|
|
|
Anar a: [ Gava ] [ Gavas ] [ Gavina ] [ Gayana ] [ Gec ] [ Gelabert i R ] Fet i fet , la rauxa és necessària per assolir el seny; el foc amb foc s'apaga. (Tertul·lià) 1 CATALUNYA - MUNICIPI
2 CATALUNYA - GEOGRAFIA
3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gavadons (Collsuspina, Osona) Veure> Sant Cugat de Gavadons. 4 EUROPA - HISTÒRIA Gavaldà, comtat de (Occitània, França) Territori situat entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc. Gilbert I tingué dues filles, i, en morir (v1110), la seva dona Gerberga casa l'hereva, Dolça de Provença, amb Ramon Berenguer III, fet que uní el vescomtat de Gavaldà al patrimoni dels comtes barcelonins. Alfons I de Catalunya-Aragó el cedí al seu fill segon, Alfons II de Provença. Fou inclós entre els territoris als quals renuncià Jaume I de Catalunya-Aragó pel tractat de Corbeil, el 1258. 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gavaldà, Francesc (València, 1618 – 1668) Eclesiàstic i escriptor. Dominicà (1633), fou professor de teologia, teòleg, consultor del bisbe de Vic Francesc Crespí de Valldaura i prior del convent de València (1666). Publicà, en castellà, una Memoria de la pesta de 1647-48 al Regne de València (1651), una Memoria de l'auxili de València a Tortosa contra el setge dels francesos (1651) i una Vida de sant Vicent Ferrer (1668). 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gavaldà i Guasch, Francesc (Cabanes de l'Arc, Plana Alta, 1559 – València, 1660) Prelat. Pertanyia a l'orde dels jerònims, en la qual tingué càrrecs importants. El 1651 fou elegit general de l'orde. Felip IV el nomenà bisbe de Sogorb (1652). 7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
8 CATALUNYA - HISTÒRIA Gavamar (Gavà, Baix Llobregat) Antic barri marítim. Amb motiu de l'expansió de l'estiueig i del turisme s'hi ha desenvolupat notablement des del anys seixanta la construcció de xalets i d'apartaments. El projecte de Ciutat de Repòs i de Vacances incloïa, també, el sector costaner de Gavà. 9 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
10 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Gavarda, comtat de (País Valencià) Títol concedit el 1898 al coronel Joaquín Cavero Sichar, nét dels comtes de Sobradiel. Continua en la mateixa família. 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gavarda, Mestre de (País Valencià, s XV – s XVI) Pintor. Fou l'autor del retaule del Villar (Serrans) -encarregat per Joan Gavarda, fundador d'un benefici a l'església parroquial cap al 1527- i que el defineix 12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gavarial (Càrcer, Ribera Alta) Partida, al nord del terme, regada per la sèquia de Gavarial, braçal de la sèquia de Beneixida, derivada del riu de Sallent. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gavarra (Coll de Nargó, Alt Urgell) Poble (1.123 m alt), aturonat en un contrafort de la serra d'Aubenç; esmentat ja el 1095 dins el comtat d'Urgell, pertangué a la senyoria del capítol d'Urgell. L'església parroquial és dedicada a sant Sadurní. Fou municipi independent fins el 1969. L'antic terme comprenia, a més, les antigues masies i quadres de Galleuda i de Carreu. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gavarra, la (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat) Barri de Cornellà de Dalt, entre la carretera de Fogars de Tordera i el barri de Sant Ildefons. Es començà a formar durant el primer terç del s XX en forma de ciutat jardí. Actualment és totalment ocupat i densificat per la construcció de cases de pisos en els espais lliures. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA
16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gavarresa, riera (Catalunya) Riu, afluent esquerrà del Llobregat. Neix prop del pic de Griells, al sector nord-occidental de la comarca, que travessa de nord a sud, en direcció conseqüent a la inclinació dels estrats, excavant en els relleus tabulars oligocènics l'altiplà del Lluçanés, on rep la riera d'aquest nom. En introduir-se al Bages, per la zona oriental, gira cap a l'oest i erosiona els materials tendres i horitzontals de la part septentrional de l'altiplà del Moianès i, després de rebre la riera d'Oló, s'obre al pla de Bages, on vessa les seves aigües al Llobregat, entre Sallent i Navarcles. Salva un desnivell aproximat d'uns 700 m (500 m dintre d'Osona), i forma la vall homònima, ampla i de vessants suaus. Zona poblada des del neolític, ha estat una via de comunicacions cap a Barcelona. 17 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Gavarret (Bonansa, Alta Ribagorça) Llogaret, situat en un coster, al vessant esquerre de la vall del barranc de Sirès. Depenia de la parròquia de Sirès. 18 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Gavarret, congost de (Ribagorça i Alta Ribagorça) Veure> Ovarra, congost d'. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gavarrós (Guardiola de Berguedà, Berguedà) Poble (1.362 m alt), a la capçalera de la vall del riu Tort (afluent del Llobregat per l'esquerra), al vessant meridional del Puigllançada. Fins al començament del s XX formà un municipi amb Gréixer i Brocà. L'església parroquial és dedicada a sant Genís. 20 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gavàs (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà) Poble (1.380 m alt) de l'antic mun. d'Unarre, al nord-est d'aquestl poble. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve. 22 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Gavasa (Peralta i Calassanç, Llitera) Poble (644 m alt), situat a la dreta del barranc de Gavasa, afluent de la Sosa de Peralta, per l'esquerra, al peu de la muralla calcària que tanca la vall. De la parròquia depèn el monestir de Vilet, centre d'una antiga quadra. Fou municipi independent fins el 1970. L'antic terme comprenia, a més, l'antic poble de Llavassui. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gavella, Guillem (Catalunya, s XIV – s XV) Diplomàtic. En 1411-12 fou un dels ambaixadors a Sicília del Parlament de Catalunya. Informà de la seva missió amb una correspondència molt estimable. De tornada, comparegué a Tortosa davant el Parlament, per informar, el 28/jun/1412. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gàver (Estaràs, Segarra) Poble, a la dreta del Sió, aigua amunt del cap del municipi. De fet, hom considera que el Sió neix prop d'aquest lloc, a la font de Gàver, d'on parteix la sèquia del Sió. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gàver, Jeroni de (Catalunya, s XVII) Polític i donzell. Era membre del Consell de Cent de Barcelona. El 1625 fou elegit conseller segon de la ciutat. Era una figura molt activa de la política municipal. Representà sovint el Consell de Cent, d'on era el prohom més antic ja el 1638, fet que l'obligava a figurar en lloc destacat 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gàver, Joan (Catalunya, s XVI - Poblet, Conca de Barberà, s XVI) Músic. Monjo del monestir de Montserrat, on destacà com a organista i cantaire major de l'escolania. 27 CATALUNYA - HISTÒRIA Gàver, marquesat de (Catalunya) Títol, atorgat per Carles III el 1710 a Pere de Muntaner i de Ramon, únic titular. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gàver, Nadal (Barcelona, s XV – 1474) Frare mercedari. Mestre en arts i en teologia. Actuà d'ambaixador d'Alfons IV a la cort pontifícia. Fou prior (1429) i mestre general (1442) del convent de la Mercè de Barcelona. Escriví, entre altres obres, que no es conserven, uns annals del seu orde titulats Speculum fratrum Sacri Ordinis Sanctae Mariae de Mercede.... 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gàver i Fluvià, Bernat de (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714) Noble. Fou partidari de Carles d'Àustria, el qual li atorgà títol de noble el 1706. En 1713-14 pertanyia al Consell de Cent de Barcelona. Un Bernat de Gàver era també per aquest temps capità del regiment de la Diputació. Morí a la batalla final, als combats per la possessió del convent de Sant Pere. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - MUNICIPI
33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gavilà, Felip Antoni (Dénia, Marina Alta, 1667 – Lisboa, Portugal, 1751) Militar i escriptor. Partidari de Carles d'Àustria durant la guerra de Successió. Fou governador de Dénia, ciutat que lliurà (1705) a Carles III i la defensà contra els setges filipistes. Després de la guerra, passà al servei del rei de Portugal, on esdevingué coronel d'enginyers. Vers el 1740 escriví tractats tècnics de fortificació militar, d'artilleria i de navegació d'altura. 34 CATALUNYA - CULTURA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gavín i Barceló, Josep Maria (Barcelona, 1930 - ) Col·leccionista i fotògraf. Ha format un arxiu fotogràfic important complementat per un ampli recull documental d'esglésies i ha creat l'Arxiu Gavín, amb documents procedents de la premsa sobre temes culturals catalans, i que des del 1993 és gestionat per la Generalitat de Catalunya. Ha publicat, en col·laboració, Les esglésies romàniques de planta circular i triangular de Catalunya (1974), els fascicles Les comarques catalanes (des del 1972) i des del 1977 publica l'Inventari d'Esglésies de Catalunya, obra que consta de més de vint volums. Membre de la Unió Excursionista de Catalunya i ha estat president de la societat Amics de l'Art Romànic. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gavina, N. Nom identificat amb Miquel Llavina, arquitecte barroc. 37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Gavina, punta de sa (Formentera, Eivissa) Extrem occidental de l'illa, amb una antiga torre de defensa. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gavíria, Crispí (Barcelona, s XIX) Venedor ambulant. Es distingí entre els més extremistes a l'alçament de 1842, sufocat pel brutal bombardeig del general Espartero. Fou president de la Junta Revolucionària que es féu càrrec del poder als darrers dies de la revolta. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gay, Maria Nom artístic de la cantant Maria Pichot i Gironès. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gay, Narcís (Figueres, Alt Empordà, s XVIII - Catalunya, s XIX) Guerriller. Era secretari del jutjat de primera instància de Figueres. Durant la guerra del Francès (1808-14) fou secretari de la Junta de Defensa de Figueres. Creà la Companyia dels Almogàvers (1810), i en fou nomenat comandant. Va ésser designat cap del 41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gay, Simona (Illa, Rosselló, 1898 – 1969) Poetessa. Nom amb que és coneguda Simona Pons, germana de Josep Sebastià Pons. Residí molts anys a París; obtingué la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Perpinyà del 1964. Publicà els reculls de poemes Aigües vives (1932), Lluita amb l'àngel (1938) i La gerra al sol (1965) i col·laborà a la revista "Tramontane" (1956-65). Deixà un llibre, inèdit, sobre texts populars del Rosselló, poemes en prosa i una biografia inacabada sobre el seu germà. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gay i Beyà, Narcís (Figueres, Alt Empordà, 1819 – Barcelona, 1872) Advocat, assagista i frenòleg. Deixeble de Martí d'Eixalà, fou professor de religió i de moral de l'institut de Figueres i de l'Associació Obrera de Barcelona. Els seus escrits tracten de temes socials, enfocats des d'una perspectiva conservadora, i abunden en atacs contra les ideologies socialitzants. Obres principals: La propiedad individual y el comunismo (1848), Rápidas consideraciones en vindicación de les ataques dirigidos contra la sociedad actual (1857), La mujer: su pasado, su presente y su porvenir (1857), Veladas del obrero (1857), El corazón humano o las 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gay i Coll, Francesc (Calella, Maresme, 1889 - la Pinya, Garrotxa, 1936) Escriptor teatral. Rector de la Pinya. En iniciar-se la guerra civil fou assassinat. Deixà moltes obres teatrals, sovint musicades per autors catalans, com Asprors de joventut (1911), Guspires socials (1912), Enigmes tràgics (1914), L'estrella de la felicitat (1925), Rostos avall (1926), etc. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gay i Forner, Vicent (València, 1876 – Madrid, 1949) Publicista i polític. Catedràtic d'economia política a Valladolid i a Madrid. Publicà cròniques i comentaris sobre l'Amèrica Llatina, com Impresiones de la América española (1915), i estudis de tema polític i econòmic, com El imperialismo y la guerra europea (1915). D'ideologia conservadora, col·laborà amb la Dictadura de Primo de Rivera i fou el primer delegat de premsa del govern del general Franco en esclatar la guerra civil. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gay i Montalvo, Eugeni (Barcelona, 1946 - ) Advocat. Especialitzat en dret civil i mercantil, fou president de la Federació de Col·legis d'Advocats d'Europa i del Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalunya (1992-93). Fou director i membre fundador de l'Institut de Drets Humans de Catalunya i membre de la International Association of Lawyers. Del 1989 al 1997 fou degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona i, des del 1993, fou president del Consell General de l'Advocacia Espanyola (reelegit el 1996) i conseller de l'estat. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gay i Planella, Joan (Barcelona, 1867 - Buenos Aires, Argentina, 1926) Músic. Estudià amb Carles G.Vidiella, F.Alió i M. Rodríguez de Alcàntara. El 1896 fundà la Institució Catalana de Música i dirigí la societat coral Catalunya Nova (1901-02). El 1911 es traslladà a Cuba, on fundà l'Orfeó Català de l'Havana. Més tard dirigí l'acadèmia de belles arts de Corrientes (Argentina) i s'instal·là el 1924 a Buenos Aires. Escriví l'opereta 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gay i Tibau, Maria (Llagostera, Gironès, 1813 – Girona, 1884) Religiosa. Es 1850 es traslladà a Girona i serví al Dr. Ros, cirurgià de l'Hospital de Santa Catalina. El 1870 fundà, amb Carme Esteve, l'Institut de les Religioses de Sant Josep, dedicat a l'atenció dels malalts tant a les cases particulars com als hospitals. El 1880 la congregació inaugurà el noviciat i els anys següents fundà noves comunitats en diverses poblacions catalanes (la Bisbal, Banyoles, Lloret de Mar, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols, Blanes). El 1928, el papa Pius XI concedí l'aprovació pontifícia i el Decretum Laudis a la congregació, i l'aprovació definitiva del Vaticà tingué lloc al jun/1936. L'any 1998 es clogué l'etapa diocesana del seu procés de beatificació. Actualment, les congregacions de les religioses de Sant Josep de Girona són presents a l'estat espanyol, França, Itàlia i en diversos països d'Amèrica i de l'Àfrica central. 49 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Gay Saber, Lo Veure> Gai Saber, Lo. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gaya i Busquets, Joan (Reus, Baix Camp, 1898 - Catalunya, s XX) Escriptor. Es llicencià en dret. Publicà No fué posible (1916), La font de les flors (1917) i El bon cavaller caigut (1920). 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gayà i Estelrich, Jordi (Sant Joan de Sineu, Mallorca, 1948 - ) Medievalista i sacerdot. Féu estudis al seminari de Mallorca i a la universitat de Friburg de Brisgòvia (RFA), on s'interessà pel lul·lisme i on es doctorà en teologia (1975) amb una tesi sobre la teoria lul·liana dels correlatius (1979). Ha editat l'Ars Notatoria i l'Astronomia de Ramon Llull. Secretari d'"Estudios Lulianos" i de l'Institut d'Estudis Baleàrics, fou professor del Centre d'Estudis Teològics de Mallorca. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gaya i Massot, Ramon (Lleida, 1896 - Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1959) Historiador. Estudià al seminari de Lleida i es llicencià en dret a Barcelona. Instal·lat a Cornellà de Llobregat, inicià els seus treballs sobre l'antiga universitat de Lleida: Comentarios al período preparatorio de la fundación del Estudio de Lérida (1949), Los valencianos en el Estudio General de Lérida (1950), Cancilleres y Redactores del Estudio de Lérida (1951) i Los jesuitas en la universidad de Lérida (1954). 54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gayà i Sitjar, Miquel (Sant Joan de Sineu, Mallorca, 3/abr/1917 - Palma de Mallorca, 1998) Escriptor. Blauet del Lluc del 1927 al 1930 i deixeble fidel de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, ha publicat diversos llibres de poesia adscrits a l'Escola Mallorquina: L'atzur il·luminat (1944), Breviari d'amor (1946), Ruta dels cims (1951), Poema de l'Ave Maria (1953) i Miratges del record (1975). Col·laborador assidu de la revista "Lluch", el 1962 aconseguí d'introduir-hi una secció en català i, després de moltes dificultats, el 1968 la convertí en "Lluc", redactada totalment en català; en fou secretari -i pràcticament director- fins al 1972. Com a historiador de la literatura, cal esmentar La poesia de Miquel Ferrà (1960), Contribució a l'epistolari de Miquel Costa i Llobera (1956), Contribució a l'epistolari de Joan Alcover (1964), L'intimisme poètic de Guillem Colom (1978), La lletra i l'esperit (1978), Històries i memòries (1986) i Epistolari de Miquel Ferrà a Maria 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gaya i Tomàs, Manuel (Maldà, Urgell, 1851 – Lleida, 1912) Escriptor. Pare de Ramon Gaya i Massot. Notari, exercí a les Borges Blanques (1882-84) i a Lleida (1884-1912), on fou un dels propulsors dels jocs florals. Escriví narracions curtes de caràcter costumista i popular (Gent del carrer, La mula jove, La banqueta), recollides en el volum Fruita de Lleida. 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gayano i Lluch, Rafael (València, 1890 – 1954) Escriptor. Publicà cent set obres teatrals, la majoria en català: De més verdes se'n maduren (1906), La glòria del poble (1926), Noblesa de raça (1927), Els reixos dels pobres (1927), S'hem salvat (1927), etc. Fundà els setmanaris "La Veu del Poble" i 'El Motiló" (1912) i "Teatro Valencià" (1925). Aplegà una valuosa col·lecció de fulls solts i de literatura popular valenciana. Publicà el llibre de poemes Brots de la terra (1928), un recull d'Els furs de València (1929) i obres de folklore i costums de la ciutat de València. 57 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Gayato, El (València, abr/1915 – jul/1915) Periòdic humorístic setmanal. Dirigit per Gaspar Thous, hi col·laboraren Francesc Ombuena, Constantí Piquer, Manuel Millàs, Ramon Díaz i Enric Blay. 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gays, Joan (País Valencià, s XVI) Prelat. Fou arquebisbe de València durant el regnat de Felip II. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gazan, Francesc (Catalunya, s XVII – Barcelona, s XVIII) Gravador. És autor d'obres molt notables. Després visqué a Madrid. Es dedicà a estudis heràldics. Publicà l'estudi Baraja nueva (1714). 60 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Gazeta de Barcelona (Barcelona, final s XVII – 1879) Periòdic setmanal en castellà. Publicat (almenys des del 1695 per l'impressor Rafael Figueró) amb títols diversos. La publicació s'interrompé el 1714. El 1716 obtingué el privilegi d'edició Josep Teixidor, que la titulà "Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona". Des del 1750 es titulà novament "Gazeta". Des del 1763 la publicació fou continuada per Tomàs Piferrer i els seus successors. Al començament del s XIX era bisetmanal. La seva publicació degué suspendre's amb motiu de la guerra del Francès. A mitjan s XIX fou publicat un diari amb el nom de "Gaceta de Barcelona" (del 1853 al 1879). 62 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Gazeta de Mallorca (Palma de Mallorca, 4/abr/1903 - 8/ago/1903) Publicació setmanal d'arts, lletres i notícies en català. Hi col·laboraren Antoni M. Alcover, Mateu Obrador, Josep M. Tous i Maroto, Maria Antònia Salvà i Miquel Costa i Llobera. 63 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Gazeta de Valencia (València, mai/1808 – gen/1815) Publicació quinzenal en castellà que fou publicat amb diversos títols. Va ésser el primer periòdic polític del País Valencià i l'òrgan de la Junta Suprema de València durant la guerra del Francès. 64 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Gazeta de Vich (Vic, Osona, 1914 – 1931) Publicació trimestral creada per Jaume Collell. Continuació de la "Gazeta Vigatana" (1904-05) i la "Gazeta Montanyesa" (1905-14). Féu campanyes regionalistes, 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gaziel Pseudònim de l'escriptor i periodista Agustí Calvet i Pascual. 66 CATALUNYA - HISTÒRIA GE (Catalunya) Antiga sigla en la placa de la matrícula dels vehícles de les comarques de Girona. 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gea, Rufí (Oriola, Baix Segura, s XIX – s XX) Historiador. Fou cronista de la seva ciutat natal. És autor de les obres Páginas de la historia de Orihuela i El pleito del Obispado (1383-1564). 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gea i Miquel, Gregori (Mislata, Horta, 1832 – València, 1886) Propagandista cristià. Fuster d'ofici, introduí a Mislata les Conferències de Sant Vicenç de Paül, a València (1861) la Germandat del Santíssim Sagrament, una casa de vocacions eclesiàstiques i, el 1884, el Patronat de la Joventut Obrera, encara en activitat. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gebellí i Puig, Jordi (Reus, Baix Camp, 5/gen/1932 - ) Escriptor. És autor del recull poètic Cercant el tu (1961). 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gebhardt i Coll, Víctor (Barcelona, 1830 – 1894) Historiador i escriptor. Es llicencià en dret a Barcelona (1853). Col·laborà en els principals diaris carlins de Barcelona i fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Entre les seves obres històriques cal esmentar: Historia general de España y de sus Indias (1864), Lo siti de Girona en l'any 1809 (1868) i Los dioses de Grecia y Roma (1880-81) i un gran nombre de traduccions al castellà. 71 CATALUNYA - HISTÒRIA
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gecselí i Roig, Domènec (Barcelona ?, s XVIII – Barcelona, s XIX) Físic. Era doctor en teologia. El 1764 ingressà a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. S'ocupà de la secció de pneumàtica i acústica, de la qual fou director i revisor (1766-d1801). 73 CATALUNYA - CULTURA gegant –a (Catalunya) FOLK Personatge tradicional. Ninot de fusta i cartó de grans proporcions, que duu una persona que hi va a l'interior. Ja apareix documentats a Catalunya des del s. XIV en la processó de Corpus de Barcelona. Inicialment era representat per un home enfilat en xanques i més tard adoptà l'aspecte de guerrer. Fins al s XVI no aparegué la geganta com a dama abillada a la moda. Desfilen sobretot en les festes populars, com ara la festa major, celebracions, etc, dels pobles i viles. Tingué una gran revifalla a Catalunya des del 1980 amb la construcció amb materials més lleugers i la proliferació de trobades de gegants. El 1984 es constituí l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya. L'any 1997 hi havia a Catalunya més de 1.800 gegants. 74 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Gegant, pic del (Ripollès / Conflent) Veure> Bastiments, puig de. 75 CATALUNYA - ESPORT GEiGE Sigla del Grup Excursionista i Esportiu Gironí. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert, Francesc (Barcelona, s XVII – s XVIII) Polític. Era ciutadà honrat de Barcelona. En 1713-14 formà part de la junta agregada al govern provisional català. Participà a les reunions governatives durant el setge borbònic. A la primeria de set/1714, amb Josep Ribera, fou l'encarregat de comunicar a Villarroel la decisió de les autoritats de rebutjar la proposta de rendició formulada per l'enemic. Caiguda Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns i li cremaren el títol de ciutadà honrat. 78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gelabert, Josep (Illes Balears, 1622 – s XVII) Mestre de cases. Escriví en català Vertaderes traces de l'art de picapedrer, acabat de redactar el 1653. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert, Josep (Catalunya, s XVII - Vic, Osona, s XVII) Forjador. Realitzà la reixa de la capella de Sant Bernat, a la seu vigatana. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert, Martí (Barcelona, s XVII) Impressor. És autor d'obres remarcables. 81 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gelabert, Pere Vicent (València, 1757 - 1825) Economista. Estudià a França i viatjà per Holanda, Anglaterra i Itàlia. Intentà de construir un port mercantil a Cullera (1784), segons un projecte del marquès de la Romana. Fou sots-director de la Caixa d'Amortització (1798), comptador del Tribunal de la Comptadoria Major de Comptes i director econòmic dels Reales Canales de Desagüe y Riego de Albacete. El 1797 féu el Memoria sobre la desecación de la laguna del cabo de Oropesa, que presentà a Godoy. Membre de la Societat Econòmica d'Amics del País, hi presentà diverses memòries. Altres obres són: Cartas político-económicas subscritas por D. J.A. Talens escritas en el año 1810 y presentadas a las Cortes en 1811 (1813) i Memoria sobre los principios e importantes objetos de una contribución directa (1813). 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert i Alart, Antoni (Barcelona, s XIX – 1930) Pintor. Destacà en l'ensenyament, que exercí a diversos centres públics i privats. Col·laborà amb eficàcia a l'obra de les colònies escolars de l'ajuntament de Barcelona. Realitzà notables pintures murals al palau de la Generalitat. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert i Alart, Concordi (Barcelona, 1882 – 1944) Crític musical. Professor de l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Escriví Una teoría elemental de la música. És autor de la música de Mundo, demonio y 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert i Buxó, Alfons (Girona, s XIX – 1897) Pintor. Es formà a París amb Couture. De jove col·laborà en revistes espanyoles i europees com a corresponsal de guerra. Fou professor de dibuix a Girona, on ocupà càrrecs d'importància, com el de president de l'Associació per al Foment de les Belles Arts, i hi fundà l'Ateneu Gironí, del qual fou president. Fou també regidor de l'ajuntament i cònsol de França (1885-97). Les seves obres Plaça de Sant Marc de Venècia, Novici caputxí en estudi i Tipus del país són al Museu Provincial de Girona. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert i Casas, Antoni (Barcelona, 1911 – 1980) Artista gravador. Excel·lí en les xilografies. Autor d'uns tres-cents ex-libris i de llibres de bibliòfil, com el Llibre de la Mare de Déu de Montserrat (1962), Els set pecats capitals (1963), Històries de les bruixes d'Altafulla (1971) i Ninots i rodolins (1972). Mestre de pedagogia artística i creador de les escoles de gravat Xiloforum, d'Altafulla, i la Torre de l'Encenall, de 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert i Crosa, Joan (Palamós, Baix Empordà, 1897 - Molinos, Pallars Jussà, 1979) Mestre i escriptor. Practicà el magisteri i el compaginà amb les afeccions literàries, destacant en el conreu de la poesia i la redacció de texts gramaticals: Resum d'ortografia catalana i vocabulari ortogràfic (1931), Poemes de vida senzilla (1977), Els pronoms febles (1979), etc. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert i Guardiola, Joan (Catalunya, s XIX – Madrid ?, 1894) Filòleg. Fou catedràtic de sànscrit a Madrid i escriví una gramàtica d'aquella llengua. 90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gelabert i Llabrés, Pere Josep (Palma de Mallorca, s XIX) Editor i director d'"El Genio de la Libertad" i d'"El Isleño" (1857-98), òrgans del partit progressista de Mallorca. Fou pare de Pere Josep Gelabert i Pol, el qual heretà i continuà el negoci. 91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gelabert i Massot, Antoni (Palma de Mallorca, 1877 - Deià, Mallorca, 1932) Pintor. Autodidacte. Formà part del corrent modernista i conreà especialment el paisatge i la marina de Deià. En les seves obres, d'una tonalitat més aviat fosca, es nota la influència de Santiago Rusiñol. Participà en la V i VI Exposicions Internacionals d'Art de Barcelona (1907 i 1911). Visqué una vida solitària i una sensibilitat malaltisa que el portà finalment al suicidi. 92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gelabert i Pol, Pere Josep (Palma de Mallorca, 1832 – 1884) Impressor i llibreter. Fill de Pere Josep Gelabert i Llabrés, del qual heretà la direcció del periòdic progressista "El Isleño" (1857-98) i edità diverses 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert i Riera, Francesc (Girona, s XIX) Metge. Batxiller en filosofia a la Universitat de Cervera. Estudià medicina a Montpeller. És autor d'un Essai sur la topographie médicale de Gerone (Montpeller 1801). A la "Revista de Gerona" en fou publicada la versió castellana. 94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gelabert i Riera, Sebastià (Manacor, Mallorca, 1715 – 1768) Escriptor i artista popular. Des de la infantessa treballà al camp. Personatge de vida agitada, conegut per En Tià de Sa Real. La seva habilitat de glossador i els seus dots per pronosticar fets futurs li ocasionaren alguns conflictes amb la Inquisició, que l'acusà de bruixeria. Entre altres obres, escriví una Descripció de la temporada de l'any 1744 i sigüents fins a 1750 (1846), comèdies religioses Vida de Santa Bàrbara, Comèdies de Sant Antoni de Viana i Comèdia de Sant Sebastià, i diversos entremesos, entre els quals l'Entremès de mosson Pitja, conservat per tradició popular. A Mallorca, encara avui hom n'explica nombroses anècdotes. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert i Rincón, Josep (el Morell, Tarragonès, 1859 - Llagostera, Gironès, 1936) Geòleg, pintor i eclesiàstic. De petit anà a residir a Olot, on estudià belles arts amb Joaquim Vayreda i Josep Berga. Estudià al seminari de Girona i fou beneficiat d'Olot i rector de Llagostera (1900-36). Com a geòleg, aplegà un gran nombre de materials geològics, que es conserven al Museu-Biblioteca d'Olot. Publicà Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona, 1904, una Guia il·lustrada d'Olot i ses valls (1908) i articles científics. Com a pintor, conreà el paisatge. Fundà el museu-biblioteca de Llagostera. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert i Roig, Ramon (Girona, s XIX) Metge. Doctorat a Montpeller. És autor de dues obres mèdiques escrites en francès. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelabert Udalard (Catalunya, 1076 - 1126) Vescomte de Barcelona. Fill d'Udalard I i de Guisla de Balsareny. A la mort del seu pare (v 1077), el succeí. Fou partidari de Ramon Berenguer II Cap d'Estopes, enfront de Berenguer Ramon II el Fratricida. Durant el temps de Ramon Berenguer III, l'envigoriment del poder comtal es reflectí en un progressiu afebliment de la influència dels vescomtes. A la seva mort fou succeït pel seu fill Reverter. 99 CATALUNYA - CULTURA Gelabert/Azzopardi, companyia de dansa (Catalunya, 1986 - ) Companyia de dansa i coreografia. Creada per Francesc Gelabert i Lydia Azzopardi, els quals començaren a treballar junts el 1980 i presentaren diverses obres coreogràfiques. A partir de la seva creació, ha realitzat els espectacles Desfigurat (1986), Rèquiem (1987) i Belmonte (1986), que ha representat a l'estat espanyol i a l'estranger. També ha realitzat coreografies per a òperes: La Vera Storia (París i Florència, 1986), Salomé (Zuric, 1986), Mefistòfeles (Madrid i Barcelona, 1987) i teatre: El público (Milà, 1986). 100 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Gelada, pic de (Alta Ribagorça) Cim (2.452 m alt) de la serra de Cardet, que separa les valls de Barravés i de Boí, al sud del port de Gelada (2.075 m alt), al camí de Senet a Barruera. 101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gelada, serra (l'Alfàs / Benidorm, Marina Baixa) Alineació muntanyosa (432 m alt) subbètica. És la part emergida d'un anticlinal costaner. Encara que l'altitud és modesta, origina una llarga costa espadada 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelat, Francesc (Catalunya, s XVII – s XVIII) Escriptor. Escriví en català unes Memòries sobre la Guerra de Successió (editades el 1960), que recullen, a més de les dades històriques, notícies sobre el temps, les collites, festes religioses, etc. 104 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Geldo (Alt Palància) Veure> Xeldo. 105 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Geler, roc (Campossí, Fenolleda / Eus, Conflent) Cim (1.104 m alt) de la serralada que separa els dos municipis, a l'est del roc del Rosselló (o roca Gelera). 106 CATALUNYA - GEOGRAFIA Geles, coma de (Viella, Vall d'Aran) Vall tributària del riu d'Et Joeu per la dreta. A la part alta hi ha la pleta i les cabanes de Geles i l'oratori de les Neus. 107 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Geli, Agustí (Catalunya Nord, s XVI) Arquitecte. Fou nomenat per Carles I arquitecte del rei en morir Joan Cabestany. Fou encarregat de la reparació i la vigilància dels edificis i les places fortes del Rosselló i de la Cerdanya. El seu fill Berenguer Geli (v1559-1629) el succeí en el càrrec. 108 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Geli, Miquel Montserrat (Palma de Mallorca, s XVII - Valldemossa, Mallorca, 1678) Cartoixà. Ingressà a la cartoixa de Valldemossa el 1636, d'on fou vicari i rector i on morí. Escriví Libro de la vida monástica, eremítica que hicieron los antiguos padres, y hacen hoy día los verdaderos ermitaños de San Pablo (1670) i 109 CATALUNYA - MUNICIPI
110 CATALUNYA - HISTÒRIA Gelida, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Gelida que comprenia els llocs de Gelida i de Sant Llorenç d'Hortons. Des del s IX pertangué als Cervelló, els quals vers el 1297 la vengueren al rei; aquest la vengué als comtes de Pallars, i aquests (1345), als Arborea. El 1367 l'adquirí el ciutadà de Barcelona Berenguer Bertran, i a mitjan s XVI passà per successió als Erill. Després fou creat un indivís: una meitat passà als Perapertusa, als Bournonville i als Pinós, que el 1733 la vengueren als Dalmau, i l'altra meitat passà als Despalau, als Tord i als Marimon. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gelida, Eunyec de (dit Bonfill) (Catalunya, s X - d 1002) Diplomàtic i conseller. Senyor de Gelida, Cervelló i Masquefa. Fill de Sendred de Gurb. Els historiadors islàmics li donen el títol de comte, però devia ésser només vescomte o, en tot cas, veguer de Borrell II, pels seus castells fronterers. Era conseller íntim del seu cosí Borrell, que el 971 l'envià d'ambaixador al califa de Còrdova al-Hakan II, juntament amb legats del vescomte de Barcelona, Guitard, per tal de refermar les paus signades el 966 i oferir-li esclaus i presents com a mostra de vassallatge per part del comte. Retornà a Barcelona carregat de regals i amb un missatge 111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gelida, Joan (València, v 1489 – Bordeus, França, 1551) Humanista. Estudia a València i es doctorà en arts (1524), a París, on fou professor de filosofia. El 1527 hi publicà De quinque universabilis, obra metodològicament tradicional, però aviat s'integrà en els moviments renovadors, fins al punt que esdevingué suspecte d'heretgia i es vinculà amb els valencians emigrats a París. Renuncià ensenyar a les universitats de València i de Coimbra i ingressà, a París, al col·legi del cardenal Lemoine i, posteriorment, al de Guiena (Bordeus), del qual esdevingué principal (1547). Lluís Vives el considerà com un altre Aristòtil. Pòstumament li foren publicades (1571) les seves cartes llatines a La Rochelle, precedides d'una biografia seva. 112 CATALUNYA - HISTÒRIA Gelida, marquesat de (Catalunya) Títol, atorgat el 1896 a Joaquim Jover i Costas. Ha passat als vescomtes de Güell. 113 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gellibre, serra de (Marina Alta) Serra que tanca pel sud la vall de Pego, a llevant de la serra del Cavall.
Anar a: [ Gava ] [ Gavas ] [ Gavina ] [ Gayana ] [ Gec ] [ Gelabert i R ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Gavà
Gavarda
Gavarres, les
Gavet de la Conca
Gay de Montellà, Rafael
Gelabert i Badiella, Fructuós
Gelida