A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Rab ]    [ Rabat ]    [ Raco ]    [ Raf ]    [ Rafalet ]    [ Rafels ]

La terra és la base de l'edifici en què s'assenta la vida d'un poble. (Ferran Soldevila i Zubiburu)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rabadà i Vallbé, Joan  (Vilabella, Alt Camp, 1850 – Barcelona, 1899)  Pintor. A tretze anys treballà al laboratori de colors de l'Espanya Industrial. Format a la Llotja de Barcelona i amb Carlos de Haes. Fou director de la secció de dibuix de l'Espanya Industrial. Concorregué des del 1871 a exposicions de Belles Arts de Barcelona. El 1874 guanyà medalla d'honor a l'Ateneu Barcelonès i el 1876 fou premiat a l'Exposición Nacional de Madrid i a la Universal de Filadèlfia. Residí uns anys a Buenos Aires. Conreà eminentment el paisatge dins una estètica realista. Té una tela al Museu d'Art Modern de Madrid. Alguns pretesos quadres de Martí i Alsina, falsificats per desaprensius, són en realitat de Rabadà.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rabasa i Singla, Simeó  (els Prats de Rei, Anoia, 1901 - Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 1988)  Industrial. Fou alcalde de Mollet del Vallès entre 1939 i 1941, localitat on el 1922 havia muntat un petit taller de reparació de bicicletes, que, amb el temps i amb el nom de Rabasa-Derbi, es convertí en la més destacadaInici página indústria motociclista de l'estat espanyol.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rabascall i Montrabà, Joan  (Barcelona, 1935 - )  Pintor. Estudià a l'Escola Massana de Barcelona i a París, a l'Atelier 17 de W.S. Hayter. Instal·lat a la capital francesa, la seva obra se serveix sovint de la iconografia dels mitjans de comunicació i d'una tècnica simple i directa (collage, fotografia, serigrafia, etc), per expressar amb fluidesa continguts irònics i crítics envers la societat contemporània.

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rabassa, aeroport de la  (Alacant, Alacantí Antic aeroport, situat 3 km al nord de la ciutat, vora el límit amb el terme de Sant Vicent del Raspeig. Obert al tràfic el 1951 i substituït, per insuficient, el 1967 pel de l'Altet.

5 ANDORRA - GEOGRAFIA

Rabassa, bosc de la  (Sant Julià de Lòria, Andorra)  Bosc, al vessant septentrional de la serra de Pimès (que culmina al pic de la Rabassa, a 2.169 m alt), prop del límit meridional d'Andorra. La riera de la Rabassa, que neix sota el port de Caborreu, passa sota Aubinyà i aflueix a la Valira, per l'esquerra, aigua avall de Sant Julià de Lòria.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rabassa, Giner  (País Valencià, v 1342 - d 1412)  Jurista i cavaller. El 1378 era jurat de la ciutat de València. Fou tresorer del rei Joan I. Gaudí de gran prestigi. Seria un dels tres representants de València al compromís de Casp (1412), com a figura que ningú no discutí, tot i haver estat manegada la designació de compromissaris pels partidaris de Ferran d'Antequera i ser Rabassa un dels pocs independents. Tenia llavors més de vuitanta anys. Sofria transtorns mentals que foren certificats per una comissió de metges. Aquesta deficiència el féu dimitir com a compromissari. Fou substituït per Pere Bertran, que votaria en blanc perInici página manca de temps a estudiar les candidatures. És autor de notes sobre el dret foral de València.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rabassa, Giner  (País Valencià, XV)  Cavaller. Serví Alfons IV a les guerres de Nàpols. Caigué presoner amb el rei a la batalla naval de Ponça (1435). També com el monarca, fou alliberat poc després.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rabassa, Guillem  (País Valencià, s XIII)  Jurista i notari reial de Jaume I el Conqueridor. El 1227 compartí amb el seu senyor el mig segrest de què els feren objecte a Osca. En tal ocasió el rei li preguntà si tenia alguna llei que els fos de profit a tots dos, i Rabassa respongué que no eren de profit, en aquelles circunstàncies, ni llei ni dret. L'any següent fou un dels dos testimonis del contracte de concubinatge del monarca amb la desposseïda comtessa Aurembiaix d'Urgell.

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rabassa, Guillem  (País Valencià, s XIII – s XIV)  Frare de l'Hospital. Segurament de la família de cavallers de València que havia de donar altres personalitats conegudes. Fou comanador de l'orde a Ulldecona. El 1319 era un dels testimonis de la renúncia de l'infant Jaume, fill gran de Jaume II, als seus drets de primogènit.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rabassa, la  (Sant Guim de Freixenet, Segarra) Poble (721 m alt), damunt l'altiplà que separa les riberes de Cervera i de Sió, vora la línia del ferrocarril de Lleida, a ponent de Sant Guim de la Rabassa. La seva església depèn de la parròquia de Freixenet.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rabassa, pas de la  (Collbató / Esparreguera, Baix LlobregatVeure> Cairat, congost del.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rabassa, Pere  (Catalunya, s XVII – Sevilla, Andalusia, 1760)  Músic i tractadista musical. Fou mestre de capella de les catedrals de València (1713) i Sevilla (1724). És autor d'una Guía para los que quieranInici página aprender composición. La seva producció musical es compon d'obres religioses, misses, motets, salms, etc. Escriví unes quaranta nadales, de quatre a dotze veus, en els quals introduí àries i recitats.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rabassa, platja del mas  (Tarragona, Tarragonès Veure> Llarga, platja.

108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rabassa de Perellós i de Rocafull, Ramon  Veure> Perellós i de Rocafull, Ramon.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rabassa i Dalmau, Joan Maria  (Barcelona, 1880 - Catalunya, s XX)  Escriptor. Publicà diversos articles sobre repoblació forestal. Del mateix tema és el seu llibre El bosc.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rabassa i Dalmau, Josep Maria  (Barcelona, 1878 – 1906)  Periodista. Germà de Joan Maria. Fundà la "Revista de Catalunya" (1896-97), que ell mateix dirigí amb encert. Des del 1901 fou redactor del "Diario de Barcelona".

109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rabassa i Fuster, Josep  (País Valencià, 1868 - 1931)  Religiós escolapi. Ocupà alts càrrecs de l'orde a la província valenciana, i en fou provincial el 1906. Fundà els col·legis d'Algemesí i del Grau de València. Va escriure Escarceos literarios (1902), Poesías (1907), Memorias de un cronista de las fiestas de Urgel (1911), Historia de las Escuelas Pías (4 volums, 1917-18) i Heroísmo y santidad de la venerable madre María Ráfols (1926). Fundà i dirigí la revista "Piedad y Letras", i fou redactor de la "Revista Calasancia".

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rabassa i Morlius, Francesc  (Catalunya, s XIX)  Metge. Era catedràtic de la universitat de Cervera. Escriví una Disertatio phisiologica, pathologica ac therapeutica (1753).

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRabassada, la  (Tarragona, Tarragonès Veure> Arrabassada, l'.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rabassada, la  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental Veure> Arrabassada, l'.

20 CATALUNYA - POLÍTICA

Rabassaire, qüestió  (Catalunya, s XVIII – s XX)  Plet social i econòmic. La rabassa morta és un contracte de conreu emfitèutic establert com a arrendament d'un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats. És anomenat també establiment a primers ceps. Al s XVIII, en augmentar el valor de les terres, alhora que es produïa una inflació creixent, els propietaris consideraren que es veien perjudicats perquè la millora dels mètodes agrícoles prolongava extraordinàriament la vida dels ceps, mentre perdia vàlua el preu de l'arrendament que així s'estenia per diverses generacions. El conflicte fou resolt a favor dels propietaris per l'audiència de Barcelona, que fallà el 1756 que el contracte restava cancel·lat amb la mort dels ceps o bé al cap de...  Segueix... 

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rabat  (Oriola, Baix Segura Llogaret (cast: Rebate), al sud de la ciutat, al vessant meridional de la serra d'Escalona, a la capçalera del riu Nacimiento. La seva parròquia és dedicada a la Mare de Déu de la Fuensanta.

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rabat, el  (l'Alqueria de la Comtessa, Safor Partida i casa, al sud del poble, vora el límit amb el de Rafelcofer.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRabeia, la  (Balsareny, Bages)  Colònia industrial, a la dreta del Llobregat, aigua amunt del poble, enfront del mas de la Rabeia.

24 CATALUNYA - CULTURA

Rabell i Civils, Fundació Concepció  (Catalunya, v 1920 - v 1936)  Fundació cultural. Creada per Rafael Patxot i Jubert.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rabell i Pubill, Prudenci  (Caldetes, Maresme, 1835 - l'Havana, Cuba, 1906)  Industrial. El 1851 anà a residir a l'Havana. Fou president del Casino Español i coronel del cos de bombers de la ciutat, on fundà la fàbrica de tabacs La Legitimidad i la de cigarretes Susini. Fou membre del partit reformista.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rabella i Vives, Josep Maria  (Barcelona, 1945 - )  Geògraf. Llicenciat en geografia per la Universitat de Barcelona (1976), en fou professor des del 1977 i s'hi doctorà el 1988. S'ha especialitzat en el camp de la geografia humana, en el de la didàctica i en el de la cartografia. Ha publicat, entres altres obres, el Diccionari de cartografia i l'Atles escolar de Catalunya (1992). Ha impulsat i renovat de manera continuada els estudis de cartografia dins la llicenciatura de geografia.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rabentí, el Pont de  (Cercs, Berguedà Veure> Pont de Rabentí, el.

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rabioses  (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà Veïnat, dins l'antic terme de Cruïlles. L'any 1632 formava part, juntament amb el lloc de Pastells, de la batllia reial de Cruïlles. Avui el formen unaInici página dotzena de masos escampats, a la dreta del Daró, al sud de Cruïlles.

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ràbita, la  (Guardamar, Baix Segura)  Veure> Fonteta, la.

30 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàRabós d'Empordà  (Alt Empordà)  Municipi: 45,06 km2, 106 m alt, 182 hab (2015). Situat a la vora de l'Orlina, subafluent de la Muga, al límit amb el Vallespir i accidentat pels vessants meridionals de la serra de l'Albera. El sector muntanyós, que correspon al nord del terme, és ocupat per boscs d'alzines sureres, roures i faigs. L'economia es basa en la viticultura; altres conreus són els cereals i farratges. Ramaderia bovina, porcina i ovina. Durant tot el s XX hi ha hagut un lent però inexorable èxode de població que no s'ha aturat. El poble és a la dreta de l'Orlina; església parroquial de Sant Julià, romànica, fortificada, amb un gran matacà a la façana. El municipi comprèn també els pobles de Sant Quirc de Colera i Delfià, el monestir de Colera i el despoblat de Sitjar. Hi ha nombroses restes megalítiques per tot el terme. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

107 CATALUNYA - EMPRESA

RAC  Veure> Ràdio Associació de Catalunya.

31 CATALUNYA - LITERATURA

Racional, Crònica del  (Barcelona, 1334 – 1417)  Crònica de fets memorables, generals i locals, esdevinguts a la ciutat. Escrita en llatí, abraça el període 1334-1417, per diversos autors, més a base de documents que com a cosa viscuda. El conjunt és molt variat i ple d'amenitat. Constitueix els folis finals (285 a 310) del manuscrit conegut per Llibre antic de constitucions i privilegis, que comprèn una gran diversitat de texts, la majoria jurídics, i era guardat a l'escrivania del racional del municipi barceloní. Ha estat publicada el 1921.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRacionero i Grau, Lluís  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 15/gen/1940 - )  Escriptor i economista. Estudià economia a Barcelona i urbanisme als EUA. Ha conreat amb èxit la novel·la històrica: Cercamón (1982, premi Prudenci Bertrana), Raimon o el seny fantàstic (1985), La cárcel del amor (1996, premi Azorín) i La sonrisa de la Gioconda (1999, premi Fernando Lara). Ha destacat també com a assagista amb títols com ara Del paro al ocio (1984), La Mediterrània i els bàrbars del Nord (1985), Art i ciència (1987), Oriente y Occidente (1993) i El arte de escribir (1995). El 1996 fou nomenat director del Col·legi d'Espanya, a París.

33 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Racó, coma del  (Fontpedrosa, Conflent Coma, afluent dretà de la vall de Balaguer. És separada de la vall de Carançà per una línia de crestes que des del pic de la Fossa del Gegant passa pel pic del Racó de Dalt o Gros (2.779 m alt) i el pic del Racó de Baix o Petit.

34 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Situació de la comarca del RacóRacó, el  (País Valencià Comarca: 370,1 km2, 2.638 hab (2012), capital: Ademús, (cast: Rincón de Ademuz). Constitueix un enclavament entre les províncies de Terol i Conca. - GEOGRAFIA FÍSICA: Situada a l’alta conca del Túria, a la serralada Ibèrica, constitueix l’extrem meridional de la llarga fossa nord-est – sud-oest transversal a aquesta serralada, drenada per l’Alfambra i el Túria. Forma una àmplia fossa, vorejada de muntanyes i drenada de nord a sud pel Túria, que la divideix en dos sectors: l’oriental, el més pobre i més petit, és tancat per la serra de Javalambre, amb altituds que superen els 1.500 m (Calderón, 1.835 m), i l’occidental és limitat pels contraforts dels Monts Universals amb altituds que superen els 1.000 m (Cabezo, 1.446 m). El clima és fred, propi de les terres altes; els hiverns són llargs, amb abundants nevades, i les temperatures mitjanes del gener són de l’ordre dels 4ºC, els estius són curts i frescos, amb una temperatura mitjana d’agost de 22ºC...  Segueix... 

35 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaRacó, es  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Vénda, al límit amb el de la ciutat d'Eivissa, dins la parròquia de Sant Francesc de ses Salines.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Racó, Jordi des  Pseudònim de l'escriptor Antoni Maria Alcover i Sureda.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Racó, Sant Cugat del  (Navars, Bages Veure> Sant Cugat del Racó.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Racó de la Font, el  (Sant Martí de Centelles, Osona Veïnat, als vessants meridionals del puig Fabregar.

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Racó de l'Oix, el  (Benidorm, Marina Baixa)  Antic nucli costaner i actual barriada, situat a l'extrem oriental de la platja de Casablanca, a llevant de la vila, al fons de la badia que tanca la punta de Pinet, al peu de la serra Gelada.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Racó de Salou, el  (Salou, Tarragonès)  Sector de la zona litoral del municipi, a llevant del cap de Salou, davant la platja del Racó, sorrenca, prolongada per la de Pineda vers Tarragona, que ha esdevingut un important nucli residencial i turístic (hotels, restaurants, xalets, apartaments).

41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Racó de s'Alqueria, es  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Vénda, dins la parròquia de Sant Agustí des Vedrà.

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaRacó de Santa Marta, el  (Cullera, Ribera Baixa)  Barri turístic, al nord de la ciutat, vora el cap de Cullera, sota el santuari de Santa Marta.

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Racó dels Cirers  (Bocairent, Vall d'Albaida Caseria (o del Cirer), a l'extrem oriental del terme, al vessant meridional de la serra de Mariola.

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Racons, els  (Marina Alta Sector muntanyós de la comarca, als vessants septentrionals i orientals de la serra de Segàrria, dins el termes de Pego, Dénia, el Verger, Ondara i Benimeli. És limitat al nord per la zona de marjals comuna a Oliva (Safor) i Pego, drenada pel riu dels Racons o del Molinell.

110 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Radical, El  (Tortosa, Baix Ebre, 1910 - 1914)  Setmanari popular. De caire tradicionalista, lluitava contra les publicacions anticlericals. Fou dirigit per Joan B. Ferreres i Enric Bayerri.

45 CATALUNYA - EMPRESA

Ràdio 4  (Catalunya, 13/des/1976 - )  Emissora radiofònica. Creada com a emissora de Radio Nacional de España (RNE). Es convertí en la primera emissora que va emetre en català amb l'arribada de la democràcia. Des dels seus inicis participa activament en tots els esdeveniments polítics, socials, culturals i esportius de Catalunya i també de la resta de Països Catalans. Ràdio 4

46 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Ràdio 9  (País Valencià, 1984 - )  Ràdio autonòmica. Pertany a l'ens públic Ràdio Televisió Valenciana, creat el 1984. Començà les seves emissions el 3/oct/1989. És l'única emissora valenciana d'abast autonòmic que emet íntegrament en català al País Valencià. Emet en FM i la seva cobertura abasta tot el país. Ràdio 9

47 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaRàdio Associació de Catalunya (RAC)  (Barcelona, 23/des/1929 – 1984)  Emissora radiofònica. El 1936 passà a ser de la Generalitat i el 1939 els seus locals foren ocupats per Radio España de Barcelona. El 1980 tornà a ser gestionada per la Generalitat i, amb el nom de RAC 105, reinicià les seves emissions el 1984, integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). Posteriorment, va passar a formar part del grup Godó. RAC 105

48 CATALUNYA - EMPRESA

Ràdio Barcelona  (Barcelona, 14/nov/1924 - )  Emissora de ràdio. Va ser la primera emissora de l'estat espanyol, com indica el seu distintiu EAJ-1. El 1926 es va integrar a Unión Radio de Madrid i més tard s'incorporà a la Sociedad Española de Radiodifusión (SER). Des del 1924 al 1938 publicà la revista "Ràdio Barcelona". El 1939 s'anomenava Radio Española 1 i emetia en castellà. Als anys 60 tornà a fer programes en català. El 1954 va instituir els premis Ondas de ràdio, televisió, cinema i música, que concedeix la SER. Ràdio Barcelona

106 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Ràdio Barcelona  (Barcelona, 16/nov/1924 - 16/abr/1938)  Setmanari. Publicà les primeres informacions sobre la creació de la ràdio a Barcelona. Des de l'ago/1934 s'edità totalment en català. Es tracta d'una de les fonts imprescindibles per seguir la història de la ràdio a Espanya.

49 CATALUNYA - EMPRESA

Ràdio Estel  (Barcelona, 1994 - )  Emissora radiofònica. Patrocinada per la Fundació Missatge Humà i Cristià, vinculada a l'arquebisbat de Barcelona. Combina la programació musical amb espais d'informació i de formació d'orientació cristiana. El 1999 celebrà el seu cinquè aniversari amb un acte a la basílica de Santa Maria del Mar, de Barcelona. Entre el 1999 i el 2000 ha anat ampliant la seva zona de cobertura. Comparteix la seu amb el setmanari "Catalunya Cristiana" Ràdio Estel

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRadon, Josep  (Valls, Alt Camp, 1768 – Madrid, 1837)  Matemàtic. Residí a Madrid, on fou professor de l'Observatori Astronòmic i director del Jardí Botànic. És autor d'una obra docent d'astronomia en tres volums, de la qual foren publicats els dos primers.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Radulf de Barcelona  (Catalunya, v 885 – 940)  Bisbe d'Urgell. Era fill de Guifré I i de Guinedilda, comtes de Barcelona. Els seus pares el lliuraren d'infant com a monjo a Ripoll, al moment de la consagració de l'església (888), per tal que després en fos abat, tal com feren amb la filla Emma, després abadessa de Sant Joan. Radulf en sortí, però, cap al 900 i reclamà les possessions que li havien estat cedides com a dot. Casat, actuava com a prevere cap al 908 i fou fet bisbe d'Urgell el 914. Es coneix la seva activitat en l'erecció de parròquies i consagració d'esglésies. No perdé el contacte amb el seu monestir de Ripoll, a la segona consagració del qual assistí (935). El vilar Radulf, entre Vic i Folgueroles, porta probablement el seu nom. Algunes de les seves propietats retornaren després a Ripoll; d'altres passaren a mans dels seus fills i néts.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Radulf I de Besalú  (Catalunya, s IX - v 920)  Comte de Besalú (878-v920). Fill del comte Sunifred I i de la comtessa Ermessenda. Fou el primer comte privatiu de Besalú per delegació del seu germà Guifré I de Barcelona, el qual diu que a la seva mort el comtat de Besalú havia d'anar a parar als descendents d'aquest i no als seus. Tingué propietats al Rosselló, la Cerdanya, el Conflent, Besalú i el Perapertusès i apareix en documents dels anys 876, 885, 887, 888, 891 o 892 i 903, rebent béns dels seus familiars, comprant terres al monestir de Sant Aniol d'Aguja o fent donacions a Cuixà i la Grassa. Estigué casat amb Ridlinda, filla del comte Alaric d'Empúries i de Rotruda, i tingué almenys dos fills coneguts, Oliba i Bernat. Bernat estigué casat amb Udalgarda, filla del comte Frèdol de Tolosa, i tingué un fill anomenat Frèdol, hisendat a Besalú. Oliba, propietari d'extensos dominis al comtat de Besalú, rebé un precepte del rei Radulf I, i és probable que els seus descendents estiguessin darrera la revolta que el 957 costà la vida al comte Guifré II de Besalú.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRafael, Eduard de  (Begues, Baix Llobregat, 1938 - )  Físic. Llicenciat a Barcelona (1960) i doctorat a París (1966), ha treballat a França, al CERN a Ginebra i a diversos centres del CNRS de física teòrica, i fou director del Centre de Physique Théorique de Marsella entre 1978 i 1980. Ha estudiat la física de les partícules elementals, l'electrodinàmica quàntica i la cromodinàmica quàntica. Ha publicat des del 1960 més de cinquanta articles en les principals revistes de física teòrica del món.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rafael, Rafael de  (Barcelona, 1817 - l'Havana, Cuba, 1882)  Periodista. El 1836 anà a Nova York i posteriorment a Mèxic i l'Havana, on des de "La Constancia" i "La Voz de Cuba" sostingué una postura antiseparatista i conservadora. Pòstumament aparegué el recull d'articles La masonería pintada por sí misma (1883).

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rafael d'Olot  (Olot, Garrotxa, s XVII)  Filòsof caputxí, fou provincial del seu orde. La seva filosofia era un platonisme a l'estal de sant Bonaventura. Continuà el Cursus philosophicus ad mentem seraphici doctoris D. Bonaventurae, obra que Jacint d'Olp havia deixat inacabada.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rafael i Marès, Carme de  (Barcelona, 1911 – 1999)  Escriptora en castellà. Coneguda per Carmen Kurtz. Les seves novel·les són de caire psicològic: El desconocido (1956), Al lado del hombre (1961), Entre dos oscuridades (1970), etc. Ha popularitzat un personatge infantil, Óscar, del qual ha publicat una dotzenaInici página d'aventures, d'esperit futurista.

57 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraRafal  (Baix Segura Municipi: 1,52 km2, 25 m alt, 4.138 hab (2014). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, que ocupa terrenys quaternaris molt planers de la part esquerra del rebliment deltaic del riu Segura. El terme és conreat gairebé íntegrament i l'agricultura ocupa el 70% de la població activa. Les terres de conreu, totes de regadiu, per al qual aprofiten l'aigua del riu, a través de les sèquies Arellana i San Bartolomé, donen principalment hortalisses, fruita (melons) i cítrics. Fou important el cultiu de cànem. Augment de la població (1.850 h el 1960), lligat al desenvolupament agrari. El poble és a la vora de la carretera d'Oriola a Almoradí. El lloc se segregà del terme general d'Oriola el s XVIII i esdevingué centre del marquesat de Rafal. Església parroquial del Roser (s XVII), restaurada després del terratrèmol del 1829. Àrea comercial d'Oriola. Ajuntament - Escola Rafal Vell

58 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Rafal, es  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Barri de la ciutat, al nord-est del nucli antic, al llarg de la carretera d'Inca, abans d'arribar a So N'Ametller.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rafal, Jaume de  (País Valencià, s XVII – 1727)  Noble, marquès de Rafal. Partidari de l'arxiduc Carles, el 1707 participà en la campanya valenciana, que culminà amb la retirada total de les forces aliades. Virrei austriacista de Mallorca (1709-12). Confiscats els seus béns pels Borbons, el 1713 s'embarcà a Barcelona amb l'emperadriu Elisabet de Brunsvic i s'establí a Viena, d'on tornà el 1726.

60 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rafal, marquesat de  (País Valencià Títol senyorial, concedit el 1636 a Jeroni de Rocamora i Tomàs, senyor de Rafal (Baix Segura), de la Pobla de Rocamora i de Benferri. Passà als Fernández de Heredia. A la vuitenaInici página marquesa, Antonia Fernández de Heredia i Rocamora, comtessa de la Granja, li fou annexada la grandesa d'Espanya el 1789. Passà després als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, i als Pardo-Manuel de Villena, barons de Monte-Villena. El catorzè marquès, Alfonso Pardo y Manuel de Villena, marquès de Villa Alegre de Castilla, i diputat a corts, és autor, entre altres obres, d'El marqués de Rafal y el levantamiento de Orihuela en la guerra de sucesión (1706) (Madrid, 1910).

61 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Rafal de Planícia, es  (Banyalbufar, Mallorca Occidental Possessió, torre i caseria, al sud-oest de la vila, al peu de la mola de Planícia, dominant la costa.

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rafalafena  (Castelló de la Plana, Plana Alta Partida, a l'est de la ciutat, vora el Grau.

63 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rafalany  (Palma de Gandia, Safor Despoblat, prop de la població.

64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rafalatar  (l'Alqueria de la Comtessa / Oliva, Safor Partida i despoblat, al límit dels dos municipis.

65 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rafalcait  (Gandia, Safor)  Despoblat.

66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rafalell  (València, Horta Caseria, al sector occidental de l'antic terme de Rafalell i Vistabella. Era una antiga alqueria islàmica que Jaume I donà el 1248 a Ramon de Pujades.

67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rafalell i Vistabella  (València, Horta)  Antic terme (2,31 km2), a la costa, enclavat entre els termes de Massalfassar (del qual depèn eclesiàsticament) i Massamagrell. És format per les caseries de Rafalell i deInici página Vistabella.

68 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Rafalet, caló (o racó) des  (Sant Lluís, Menorca Cala de la costa oriental de l'illa, al nord de cala d'Alcaufar, de la qual la separa la punta des Rafalet.

69 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rafalet, el  (la Vall de Gallinera, Marina Alta Despoblat (o el Ràfol). Depengué, fins al 1535, de la parròquia de la Jovada i, des d'aleshores, de la del Patró, i el 1574 fou adscrit a la de Benissivà. Lloc de moriscs, el 1602 tenia 12 focs.

70 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rafalet, el  (Tollos, Comtat)  Despoblat. Lloc de moriscs, el 1563 tenia 3 focs.

71 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rafalet de Beniaissó, el  (Benimassot, Comtat)  Despoblat, a l'oest del poble. Era lloc de moriscs (el 1563 tenia 3 focs) de la jurisdicció dels marquesos de Guadalest.

72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rafalet de Benissalim  (Tàrbena, Marina Baixa Caseria i antic lloc (ant: Benissalim, o el Ràfol de Benissalem), al sud-est de la vila, al límit amb el terme de Callosa d'En Sarrià.

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rafalet de Bonamira, el  (Safor Veure> Llocnou de Sant Jeroni.

74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Rafalets  (Sant Lluís, Menorca)  Grup de llocs, a llevant del poble.

75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaRafalgani  (la Pobla del Duc, Vall d'Albaida Partida i despoblat (ant: Rafalgànim), al límit amb el terme d'Otos, a la dreta del riu de Micena.

76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Rafalrubí  (Alaior, Menorca)  Lloc, vora la carretera a Maó. Hi ha una important naveta.

77 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rafalsineu  (Almoines / Palmera / Piles de Mar, Safor)  Despoblat. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (23 focs el 1609) de la parròquia de Piles.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rafart, Arnau  (Girona, s XIV)  Ciutadà. Fou un dels representants de la seva ciutat a l'assemblea parlamentària convocada per Pere III a Barcelona, el 1344, per tal de decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rafart i Corominas, Susanna  (Ripoll, Ripollès, 1962 - )  Escriptora. Filòloga i professora, ha publicat les narracions infantils Els gira-sols blaus (1993) i El pirata 101 (1995), la novel·la Variacions en absència (premi Sant Jordi 1986) i els llibres de poesia Olis sobre paper (premi Senyoriu Ausiàs Marc 1995), A cor què vols (1997), Reflexió de la llum (premi Ciutat d'Olot-Jaume Teixidor 1998) i Jardins d'amor advers (premi Ciutat de Palma-Joan Alcover 1996). És autora també de l'obra Diccionari de la rima (1999).

80 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaRafaubetx, cala  (Calvià, Mallorca Occidental)  Cala de la costa, a llevant del banc d'Eivissa.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Rafel i FontanalsRafel i Fontanals, Joaquim  (Barcelona, 1943 - )  Lingüista. Llicenciat i doctorat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, de la qual (des del 1967) fou professor a la facultat de filologia. Ha publicat sobretot assaigs de fonologia i de dialectologia: Gramàtica catalana. Curs elemental per a infants (1969), La "u" catalana d'origen consonàntic (1971), La lengua catalana fronteriza en el Bajo Aragón meridional. Estudio fonológico (1973, la seva tesi doctoral), Fonologia diacrònica catalana: aspectes metodològics (1976), Introducción a la lengua y a la literatura catalana (1977, en col·laboració amb A. Terry), Escissió i coalescència fonemàtiques: precisions teòriques (1977), Sobre el benasquès (1980). Dades sobre la freqüència de les unitats fonològiques del català (1981). Responsable de l'edició crítica de les Converses filològiques de P. Fabra (1983-84) i el projecte Diccionari del català contemporani (1984), col·laborà a l'Atlas Lingüístic del Domini Català' i l'Atlas lingüístico de los Marineros Peninsulares. Membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, el 1999 fou nomenat director de les Oficines Lexicogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans.

82 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaRafelbunyol  (Horta del Nord Municipi: 4,25 km2, 32 m alt, 8.826 hab (2014), (cast: Rafelbuñol). Situat al nord-est de València, al sector septentrional de la comarca, s'estén al peu de la serra Calderona, en terra plana i al·luvial fins als turons dels Germanells, és drenat per la riera de la Rambleta. La baixa sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, rega el terme i fa possible l'agricultura de regadiu (productes d'horta i cítrics). Indústries metàl·liques, elaboració de pinsos i productes alimentaris (conserves). D'ençà del decenni del 1960, un fort corrent immigratori ha provocat un creixement del 60% de la població. El poble és d'origen islàmic. Església parroquial de SantInici página Antoni (s. XVIII). Àrea comercial de València. Ajuntament - Institut - BTT - U.D. Sant Rok

83 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforRafelcofer  (Safor)  Municipi: 2,11 km2, 20 m alt, 1.404 hab (2014). Situat a la plana al·luvial regada pel riu d'Alcoi, el terme, de poca extensió, és pla, i les sèquies derivades del riu reguen el terme i fan possible els conreus de regadiu, destinats sobretot a tarongers, que ocupa com a monocultiu pràcticament tota l'horta. Magatzems de conservació i preparació de la fruita. La població, que cresqué durant els s XVIII i XIX, amb la implantació del regadiu i l'expansió del tarongerar, a partir del 1960 s'ha mantingut, amb tendència a la baixa. El poble (coferers) és al peu del puig de Rabat, termenal amb els municipis de la Font d'En Carròs i de l'Alqueria de la Comtessa; l'església parroquial és dedicada a sant Antoni i sant Dídac (erigida el 1535). El municipi comprèn, a més, el lloc de l'Alcudiola de Rafelcofer i el despoblat d'Isbert. Àrea comercial de Gandia. Fins al 1847 fou de la província d'Alacant i actualment ho és de la de València. Ajuntament - Unió Musical Santa Cecília - Penya Eurodis

84 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rafelgescar  (la Font d'En Carròs, Safor Despoblat.

85 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaRafelguaraf  (Ribera Alta Municipi: 16,33 km2, 40 m alt, 2.426 hab (2014). Situat a la dreta de l'Albaida, afluent del Xúquer, al límit amb la Valldigna. Les terres conreades ocupen gran part del terme; la majoria són de regadiu, possible gràcies als regatges derivats de l'Albaida i per mitjà de pous; el principal conreu és el dels cítrics (especialment tarongers). Indústria alimentària (emmagatzematge i preparació de la fruita). Durant el s. XX la població ha oscil·lat, amb un mínim el 1970, any a partir del qual ha anat creixent fins a superar el màxim del 1950 (2.323 hab). El poble és d'origen islàmic. Església parroquial de la Nativitat. El terme agrupa també els pobles de Berfull iInici página Tossalnou. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament - Escola

86 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la MatarranyaRàfels  (Matarranya Municipi: 35,67 km2, 627 m alt, 142 hab (2014), (cast: Ráfales). Situat a l'esquerra del Tastavins, a la zona muntanyosa que separa les conques del Matarranya i del Guadalop. El sector forestal és ocupat per pins, alzines i matollar. Agricultura amb conreus de secà, principalment oliveres, vinya, ametllers i cereals; el poc regadiu, que aprofita l'aigua del Tastavins, es dedica a hortalisses, cereals, patates i oliveres. Ramaderia de bestiar oví; avicultura i apicultura. Fins al 1970 foren explotats uns jaciments d'argila. Les activitats industrials derivades de l'agricultura complementen l'economia. Població en descens. La vila és al peu d'un tossal (798 m alt) on hi ha l'ermita de Sant Rafael; església parroquial de l'Assumpció de Maria. Àrea comercial d'Alcanyís. Ajuntament (en castellà)

87 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rafelterràs  (Alboraia, Horta)  Despoblat.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rafí i Vidal, Joan  (Catalunya, s XVIII – Tarragona, 1827)  Militar. Era comandant del cos de voluntaris reialistes del Camp de Tarragona i del Priorat. El 1827 hom li ordenà que anés en persecució de les partides de revoltats, però ell es rebel·là al seu torn. Entrà a Valls (6/set) i, l'endemà, a Reus. Apostat al coll de Balaguer per impedir el pas de les tropes que anaven amb Ferran VII, no gosà atacar-lo. Jutjat en consell de guerra, fou afusellat immediatament després de la partida de Ferran VII, que evità així d'haver d'indultar-lo.

89 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Ràfol, el  (Castelló de la Ribera, Ribera Alta Despoblat, a l'oest del terme, al límit amb el terme de Beneixida. Lloc de moriscs, tenia 61 focs el 1602.

90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaRàfol, el  (la Vall de Gallinera, Marina Alta Veure> Rafalet, el.

91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ràfol, el  (Torrent de l'Horta, Horta Masia, caseria i antic terme, al sud-est de la vila, al límit amb el terme de Catarroja. Pertanyia a la jurisdicció del marquès de la Romana.

92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ràfol, rectoria del  (Marina Alta Veure> Rectoria, la.

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ràfol Blanc, el  (Comtat Veure> Alqueria d'Asnar, l'.

94 PAÍ VALENCIÀ - HISTÒRIA

Ràfol d'Alfàndec, el  (Tavernes de la Valldigna, Safor)  Despoblat (o de Valldigna). La seva església (Santa Maria) fou reedificada el s. XVI. Era de la jurisdicció de l'abat de Valldigna.

95 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina AltaRàfol d'Almúnia, el  (Marina Alta Municipi: 4,98 km2, 88 m alt, 659 hab (2014), (ant: Ràfol dels Mur o de Sapena). Situat a la regió històrica del Marquesat, als contraforts terminals de les serres pre-bètiques valencianes, entre la conca del Girona, que rega el sud del terme, i la serra de Segàrria. L'agricultura és la principal riquesa, i ocupa prop de la meitat del terme; els conreus principals són els de secà (ametllers, oliveres, garrofers i vinya); per mitjà de pous i fonts es rega una petita part, dedicada als cítrics i les hortalisses. El règim predominant és el conreu directe. Població en descens, encara que s'ha estabilitzat des del 1970. El poble, d'origen islàmic, és al centre de la Rectoria, nom que prengué aquest sector del Marquesat en ésser erigida en parròquia (la Rectoria del Ràfol) l'església del Ràfol. Al s XVII esdevingué centre del marquesat del Ràfol d'Almúnia. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament

96 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaRàfol d'Almúnia, marquesat del  (País Valencià Títol senyorial concedit el 1687 a Joan d'Almúnia i Esparza, senyor del Ràfol d'Almúnia (Marina Alta) i de Castellonet de la Conquista. Passà als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, i als Castillo.

97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ràfol de Benissalem, el  (Tàrbena, Marina Baixa Veure> Rafalet de Benissalim, el.

98 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaRàfol de Salem, el  (Vall d'Albaida Municipi: 4,39 km2, 295 m alt, 428 hab (2014). Situat al sud de la comarca, a l'esquerra del riu de Micena i accidentat en el seu sector meridional pels darrers contraforts septentrional de la serra de Benicadell. L'agricultura ocupa la major part del terme, al sector pla; hi predominen els conreus de secà (oliveres, garrofers, presseguers, vinya i ametllers); petit regadiu, que aprofita l'aigua de fonts i és dedicat a hortalisses i arbres fruiters. Petita indústria de la terrissa. La població ha mantingut una estabilitat permanent durant els s XIX i XX. El poble, antic lloc de moriscs, és a l'esquerra del riu de Micena; església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, que tingué fins al 1535 com a annexa la de Salem. El municipi comprèn, a més, el despoblat de l'Alcúdia de Salem. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament - Dades interessants

99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ràfol de Valldigna, el  (Tavernes de la Valldigna, Safor Veure> Ràfol d'Alfàndec, el.

100 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Ràfol de Vilallonga, el  (Vilallonga de la Safor, Safor)  Despoblat. Era un antic lloc de moriscs.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ràfols i Bruna, Maria  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1781 – Saragossa, Aragó, 1853)  Fundadora. Durant el setge napoleònic de Saragossa, dirigia l'hospital de Nostra Senyora de la Gràcia d'aquesta ciutat. Incendiat pels bombardeigs, en va organitzar l'evacuació. Més endavant, quan la ciutat eraInici página en una situació de fam extrema, travessà les línies i aconseguí del general Lannes el permís de pas franc per als queviures i medicaments que necessitaven els seus malalts. Fou beatificada el 1994.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Albert Ràfols i CasamadaRàfols i Casamada, Albert  (Barcelona, 2/feb/1923 - 17/des/2009)  Pintor, pedagog de l'art i del disseny. Fill d'Albert Ràfols i Cullerés. Va estudiar arquitectura, però el 1946 va decidir dedicar-se a la pintura: les seves primeres obres són d'una figuració postcubista, amb temes urbans i de paisatge. Cap al 1954 va iniciar un període abstracte, i va anar eliminant gradualment el dibuix. Durant els anys seixanta va tendir a un expressionisme abstracte amb influència de Kline (Memòria de Lumumba, 1962). S'apropà també al pop-art, bé que forma matissada, aportant-hi valors plàstics i poètics. Posteriorment, i en especial des del 1977, la seva obra tendeix a una manifestació plasticopoètica d'informacions procedents del món real, dins una particular i suggerent abstracció que no manca, a cops, de referències figuratives: Interior blau (1981), Pedra blava (1990). Ha publicat diversos llibres de poemes, com Notes nocturnes (1975), de poesia visual, Episodi (1982) o El color de les pedres (1990), i és autor dels dietaris L'escorça dels dies (1984) i D'un mateix traç (1994). Ha dirigit les escoles de disseny Elisava i Eina.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ràfols i Cullerés, Albert  (Barcelona, 1892 – 1986)  Pintor. Pare i mestre d'Albert Ràfols i Casamada. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona amb Lluís Labarta i A. Mas i Fontdevila. Destacà com a retratista i pintor d'interiors.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRàfols i Fernández, Antoni  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1757 – Tarragona, 1830)  Violinista, organista i tractadista musical. Fou ordenat sacerdot i fou primer violí de la capella de música de la catedral de Tarragona. El 1801 publicà un Tratado de la simfonía.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Francesc Ràfols i FontanalsRàfols i Fontanals, Josep Francesc  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1889 – Barcelona, 1965)  Tractadista d'art, arquitecte i pintor. Format a Barcelona, completà els estudis a Itàlia, on es titulà el 1916. Amb E.C. Ricart i R. Sala formà un grup d'artistes, i a Barcelona fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc, a redós del qual fundà l'Agrupació Courbet. Secretari dels Amics de l'Art Litúrgic (1923), com a arquitecte fou poc prolífic i es caracteritzà per la seva simplicitat clàssica (casa Méndiz, a Vilanova, 1925). El seu llibre Arquitectura del Renacimiento italiano (1926) influí en el brunelleschisme d'alguns arquitectes noucentistes. Publicà també Pere Blai i l'arquitectura del Renaixement a Catalunya (1934). Historia Universal del Arte, La arquitectura del Renacimiento español, El arte romántico en España (1954), etc. Fou el primer biògraf de Gaudí (Antoni Gaudí, 1928) i el primer a ocupar la Càtedra Gaudí (1956) de l'Escola d'Arquitectura, on fou catedràtic des del 1943. Fou un dels primers a tractar el modernisme català (El arte modernista catalán, 1943; Modernismo y modernistas, 1949), i publicà també l'inventari Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña (3 volums, 1951-54), dues monografies sobre R. Casas i la sèrie Speculum Artis. Fou també notable pintor, de caire intimista i influït per Cézzane.

Anar a:    Rab ]    [ Rabat ]    [ Raco ]    [ Raf ]    [ Rafalet ]    [ Rafels ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -