada penyes d'Arabí, prop de Benidorm.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gelat, Francesc  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Escriptor. Escriví en català unes Memòries sobre la Guerra de Successió (editades el 1960), que recullen, a més de les dades històriques, notícies sobre el temps, les collites, festes religioses, etc.

104 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Geldo  (Alt Palància Veure> Xeldo.

105 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Geler, roc  (Campossí, Fenolleda / Eus, Conflent)  Cim (1.104 m alt) de la serralada que separa els dos municipis, a l'est del roc del Rosselló (o roca Gelera).

106 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Geles, coma de  (Viella, Vall d'Aran Vall tributària del riu d'Et Joeu per la dreta. A la part alta hi ha la pleta i les cabanes de Geles i l'oratori de les Neus.

107 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Geli, Agustí  (Catalunya Nord, s XVI)  Arquitecte. Fou nomenat per Carles I arquitecte del rei en morir Joan Cabestany. Fou encarregat de la reparació i la vigilància dels edificis i les places fortes del Rosselló i de la Cerdanya. El seu fill Berenguer Geli (v1559-1629) el succeí en el càrrec.

108 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Geli, Miquel Montserrat  (Palma de Mallorca, s XVII - Valldemossa, Mallorca, 1678)  Cartoixà. Ingressà a la cartoixa de Valldemossa el 1636, d'on fou vicari i rector i on morí. Escriví Libro de la vida monástica, eremítica que hicieron los antiguos padres, y hacen hoy día los verdaderos ermitaños de San Pablo (1670) iInici página Vida de la beata Catalina Thomás, que restà inèdita.

109 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PenedèsGelida  (Alt Penedès Municipi: 26,73 km2, 195 m alt, 7.194 hab (2014). Situat a la vall baixa de l'Anoia, que forma l'estret de Gelida a la sortida de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat, al nord-est de Vilafranca del Penedès. El relleu és accidentat, a l'est, per la serra de l'Ordal (puig d'Agulles, el Montcau). Els conreus són bàsicament de secà (vinya, cereals, farratges i oliveres); el petit regadiu (hortalisses, arbres fruiters, farratge, patates i llegums) aprofita l'aigua de l'Anoia i de les abundants fonts del terme. Avicultura. El gran motor de l'economia local és la indústria, sobretot la del paper, de gran tradició al municipi, però també l'alimentària, la tèxtil, de la fusta, etc. El municipi es també un tradicional centre d'estiueig i segones residències, fet que, juntament amb el desenvolupament industrial, ha permès el continuat augment demogràfic. El poble és a la dreta de l'Anoia, dominat per les restes de l'antic castell de Gelida, de grans proporcions, que fou centre de la baronia de Gelida, i...  Segueix... 

110 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gelida, baronia de  (Catalunya Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Gelida que comprenia els llocs de Gelida i de Sant Llorenç d'Hortons. Des del s IX pertangué als Cervelló, els quals vers el 1297 la vengueren al rei; aquest la vengué als comtes de Pallars, i aquests (1345), als Arborea. El 1367 l'adquirí el ciutadà de Barcelona Berenguer Bertran, i a mitjan s XVI passà per successió als Erill. Després fou creat un indivís: una meitat passà als Perapertusa, als Bournonville i als Pinós, que el 1733 la vengueren als Dalmau, i l'altra meitat passà als Despalau, als Tord i als Marimon.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gelida, Eunyec de (dit Bonfill)  (Catalunya, s X - d 1002)  Diplomàtic i conseller. Senyor de Gelida, Cervelló i Masquefa. Fill de Sendred de Gurb. Els historiadors islàmics li donen el títol de comte, però devia ésser només vescomte o, en tot cas, veguer de Borrell II, pels seus castells fronterers. Era conseller íntim del seu cosí Borrell, que el 971 l'envià d'ambaixador al califa de Còrdova al-Hakan II, juntament amb legats del vescomte de Barcelona, Guitard, per tal de refermar les paus signades el 966 i oferir-li esclaus i presents com a mostra de vassallatge per part del comte. Retornà a Barcelona carregat de regals i amb un missatgeInici página d'amistat del califa per al comte Borrell.

111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gelida, Joan  (València, v 1489 – Bordeus, França, 1551)  Humanista. Estudia a València i es doctorà en arts (1524), a París, on fou professor de filosofia. El 1527 hi publicà De quinque universabilis, obra metodològicament tradicional, però aviat s'integrà en els moviments renovadors, fins al punt que esdevingué suspecte d'heretgia i es vinculà amb els valencians emigrats a París. Renuncià ensenyar a les universitats de València i de Coimbra i ingressà, a París, al col·legi del cardenal Lemoine i, posteriorment, al de Guiena (Bordeus), del qual esdevingué principal (1547). Lluís Vives el considerà com un altre Aristòtil. Pòstumament li foren publicades (1571) les seves cartes llatines a La Rochelle, precedides d'una biografia seva.

112 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gelida, marquesat de  (Catalunya Títol, atorgat el 1896 a Joaquim Jover i Costas. Ha passat als vescomtes de Güell.

113 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gellibre, serra de  (Marina Alta Serra que tanca pel sud la vall de Pego, a llevant de la serra del Cavall.

Anar a:    Gava ]    [ Gavas ]    [ Gavina ]    [ Gayana ]    [ Gec ]    [ Gelabert i R ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -