|
|
|
Anar a: [ Rab ] [ Rabat ] [ Raco ] [ Raf ] [ Rafalet ] [ Rafels ] La terra és la base de l'edifici en què s'assenta la vida d'un poble. (Ferran Soldevila i Zubiburu) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rabadà i Vallbé, Joan (Vilabella, Alt Camp, 1850 – Barcelona, 1899) Pintor. A tretze anys treballà al laboratori de colors de l'Espanya Industrial. Format a la Llotja de Barcelona i amb Carlos de Haes. Fou director de la secció de dibuix de l'Espanya Industrial. Concorregué des del 1871 a exposicions de Belles Arts de Barcelona. El 1874 guanyà medalla d'honor a l'Ateneu Barcelonès i el 1876 fou premiat a l'Exposición Nacional de Madrid i a la Universal de Filadèlfia. Residí uns anys a Buenos Aires. Conreà eminentment el paisatge dins una estètica realista. Té una tela al Museu d'Art Modern de Madrid. Alguns pretesos quadres de Martí i Alsina, falsificats per desaprensius, són en realitat de Rabadà. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rabasa i Singla, Simeó (els Prats de Rei, Anoia, 1901 - Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 1988) Industrial. Fou alcalde de Mollet del Vallès entre 1939 i 1941, localitat on el 1922 havia muntat un petit taller de reparació de bicicletes, que, amb el temps i amb el nom de Rabasa-Derbi, es convertí en la més destacada 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rabascall i Montrabà, Joan (Barcelona, 1935 - ) Pintor. Estudià a l'Escola Massana de Barcelona i a París, a l'Atelier 17 de W.S. Hayter. Instal·lat a la capital francesa, la seva obra se serveix sovint de la iconografia dels mitjans de comunicació i d'una tècnica simple i directa (collage, fotografia, serigrafia, etc), per expressar amb fluidesa continguts irònics i crítics envers la societat contemporània. 4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rabassa, aeroport de la (Alacant, Alacantí) Antic aeroport, situat 3 km al nord de la ciutat, vora el límit amb el terme de Sant Vicent del Raspeig. Obert al tràfic el 1951 i substituït, per insuficient, el 1967 pel de l'Altet. 5 ANDORRA - GEOGRAFIA Rabassa, bosc de la (Sant Julià de Lòria, Andorra) Bosc, al vessant septentrional de la serra de Pimès (que culmina al pic de la Rabassa, a 2.169 m alt), prop del límit meridional d'Andorra. La riera de la Rabassa, que neix sota el port de Caborreu, passa sota Aubinyà i aflueix a la Valira, per l'esquerra, aigua avall de Sant Julià de Lòria. 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rabassa, Giner (País Valencià, v 1342 - d 1412) Jurista i cavaller. El 1378 era jurat de la ciutat de València. Fou tresorer del rei Joan I. Gaudí de gran prestigi. Seria un dels tres representants de València al compromís de Casp (1412), com a figura que ningú no discutí, tot i haver estat manegada la designació de compromissaris pels partidaris de Ferran d'Antequera i ser Rabassa un dels pocs independents. Tenia llavors més de vuitanta anys. Sofria transtorns mentals que foren certificats per una comissió de metges. Aquesta deficiència el féu dimitir com a compromissari. Fou substituït per Pere Bertran, que votaria en blanc per 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rabassa, Giner (País Valencià, XV) Cavaller. Serví Alfons IV a les guerres de Nàpols. Caigué presoner amb el rei a la batalla naval de Ponça (1435). També com el monarca, fou alliberat poc després. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rabassa, Guillem (País Valencià, s XIII) Jurista i notari reial de Jaume I el Conqueridor. El 1227 compartí amb el seu senyor el mig segrest de què els feren objecte a Osca. En tal ocasió el rei li preguntà si tenia alguna llei que els fos de profit a tots dos, i Rabassa respongué que no eren de profit, en aquelles circunstàncies, ni llei ni dret. L'any següent fou un dels dos testimonis del contracte de concubinatge del monarca amb la desposseïda comtessa Aurembiaix d'Urgell. 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rabassa, Guillem (País Valencià, s XIII – s XIV) Frare de l'Hospital. Segurament de la família de cavallers de València que havia de donar altres personalitats conegudes. Fou comanador de l'orde a Ulldecona. El 1319 era un dels testimonis de la renúncia de l'infant Jaume, fill gran de Jaume II, als seus drets de primogènit. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rabassa, la (Sant Guim de Freixenet, Segarra) Poble (721 m alt), damunt l'altiplà que separa les riberes de Cervera i de Sió, vora la línia del ferrocarril de Lleida, a ponent de Sant Guim de la Rabassa. La seva església depèn de la parròquia de Freixenet. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rabassa, pas de la (Collbató / Esparreguera, Baix Llobregat) Veure> Cairat, congost del. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rabassa, Pere (Catalunya, s XVII – Sevilla, Andalusia, 1760) Músic i tractadista musical. Fou mestre de capella de les catedrals de València (1713) i Sevilla (1724). És autor d'una Guía para los que quieran 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rabassa, platja del mas (Tarragona, Tarragonès) Veure> Llarga, platja. 108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rabassa de Perellós i de Rocafull, Ramon Veure> Perellós i de Rocafull, Ramon. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rabassa i Dalmau, Joan Maria (Barcelona, 1880 - Catalunya, s XX) Escriptor. Publicà diversos articles sobre repoblació forestal. Del mateix tema és el seu llibre El bosc. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rabassa i Dalmau, Josep Maria (Barcelona, 1878 – 1906) Periodista. Germà de Joan Maria. Fundà la "Revista de Catalunya" (1896-97), que ell mateix dirigí amb encert. Des del 1901 fou redactor del "Diario de Barcelona". 109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rabassa i Fuster, Josep (País Valencià, 1868 - 1931) Religiós escolapi. Ocupà alts càrrecs de l'orde a la província valenciana, i en fou provincial el 1906. Fundà els col·legis d'Algemesí i del Grau de València. Va escriure Escarceos literarios (1902), Poesías (1907), Memorias de un cronista de las fiestas de Urgel (1911), Historia de las Escuelas Pías (4 volums, 1917-18) i Heroísmo y santidad de la venerable madre María Ráfols (1926). Fundà i dirigí la revista "Piedad y Letras", i fou redactor de la "Revista Calasancia". 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rabassa i Morlius, Francesc (Catalunya, s XIX) Metge. Era catedràtic de la universitat de Cervera. Escriví una Disertatio phisiologica, pathologica ac therapeutica (1753). 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA
19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rabassada, la (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) Veure> Arrabassada, l'. 20 CATALUNYA - POLÍTICA Rabassaire, qüestió (Catalunya, s XVIII – s XX) Plet social i econòmic. La rabassa morta és un contracte de conreu emfitèutic establert com a arrendament d'un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats. És anomenat també establiment a primers ceps. Al s XVIII, en augmentar el valor de les terres, alhora que es produïa una inflació creixent, els propietaris consideraren que es veien perjudicats perquè la millora dels mètodes agrícoles prolongava extraordinàriament la vida dels ceps, mentre perdia vàlua el preu de l'arrendament que així s'estenia per diverses generacions. El conflicte fou resolt a favor dels propietaris per l'audiència de Barcelona, que fallà el 1756 que el contracte restava cancel·lat amb la mort dels ceps o bé al cap de... Segueix... 21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rabat (Oriola, Baix Segura) Llogaret (cast: Rebate), al sud de la ciutat, al vessant meridional de la serra d'Escalona, a la capçalera del riu Nacimiento. La seva parròquia és dedicada a la Mare de Déu de la Fuensanta. 22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rabat, el (l'Alqueria de la Comtessa, Safor) Partida i casa, al sud del poble, vora el límit amb el de Rafelcofer. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA
24 CATALUNYA - CULTURA Rabell i Civils, Fundació Concepció (Catalunya, v 1920 - v 1936) Fundació cultural. Creada per Rafael Patxot i Jubert. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rabell i Pubill, Prudenci (Caldetes, Maresme, 1835 - l'Havana, Cuba, 1906) Industrial. El 1851 anà a residir a l'Havana. Fou president del Casino Español i coronel del cos de bombers de la ciutat, on fundà la fàbrica de tabacs La Legitimidad i la de cigarretes Susini. Fou membre del partit reformista. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rabella i Vives, Josep Maria (Barcelona, 1945 - ) Geògraf. Llicenciat en geografia per la Universitat de Barcelona (1976), en fou professor des del 1977 i s'hi doctorà el 1988. S'ha especialitzat en el camp de la geografia humana, en el de la didàctica i en el de la cartografia. Ha publicat, entres altres obres, el Diccionari de cartografia i l'Atles escolar de Catalunya (1992). Ha impulsat i renovat de manera continuada els estudis de cartografia dins la llicenciatura de geografia. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rabentí, el Pont de (Cercs, Berguedà) Veure> Pont de Rabentí, el. 28 CATALUNYA - HISTÒRIA Rabioses (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà) Veïnat, dins l'antic terme de Cruïlles. L'any 1632 formava part, juntament amb el lloc de Pastells, de la batllia reial de Cruïlles. Avui el formen una 29 CATALUNYA - HISTÒRIA Ràbita, la (Guardamar, Baix Segura) Veure> Fonteta, la. 30 CATALUNYA - MUNICIPI
107 CATALUNYA - EMPRESA RAC Veure> Ràdio Associació de Catalunya. 31 CATALUNYA - LITERATURA Racional, Crònica del (Barcelona, 1334 – 1417) Crònica de fets memorables, generals i locals, esdevinguts a la ciutat. Escrita en llatí, abraça el període 1334-1417, per diversos autors, més a base de documents que com a cosa viscuda. El conjunt és molt variat i ple d'amenitat. Constitueix els folis finals (285 a 310) del manuscrit conegut per Llibre antic de constitucions i privilegis, que comprèn una gran diversitat de texts, la majoria jurídics, i era guardat a l'escrivania del racional del municipi barceloní. Ha estat publicada el 1921. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Racó, coma del (Fontpedrosa, Conflent) Coma, afluent dretà de la vall de Balaguer. És separada de la vall de Carançà per una línia de crestes que des del pic de la Fossa del Gegant passa pel pic del Racó de Dalt o Gros (2.779 m alt) i el pic del Racó de Baix o Petit. 34 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
35 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Racó, Jordi des Pseudònim de l'escriptor Antoni Maria Alcover i Sureda. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Racó, Sant Cugat del (Navars, Bages) Veure> Sant Cugat del Racó. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Racó de la Font, el (Sant Martí de Centelles, Osona) Veïnat, als vessants meridionals del puig Fabregar. 39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Racó de l'Oix, el (Benidorm, Marina Baixa) Antic nucli costaner i actual barriada, situat a l'extrem oriental de la platja de Casablanca, a llevant de la vila, al fons de la badia que tanca la punta de Pinet, al peu de la serra Gelada. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Racó de Salou, el (Salou, Tarragonès) Sector de la zona litoral del municipi, a llevant del cap de Salou, davant la platja del Racó, sorrenca, prolongada per la de Pineda vers Tarragona, que ha esdevingut un important nucli residencial i turístic (hotels, restaurants, xalets, apartaments). 41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Racó de s'Alqueria, es (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Vénda, dins la parròquia de Sant Agustí des Vedrà. 42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Racó dels Cirers (Bocairent, Vall d'Albaida) Caseria (o del Cirer), a l'extrem oriental del terme, al vessant meridional de la serra de Mariola. 44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Racons, els (Marina Alta) Sector muntanyós de la comarca, als vessants septentrionals i orientals de la serra de Segàrria, dins el termes de Pego, Dénia, el Verger, Ondara i Benimeli. És limitat al nord per la zona de marjals comuna a Oliva (Safor) i Pego, drenada pel riu dels Racons o del Molinell. 110 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Radical, El (Tortosa, Baix Ebre, 1910 - 1914) Setmanari popular. De caire tradicionalista, lluitava contra les publicacions anticlericals. Fou dirigit per Joan B. Ferreres i Enric Bayerri. 45 CATALUNYA - EMPRESA Ràdio 4 (Catalunya, 13/des/1976 - ) Emissora radiofònica. Creada com a emissora de Radio Nacional de España (RNE). Es convertí en la primera emissora que va emetre en català amb l'arribada de la democràcia. Des dels seus inicis participa activament en tots els esdeveniments polítics, socials, culturals i esportius de Catalunya i també de la resta de Països Catalans. 46 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Ràdio 9 (País Valencià, 1984 - ) Ràdio autonòmica. Pertany a l'ens públic Ràdio Televisió Valenciana, creat el 1984. Començà les seves emissions el 3/oct/1989. És l'única emissora valenciana d'abast autonòmic que emet íntegrament en català al País Valencià. Emet en FM i la seva cobertura abasta tot el país. 47 CATALUNYA - EMPRESA
48 CATALUNYA - EMPRESA Ràdio Barcelona (Barcelona, 14/nov/1924 - ) Emissora de ràdio. Va ser la primera emissora de l'estat espanyol, com indica el seu distintiu EAJ-1. El 1926 es va integrar a Unión Radio de Madrid i més tard s'incorporà a la Sociedad Española de Radiodifusión (SER). Des del 1924 al 1938 publicà la revista "Ràdio Barcelona". El 1939 s'anomenava Radio Española 1 i emetia en castellà. Als anys 60 tornà a fer programes en català. El 1954 va instituir els premis Ondas de ràdio, televisió, cinema i música, que concedeix la SER. 106 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Ràdio Barcelona (Barcelona, 16/nov/1924 - 16/abr/1938) Setmanari. Publicà les primeres informacions sobre la creació de la ràdio a Barcelona. Des de l'ago/1934 s'edità totalment en català. Es tracta d'una de les fonts imprescindibles per seguir la història de la ràdio a Espanya. 49 CATALUNYA - EMPRESA Ràdio Estel (Barcelona, 1994 - ) Emissora radiofònica. Patrocinada per la Fundació Missatge Humà i Cristià, vinculada a l'arquebisbat de Barcelona. Combina la programació musical amb espais d'informació i de formació d'orientació cristiana. El 1999 celebrà el seu cinquè aniversari amb un acte a la basílica de Santa Maria del Mar, de Barcelona. Entre el 1999 i el 2000 ha anat ampliant la seva zona de cobertura. Comparteix la seu amb el setmanari "Catalunya Cristiana". 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Radulf de Barcelona (Catalunya, v 885 – 940) Bisbe d'Urgell. Era fill de Guifré I i de Guinedilda, comtes de Barcelona. Els seus pares el lliuraren d'infant com a monjo a Ripoll, al moment de la consagració de l'església (888), per tal que després en fos abat, tal com feren amb la filla Emma, després abadessa de Sant Joan. Radulf en sortí, però, cap al 900 i reclamà les possessions que li havien estat cedides com a dot. Casat, actuava com a prevere cap al 908 i fou fet bisbe d'Urgell el 914. Es coneix la seva activitat en l'erecció de parròquies i consagració d'esglésies. No perdé el contacte amb el seu monestir de Ripoll, a la segona consagració del qual assistí (935). El vilar Radulf, entre Vic i Folgueroles, porta probablement el seu nom. Algunes de les seves propietats retornaren després a Ripoll; d'altres passaren a mans dels seus fills i néts. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Radulf I de Besalú (Catalunya, s IX - v 920) Comte de Besalú (878-v920). Fill del comte Sunifred I i de la comtessa Ermessenda. Fou el primer comte privatiu de Besalú per delegació del seu germà Guifré I de Barcelona, el qual diu que a la seva mort el comtat de Besalú havia d'anar a parar als descendents d'aquest i no als seus. Tingué propietats al Rosselló, la Cerdanya, el Conflent, Besalú i el Perapertusès i apareix en documents dels anys 876, 885, 887, 888, 891 o 892 i 903, rebent béns dels seus familiars, comprant terres al monestir de Sant Aniol d'Aguja o fent donacions a Cuixà i la Grassa. Estigué casat amb Ridlinda, filla del comte Alaric d'Empúries i de Rotruda, i tingué almenys dos fills coneguts, Oliba i Bernat. Bernat estigué casat amb Udalgarda, filla del comte Frèdol de Tolosa, i tingué un fill anomenat Frèdol, hisendat a Besalú. Oliba, propietari d'extensos dominis al comtat de Besalú, rebé un precepte del rei Radulf I, i és probable que els seus descendents estiguessin darrera la revolta que el 957 costà la vida al comte Guifré II de Besalú. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rafael, Rafael de (Barcelona, 1817 - l'Havana, Cuba, 1882) Periodista. El 1836 anà a Nova York i posteriorment a Mèxic i l'Havana, on des de "La Constancia" i "La Voz de Cuba" sostingué una postura antiseparatista i conservadora. Pòstumament aparegué el recull d'articles La masonería pintada por sí misma (1883). 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rafael d'Olot (Olot, Garrotxa, s XVII) Filòsof caputxí, fou provincial del seu orde. La seva filosofia era un platonisme a l'estal de sant Bonaventura. Continuà el Cursus philosophicus ad mentem seraphici doctoris D. Bonaventurae, obra que Jacint d'Olp havia deixat inacabada. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rafael i Marès, Carme de (Barcelona, 1911 – 1999) Escriptora en castellà. Coneguda per Carmen Kurtz. Les seves novel·les són de caire psicològic: El desconocido (1956), Al lado del hombre (1961), Entre dos oscuridades (1970), etc. Ha popularitzat un personatge infantil, Óscar, del qual ha publicat una dotzena 57 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
58 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Rafal, es (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri de la ciutat, al nord-est del nucli antic, al llarg de la carretera d'Inca, abans d'arribar a So N'Ametller. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rafal, Jaume de (País Valencià, s XVII – 1727) Noble, marquès de Rafal. Partidari de l'arxiduc Carles, el 1707 participà en la campanya valenciana, que culminà amb la retirada total de les forces aliades. Virrei austriacista de Mallorca (1709-12). Confiscats els seus béns pels Borbons, el 1713 s'embarcà a Barcelona amb l'emperadriu Elisabet de Brunsvic i s'establí a Viena, d'on tornà el 1726. 60 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Rafal, marquesat de (País Valencià) Títol senyorial, concedit el 1636 a Jeroni de Rocamora i Tomàs, senyor de Rafal (Baix Segura), de la Pobla de Rocamora i de Benferri. Passà als Fernández de Heredia. A la vuitena 61 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Rafal de Planícia, es (Banyalbufar, Mallorca Occidental) Possessió, torre i caseria, al sud-oest de la vila, al peu de la mola de Planícia, dominant la costa. 62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rafalafena (Castelló de la Plana, Plana Alta) Partida, a l'est de la ciutat, vora el Grau. 63 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Rafalany (Palma de Gandia, Safor) Despoblat, prop de la població. 64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rafalatar (l'Alqueria de la Comtessa / Oliva, Safor) Partida i despoblat, al límit dels dos municipis. 65 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Rafalcait (Gandia, Safor) Despoblat. 66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rafalell (València, Horta) Caseria, al sector occidental de l'antic terme de Rafalell i Vistabella. Era una antiga alqueria islàmica que Jaume I donà el 1248 a Ramon de Pujades. 67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Rafalell i Vistabella (València, Horta) Antic terme (2,31 km2), a la costa, enclavat entre els termes de Massalfassar (del qual depèn eclesiàsticament) i Massamagrell. És format per les caseries de Rafalell i de 68 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Rafalet, caló (o racó) des (Sant Lluís, Menorca) Cala de la costa oriental de l'illa, al nord de cala d'Alcaufar, de la qual la separa la punta des Rafalet. 69 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Rafalet, el (la Vall de Gallinera, Marina Alta) Despoblat (o el Ràfol). Depengué, fins al 1535, de la parròquia de la Jovada i, des d'aleshores, de la del Patró, i el 1574 fou adscrit a la de Benissivà. Lloc de moriscs, el 1602 tenia 12 focs. 70 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Rafalet, el (Tollos, Comtat) Despoblat. Lloc de moriscs, el 1563 tenia 3 focs. 71 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Rafalet de Beniaissó, el (Benimassot, Comtat) Despoblat, a l'oest del poble. Era lloc de moriscs (el 1563 tenia 3 focs) de la jurisdicció dels marquesos de Guadalest. 72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rafalet de Benissalim (Tàrbena, Marina Baixa) Caseria i antic lloc (ant: Benissalim, o el Ràfol de Benissalem), al sud-est de la vila, al límit amb el terme de Callosa d'En Sarrià. 73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rafalet de Bonamira, el (Safor) Veure> Llocnou de Sant Jeroni. 74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Rafalets (Sant Lluís, Menorca) Grup de llocs, a llevant del poble. 75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Rafalrubí (Alaior, Menorca) Lloc, vora la carretera a Maó. Hi ha una important naveta. 77 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Rafalsineu (Almoines / Palmera / Piles de Mar, Safor) Despoblat. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (23 focs el 1609) de la parròquia de Piles. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rafart, Arnau (Girona, s XIV) Ciutadà. Fou un dels representants de la seva ciutat a l'assemblea parlamentària convocada per Pere III a Barcelona, el 1344, per tal de decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rafart i Corominas, Susanna (Ripoll, Ripollès, 1962 - ) Escriptora. Filòloga i professora, ha publicat les narracions infantils Els gira-sols blaus (1993) i El pirata 101 (1995), la novel·la Variacions en absència (premi Sant Jordi 1986) i els llibres de poesia Olis sobre paper (premi Senyoriu Ausiàs Marc 1995), A cor què vols (1997), Reflexió de la llum (premi Ciutat d'Olot-Jaume Teixidor 1998) i Jardins d'amor advers (premi Ciutat de Palma-Joan Alcover 1996). És autora també de l'obra Diccionari de la rima (1999). 80 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
82 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
83 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
84 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Rafelgescar (la Font d'En Carròs, Safor) Despoblat. 85 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
86 FRANJA PONENT - MUNICIPI
87 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Rafelterràs (Alboraia, Horta) Despoblat. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rafí i Vidal, Joan (Catalunya, s XVIII – Tarragona, 1827) Militar. Era comandant del cos de voluntaris reialistes del Camp de Tarragona i del Priorat. El 1827 hom li ordenà que anés en persecució de les partides de revoltats, però ell es rebel·là al seu torn. Entrà a Valls (6/set) i, l'endemà, a Reus. Apostat al coll de Balaguer per impedir el pas de les tropes que anaven amb Ferran VII, no gosà atacar-lo. Jutjat en consell de guerra, fou afusellat immediatament després de la partida de Ferran VII, que evità així d'haver d'indultar-lo. 89 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Ràfol, el (Castelló de la Ribera, Ribera Alta) Despoblat, a l'oest del terme, al límit amb el terme de Beneixida. Lloc de moriscs, tenia 61 focs el 1602. 90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ràfol, el (Torrent de l'Horta, Horta) Masia, caseria i antic terme, al sud-est de la vila, al límit amb el terme de Catarroja. Pertanyia a la jurisdicció del marquès de la Romana. 92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ràfol, rectoria del (Marina Alta) Veure> Rectoria, la. 93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ràfol Blanc, el (Comtat) Veure> Alqueria d'Asnar, l'. 94 PAÍ VALENCIÀ - HISTÒRIA Ràfol d'Alfàndec, el (Tavernes de la Valldigna, Safor) Despoblat (o de Valldigna). La seva església (Santa Maria) fou reedificada el s. XVI. Era de la jurisdicció de l'abat de Valldigna. 95 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
96 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ràfol de Benissalem, el (Tàrbena, Marina Baixa) Veure> Rafalet de Benissalim, el. 98 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ràfol de Valldigna, el (Tavernes de la Valldigna, Safor) Veure> Ràfol d'Alfàndec, el. 100 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Ràfol de Vilallonga, el (Vilallonga de la Safor, Safor) Despoblat. Era un antic lloc de moriscs. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ràfols i Bruna, Maria (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1781 – Saragossa, Aragó, 1853) Fundadora. Durant el setge napoleònic de Saragossa, dirigia l'hospital de Nostra Senyora de la Gràcia d'aquesta ciutat. Incendiat pels bombardeigs, en va organitzar l'evacuació. Més endavant, quan la ciutat era 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA
103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ràfols i Cullerés, Albert (Barcelona, 1892 – 1986) Pintor. Pare i mestre d'Albert Ràfols i Casamada. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona amb Lluís Labarta i A. Mas i Fontdevila. Destacà com a retratista i pintor d'interiors. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA
105 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Anar a: [ Rab ] [ Rabat ] [ Raco ] [ Raf ] [ Rafalet ] [ Rafels ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Racó, el
Rafel i Fontanals, Joaquim
Rafelbunyol
Rafelcofer (
Rafelguaraf
Ràfels
Ràfol d'Almúnia, el
Ràfols i Casamada, Albert
Ràfols i Fontanals, Josep Francesc